Bona part del potencial acadèmic i transformador de les universitats encara pateix, malauradament, l'efecte de la torre d'ivori. Ús intern, consum intern i retorn intern d'un coneixement capaç d'emplenar prestatgeries i prestatgeries, però que rara vegada surt del despatx i baixa al carrer. No és el cas de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV, disposada a ser útil i posar-se al servei de la societat amb un retorn sincer i directe. Beure de la font comuna per contribuir a fer-la millor. No és la història d'una excepció única, però tampoc és aquesta la norma uniforme del sistema: és, per tant, una bona notícia.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
En aquesta direcció cap a un retorn útil cap a la societat que l'acull, la Càtedra ha fet públic aquesta setmana un informe sobre bones pràctiques en habitatge accessible que, d'abast internacional, aspira a donar un cop de mà per desllorigar una de les grans assignatures pendents de la dècada. «És un informe que, des d'un enfocament molt realista i basat en impactes reals, compara i identifica quins son els casos de bones pràctiques en polítiques d'habitatge que estan funcionant arreu d'Europa», detalla Sergio Nasarre, director de la Càtedra, en declaracions a Tarragona Digital.
Un estudi de la URV pren nota de les polítiques d'habitatge accessible que estan funcionant arreu d'Europa
La recerca aborda un problema comú, el de manca d'accés a l'habitatge, des d'una perspectiva a cavall entre l'acadèmia i el pragmatisme. «Era imprescindible que l'estudi posi sobre la taula casos de polítiques reals del qual puguem aprendre lliçons i aplicar-les», apunta Nasarre. La recerca impulsada per la URV proposa una trentena de recomanacions específiques a escala municipal, regional i europea per desfer el tap d'ampolla de l'habitatge accessible.
La primera nota al peu, però, és clara: no hi ha fórmules màgiques i això va de vestits a mida. «Cada municipi o territori on vulguem aplicar un pla d'habitatge ha d'adequar-lo a la seva realitat concreta i específica», avisa el Sergio. De fet, en aquests moments la Càtedra d'Habitatge està treballant en l'elaboració de dos plans municipals d'habitatge a Altafulla i l'Espluga de Francolí, i l'any 2020 va elaborar el nou pla local de la matèria a la ciutat de Tarragona. Un coneixement, doncs, que es posa a disposició i al servei de la societat que l'envolta. «És destacable el gran interès que estem trobant per part dels responsables locals que ens contacten per treballar en plans d'habitatge funcionals i realistes», destaca Nasarre.
Pedagogia, interès i coneixement
En aquesta línia, la Càtedra es manté coherent amb el discurs que sempre ha mantingut en favor de redissenyar les polítiques d'habitatge, enlloc de posar tirites a un model amb forats. «La perspectiva internacional ens acosta a una sèrie de lliçons importants, com ara la necessitat de fer molta més pedagogia i de combatre el desconeixement de la ciutadania envers els seus drets en habitatge», destaca Nassarre. Assegura que, precisament, els perfils més vulnerables i afectats són sempre els qui menys eines tenen per defensar-se.
Nassarre també apunta a altres pilars fonamentals com la necessitat d'una voluntat de col·laboració publico-privada, la possibilitat d'habilitar formes de tinença diversificades, la conveniència d'una legislació sense contradiccions o l'impuls de la rehabilitació i l'eficiència energètica com a cavalls de batalla per garantir l'accés universal a habitatges assequibles. «Estem parlant d'una bateria d'aspectes sense els quals esdevé difícil revertir unes polítiques que encara tenen molt marge de millora», opina Nasarre.
Alguns ajuntaments del Camp de Tarragona encarreguen els seus plans municipals d'habitatge als experts de la URV
L'informe de la Rovira i Virgili pretén servir de guia a seguir per aprofitar alguna de les oportunitats de reescriptura que brinda el terratrèmol de la Covid-19. «Aquí hi ha un problema i és que no sabem ben bé que significa la nova normalitat», somriu Nasarre, «però és un escenari que propicia la creació de noves oportunitats de corregir part dels deures pendents». Matisa que «encara no tenim cap dada estadísticament significativa» que avali la descongestió de les zones més urbanes, si bé és una possibilitat a valorar en els pròxims anys. L'informe no és un manual d'instruccions, sinó una bateria de recomanacions. Basada, això sí, en el coneixement. Sempre en el coneixement.
El principal responsable de l'estudi està convençut que l'aval internacional de les bones praxis contrastades, de la mà de l'interès de cada cop més administracions locals, poden obrir la porta a un ventall «de polítiques realistes» que convidin a la bona direcció. «Nosaltres analitzem realitats i oferim propostes de solució», comenta el director de la Càtedra d'Habitatge de la URV. Unes propostes que seran escoltades o no, però que no es limitaran a embellir uns prestatges cansats d'acumular pols i teranyines.
De vegades, és tan senzill que impacta: és quan la universitat (pública) baixa al carrer quan la societat que l'acull disposa de les eines necessàries per esdevenir una mica millor. I, per una vegada, paga la pena subratllar que Tarragona ni és ni serà l'aneguet lleig de les temudes excepcions.