Representants d'institucions locals de les comarques afectades per la MAT

El sud de Catalunya escenifica un front comú contra la MAT de Forestalia

La Diputació de Tarragona ha coordinat l'oposició dels 32 municipis afectats | Es tracta d'una línia de molt alta tensió que ha de connectar Terol i Barcelona

El món local afectat pel projecte de línia d'alta tensió entre Terol i Barcelona hi ha mostrat, aquest dimarts, la seva oposició. Un acte presidit per la Diputació de Tarragona ha servit per exposar les al·legacions i els informes negatius que presentaran a la iniciativa de l'empresa Forestalia. A grans trets suposa instal·lar una línia aèria de molt alta tensió entre parcs solars i eòlics de Terol i la província de Barcelona.

El Palau Bofarull de Reus ha acollit aquest acte, en el qual han pres part els municipis i consells comarcals afectats. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha volgut deixar clar que l'objectiu era mostrar «una voluntat unida i coordinada». «El compromís de la Diputació amb la transició energètica és ferm, però s'ha de fer ordenadament», ha sentenciat.

Sota el sostre del saló noble s'hi han aplegat representants de les administracions locals ebrenques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Al Camp de Tarragona les comarques afectades són el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp i el Baix Penedès. S'hi han sumat, també, municipis de l'Alt Penedès afectats.

Durant les darreres setmanes havien sigut els col·lectius i entitats ecologistes qui s'havien mostrat en contra del projecte. Reclamaven, de fet, que les administracions se sumessin al seu rebuig per tal de preservar tot el territori afectat. Tot i que ja hi havia hagut municipis que havien preparat al·legacions i s'hi havien oposat públicament, aquest dimarts a la tarda s'ha escenificat un front comú de les institucions locals.

L'impacte ambiental, un dels arguments en contra de la MAT

L'acte d'avui s'ha convocat per exposar les al·legacions conjuntes que presentaran contra el projecte que el grup Forestalia vol executar a la regió. Es tracta d'una línia aèria de molt alta tensió de 180 quilòmetres que afecta 32 municipis. Ha de servir per portar l'energia generada per quatre parcs eòlics i un de solar de la mateixa Forestalia ubicats a diferents punts de la província de Terol fins a l'àrea de Barcelona, a Begues.

Tal com està plantejat suposarà instal·lar 378 torres d'alta tensió al llarg d'aquest recorregut. La Diputació de Tarragona ha volgut coordinar les iniciatives dels diferents municipis afectats per presentar una sèrie d'al·legacions conjuntes en paral·lel a un informe negatiu de la mateixa Diputació. Són fins a quinze arguments que volen servir perquè es descarti el projecte.

S'apunta, per exemple, que la llei del sector energètic estableix que les empreses que generen l'energia han de ser diferents d'aquelles que la transporten. També consideren que el projecte no justifica la necessitat de creació d'aquesta nova MAT. L'impacte ambiental del projecte també es posa en qüestió.

En concret per l'afectació que suposa en una desena dels 22 espais de protecció ambiental de la regió. Aquesta nova línia elèctrica es veu com la punta de llança d'una sèrie de «projectes amagats al darrere» segons la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló. La defensa tècnica de les al·legacions ha anat a càrrec de l'advocat Alfred Ventosa, un dels tres integrants de l'equip de treball. 

La MAT, un projecte amb «irregularitats»

Resumidament l'ha definit com un projecte «que presenta irregularitats i va contra la norma».Ha exposat que el projecte fa referència a una línia d'evaquació d'energia. Són les que la transporten des del centre on es genera fins a la línia de transport principal.

Tot i això, el mateix projecte de Forestalia admet que aquestes línies es configuraran, per primera vegada, «com una autèntica línia de transport privada». Tal com ho planteja l'informe de la Diputació, la llei espanyola reserva el monopoli del transport d'energia a Red Eléctrica de España. És per això, consideren, que el projecte de Forestalia incompleix la llei.

Dins de l'informe també s'aborden qüestions com l'impacte ambiental. El qualifica de «sever i crític», la consideració més negativa possible. De la mateixa manera s'argumenta que no es plantegen les alternatives necessàries.

En iniciatives d'aquesta magnitud, segons ha exposat Ventosa, cal plantejar per què els beneficis de fer el projecte són superiors als danys de no fer-lo. Un plantejament que no hi és a la comunicació prèvia de Forestalia. Tampoc hi ha, segons denuncia la Diputació, gaire diferència entre les tres alternatives plantejades a l'hora de construir la MAT.

El projecte es troba, actualment, en fase de comunicació prèvia. Ventosa s'ha mostrat optimista pel que fa a l'èxit dels informes i al·legacions contràries. Tot i això, ha recordat que, encara que la comunicació prèvia prosperés, llavors començaria el projecte en si.

Això implicaria nous períodes d'al·legacions i oportunitats per aturar-lo. Amb tot, Rosa Maria Abelló ha apuntat que s'estudiaran «altres accions» si els tràmits administratius actuals no arriben a bon port.