Un dels refugis instal·lat per l'entitat ecologista GEPEC-EdC a les comarques tarragonines l'any 2022

El GEPEC va instal·lar més de 200 refugis de fauna l'any passat al Camp de Tarragona

Els nous caus i basses es col·loquen per ajudar diferents espècies d'ocells, mamífers i rèptils

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) va instal·lar durant l'any passat més de 170 caixes niu a diferents arbres, situats en indrets de les sis comarques de la demarcació de Tarragona. També va crear basses per amfibis, abeuradors per a fauna, refugis de rèptils i jardins de papallones.

Amb aquestes actuacions, l’entitat ecologista pretén potenciar la biodiversitat i millorar o generar hàbitats per a espècies vulnerables o en perill del territori. Aquestes espècies es troben amb «dificultats» a l’hora de trobar refugi, a causa dels canvis en els seus hàbitats, com són les alteracions als cultius o pertorbacions humanes.

Segons els ecologistes, es coneixen 40 espècies d’ocells i 12 de mamífers que poden utilitzar caixes niu. Entre els ocells que usen aquestes caixes hi ha la mallerenga carbonera i l’emplomallada, el cargolet, el pardal, la cuereta blanca, l’estornell, el mussol, el xot, el xoriguer i el gamarús. Pel que fa als mamífers, la majoria d’espècies de ratpenats també es beneficien d'aquests tipus de refugis.

Seguiment de les poblacions i conservar les espècies més forestals

Des del GEPEC indiquen que gràcies a la seva utilització es poden fer seguiments de les poblacions i alhora es conserven les espècies més forestals. Els quiròpters o ratpenats europeus, expliquen els ecologistes, són animals incapaços de formar el seu propi cau i depenen de la disponibilitat de refugis naturals per sobreviure. Aquests animals són essencials per al control de plagues d’insectes i es troben en estat amenaçat.

Totes aquestes accions, a més de protegir l’hàbitat i facilitar el procés de nidificació d'algunes espècies, serviran també d’instrument pedagògic per a la ciutadania, ja que les dades de l'evolució dels nius i de la cria dels polls s'introdueixen a l'aplicatiu informàtic del Projecte Nius de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).