«La crisi de la Covid-19 ens ha enxampat abans que aconseguíssim revertir els efectes la darrera crisi de 2007». És el primer diagnòstic que posa sobre la taula el catedràtic Sergio Nasarre, director de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV i un dels grans experts internacionals en la matèria a través dels seus estudis i recerques. Ara està a punt de presentar el seu nou llibre acadèmic, 'Los años de la crisis de la vivienda', en el qual demana unes noves regles del joc per accedir i gestionar els habitatges, especialment en els casos de famílies amb major vulnerabilitat. Un tema que ara torna a l'ordre del dia.
Les entitats socials i del tercer sector ja fa setmanes que avisen que l'horitzó està farcit de famílies en risc de pobresaa qui l'emergència del coronavirus ha deixat contra l'espasa i la paret, sense alternatives, estalvis ni marge de reacció. «El risc que augmentin les famílies en pobresa, sense ingressos, és real; i això pot tornar a generar un escenari difícil per accedir al dret de l'habitatge», avisa. «Esdevé imprescindible tornar a generar oportunitats laborals per a aquelles persones que han perdut la feina de cop», recepta, àgil.
Nasarre: «El teletreball pot frenar la sortida física de tarragonins cap a l'àrea de Barcelona»
Nasarre explica que la crisi del coronavirus «apareix ara en un escenari d'hipoteques difícils i de lloguers cars», si bé la magnitud de la tragèdia encara resta inconcreta. «L'abast real de l'impacte de la Covid-19 al sector de l'habitatge el descobrirem quan s'aixequin les mesures extraordinàries actuals» forçades pel govern central, com ara la prohibició temporal de tot desnonament. L'investigador de la Rovira i Virgili, però, constata la irrupció «d’un nou escenari» i detecta axiomes en transformació. Una nova etapa.
«Estem davant un escenari inèdit que respon a una suma de factors importants», desglossa. La finestra oberta del teletreball des de casa és un dels catalitzadors que pot canviar les regles del mercat i ensorrar el tòpic que «els treballadors de Tarragona hagin de marxar a viure a Barcelona». «Amb un virus urbà sobre la taula, potser ja no és tan segur viure a la ciutat i optem per descongestionar i donar una nova oportunitat a la Tarragona d'interior i de pobles», detecta. Matisa que en tot moment parlem d'indicis, de fils a estirar, i encara és aviat per posar sobre la taula ambiciosos estudis sobre la societat post-Covid que encara ens resta llunyana.
Una demanda a l'alça arrossega preus a l'alça: Taragona i el risc d'una nova bombolla
Sergio Nasarre no descarta que, si la tendència afavoreix la descongestió de les metròpolis, «a Tarragona puguem arribar a veure un miniprocés del que ja hem vist a Barcelona» i que la demanda d'habitatge vagi a l'alça en detriment dels qui fins ara havien de marxar a la gran capital. «Si la demanda tarragonina puja i l'oferta d'habitatges es manté baixa, la correlació de forces ens condueix cap a un escenari de pujada de preus, especialment en el cas dels lloguers», detecta. «I apareix, doncs, el risc d'inflar una nova bombolla dels preus del lloguer», encén les alarmes.
L'investigador de la Rovira i Virgili recorda que son molt poques les famílies que van accedir a hipoteques —i, per tant, a habitatges en propietat— durant l'any 2019, cosa que va trencar la bona tendència dels darreres quatre anys. «Es van endurir els requisits per accedir a una hipoteca, el mercat es va bloquejar i automàticament aquestes persones han acabat optant per solucions de lloguer», recita. «Si tothom acaba forçat a demanar lloguers, és inevitable que els preus d'aquests pisos pugin», insisteix.
Els llogaters ja havien apujat un 10% els preus a les grans ciutats durant l'any 2019
Nasarre subratlla, però, que la tempesta perfecta compta amb un altre factor que juga a la contra. «Els possibles llogaters estan preocupats», exposa. La llei actual regula els contractes de lloguer de manera que els fa més estables en el temps i impossibilita alterar els preus en aquest període llarg —que pot arribar a ser de set anys—. «Els propietaris han vist que, si més endavant no podran apujar els preus, prefereixen avançar beneficis ara i fer caixa amb lloguers més alts de bon inici», raona el Sergio. Prova d'això, l'any 2019 ja van pujar en un 10% els preus del lloguer a les grans ciutats. I després va arribar la Covid-19.
Sense accés a hipoteques i davant lloguers a l'alça, l'escenari que s'obre per al mercat de l'habitatge torna a ser d'alta complexitat. «La realitat és que l'oferta de nous habitatges és molt baixa a Tarragona i que ja sumem catorze anys sense pràcticament cap construcció nova», exposa, «i sense que res ens faci pensar que això estigui a prop de canviar». Menys oferta davant més demanda. Tampoc creu que el lloguer turístic ensorrat per la Covid-19 s'acabi reconvertint al mercat residencial. «És molt difícil: és un mercat paral·lel que no està pensat per a famílies», opina. Vénen corbes.
Ni propietat, ni lloguer: la URV proposa «tinences intermèdies adaptades a les necessitats de cada persona»
És en aquest sentit que la càtedra de la URV que dirigeix Nasarre proposa habilitar altres formes, noves i flexibles, de tinença d'habitatge. Contractes diferenciats en funció del perfil d'interessat. Circuits diferents per a famílies i per a joves que es vulguin independitzar. Més estables que un lloguer i més accessibles que una hipoteca. «Som partidaris de crear noves fórmules i opcions que s'adaptin a les necessitats i realitats de persones, i no a l'inrevés», exposa Nasarre. En aquesta línia de recerca proactiva i aplicada és on la Càtedra està obtenint els seus resultats més exitosos en els darrers anys.
La de Nasarre és l'única càtedra universitària d'habitatge avalada per la UNESCO arreu del planeta, i és un dels grans puntals de la projecció investigadora mundial de la Rovira i Virgili. Les seves recerques han inspirat diverses legislacions sobre habitatge arreu de Catalunya, Espanya i Europa, i l'equip del doctor Nasarre és el qui ara mateix està treballant en projectes com el Pla Local d'Habitatge de la ciutat de Tarragona entre els anys 2020 i 2025.