Els jutjats de la demarcació de Tarragona acumulaven un total de 1.381 denúncies per violència masclista durant el primer semestre d'aquest 2019, segons les dades més recents i actualitzades que ha fet públiques aquesta setmana el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Les xifres, que són encara provisionals i pendents del segon semestre, mostren un lleuger descens respecte al total de l'any 2018, on es van registrar un total de 3.165 denúncies arreu del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Menys denúncies per violència masclista, però més condemnes i més ordres de protecció
Si bé les denúncies mostren un descens lleuger respecte al mateix període de l'any passat, les dades també confirmen una tendència a l'alça quant a les ordres judicials de protecció de les víctimes i respecte al nombre de condemnes a maltractadors, una línia compartida arreu de l'Estat.
La justícia tarragonina també dona validesa a dues de cada tres peticions de protecció en aquests casos, de les més de 200 sol·licituds que es van cursar durant el segon trimestre d'aquest any. Més enllà dels jutjats ordinaris, també cal destacar dos casos que s'han jutjat a l'Audiència Provincial i altres tres que corresponen als jutjats de menors del territori. Tots cinc casos han resultat provats i la justícia ha donat la raó a les víctimes.
El 90% dels judicis per violència masclista a Tarragona acaben en condemna
Una de les dades mésrellevants que es desprén de l'observatori entre el març i el juny de 2019 és que el 89% de les sentències per violència masclista a la demarcació acaben en condemnes per als agressors, més de dos punts per sobre de la mitjana estatal.
L'any passat, però, el percentatge encara era més alt, i 334 de les 365 sentències van esdevenir condemnes (és a dir, un 91,5% dels casos). «Denunciar és fonamental, però és un autèntic drama», avisava l'experta Neus Oliveras, de la URV, en un reportatge recent a TarragonaDigital.com.
Les dades no impliquen una radiografia completa de la situació, alertava en aquella ocasió Oliveras, perquè no es té en compte «la violència invisible, amagada o silenciosa que queda a l’ombra» dels registres i que no arriba a sortir a la llum ni a cap via judicial. «La violència física és només la punta de l’iceberg», recordava.