Una primera línia de sanitaris, metges i infermeres, d'auxiliar i personal de neteja, de professionals al cap i a la fi. Una primera línia per fer front i garantir resposta a una emergència sanitària sense precedents —alguns li diran línia de batalla, altres formació d'escacs..., tant se val—. I, al darrere, una segona línia de voluntaris heterogenis (i ben àmplia) al peu del canó; una segona línia que va des de metges jubilats fins a estudiants inquiets. Tothom suma.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Segons les dades que facilita el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), ara mateix s'han ofert voluntaris fins a 71 professionals sanitaris (molts d'ells jubilats o del sector privat) i gairebé 400 universitaris (futurs metges, infermers i fisioterapeutes, majoritàriament). No són unes xifres gaire diferents de les que avançava TarragonaDigital el passat 25 de març. Una borsa solidària que es va duplicar en menys de set dies.
La xarxa de voluntaris supera ja els 70 sanitaris i frega els 400 estudiants
No es troben en primera línia, no poden. El doctor Bitria es va jubilar l'any 2018 i ara, als 66 anys, ha estat el primer nom a oferir-se voluntari per donar un cop de mà en plena pandèmia. Ara, treballa al CAP Llevant, a l'àrea que controla la prevenció i les infeccions entre els sanitaris. «Tasques de seguiment i control, sí», confirma. No pot estar a primera línia perquè, tot i que no ho sembli, ell també és població de risc i vulnerable a la Covid-19.
L'estudiant Javier Flores encara no ha acabat cinquè de Medicina al Campus Bellissens de la Rovira i Virgili. Encara no està prou format com per a assumir contacte directe amb els pacients i poder assistir-los —sí que poden, per exemple, els estudiants del darrer any—. Ja el vam descobrir en un altre reportatge, el 17 de març, on ens explicava la xarxa de voluntariat que estava començant a articular. I que avui deriva en aquesta borsa de 385 joves de la URV disposats a allargar la mà.
Doctor Bitria, voluntari i jubilat: «Em vaig plantejar ser útil»
El doctor Bitria explica que no va haver de pensar-s'ho gaire i que va considerar imprescindible «ser útil en els moments on fos més necessari». Ja no exercia, però els coneixements no li traurà ningú. Confessa que, alguns específics, ha hagut de posar-los al dia. Reivindica que «cadascú de nosaltres està donant el millor que té en situacions com aquesta», i felicita «el coratge i les ganes de treballar» dels professionals sanitaris que, malgrat les condicions precàries i l'ansietat pels núvols, estan deixant-se la pell dia rere dia.
«És prioritari destinar els recursos que calgui a protegir els nostres sanitaris i a combatre la malaltia», els dona un cop de mà. S'obre i explica que, el primer dia que va tornar, «em va semblar que no havia passat el temps» des d'aquell ja llunyà 2018. Es queda «amb la generositat i la solidaritat» que aflora. «És, sens dubte, el millor del que estem vivint», opina. I volta al CAP Llevant, que hi ha feina. Voluntariat, sí, però intens.
Javier Flores, estudiant i voluntari: «És molt més important donar un cop de mà a perdre un any de formació»
Flores ve d'una trajectòria oposada. Una trajectòria verda, de fet, encara per construir. Però les circumstàncies l'han posat en la mateixa tessitura que al doctor Bitria. «Estudio Medicina a la URV i ara elaboro la base de dades dels professionals sanitaris que estan exposats a pacients positius des de l'Hospital Sant Joan de Reus», es presenta. Una base de dades que serveix per controlar possibles contagis entre sanitaris i evitar que el virus s'estengui entre la comunitat. Feina important.
Té la sensació que «el cansament que arrossego és per un bon motiu», celebra que «la feina que puc fer comporta beneficis per a tots la cadena de treball» organitzada i reivindica que «és molt més important donar un cop de mà ara a perdre un any de formació», en referència a uns exàmens finals incerts que encara no sap si podrà o no fer enguany. Li preocupa poc, ara mateix. Li preocupa, sí, però no seria la prioritat.
Antoni Castro (URV): «M'omple d'orgull, perquè estan donant la talla de manera extraordinària»
Va ser dels impulsors del voluntariat, i anima a qui encara no s'hagi sumat a fer-ho. «És una oportunitat única d'aprendre treballant i de conèixer com funciona un hospital en una situació del tot excepcional com aquesta», raona. «Si tu vols ser sanitari, és necessari que tinguis ganes d'ajudar», exposa. Braç a braç i conformar una segona línia sòlida per reforçar en tot el possible a la primera. Treball en equip.
El president del COMT els va agrair, en especial, aquesta passa endavant. També el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, el doctor Antoni Castro, qui va reconèixer a TarragonaDigital que «l'únic que puc dir és que m'omple d'orgull, que estan donant la talla de manera extraordinària». I les històries extraordinàries acostumen a tenir sempre noms i cognoms que, sense esperar res a canvi, han decidit bolcar-se amb una emergència que els interpel·la, igual que a la resta de nosaltres.