Bona part dels visitants que entren per la porta dels museus de l'àrea metropolitana de Tarragona són menuts. Sovint empesos per l'escola, i de vegades empesos també per les famílies, s'acosten amb curiositat i amb els ulls ben oberts a un dels espais culturals més icònics del territori. El Museu Nacional Arqueològic (MNAT), el Museu de Vida Rural de l'Espluga, els artístics clàssics i moderns, el Caixafòrum o també el del Port. Tant se val. Museus i infants van de la mà des de fa dècades, i no hi ha ni hi haurà alternativa possible pel bé de les dues parts.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«L'actitud dels museus, com a agents culturals que som, no pot ser altra que difondre les nostres col·leccions i apropar-les a les escoles, als petits, al futur, per tal de garantir-les el millor legal possible», valora la Cap de Projectes del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT), Marisa Suárez. «És el repte de despertar la seva curiositat des de ben petits, d'impulsar aquest interès, i per això és imprescindible articular museus oberts en constant relació amb les escoles del territori», defensa. El cas del MAMT, paradigmàtic, té aquesta visió tatuada a la pell des d'un ja llunyà 1991.
Afavorir un clima de gaudi i descoberta per als infants, la clau per articular uns museus oberts i accessibles
L'objectiu comú de l'òrbita dels museus de Tarragona és impulsar, reimpulsar i reivindicar la competitivitat i el bon estat de salut del turisme cultural del territori. I per fer-ho, estan decidits a incloure la mirada dels infants, els seus consells i inquietuds, a la seva manera de gestionar els museus. Afavorir un clima de gaudi i descoberta, crear una experiència turística i cultural el més completa possible i, per davant de tot, garantir que quan els menuts creixin, tornaran.
Per a això, els museus volen que els infants siguin els protagonistes de l'experiència, que la seva veu certament compti en la fase de presa de decisions. «El contacte directe és bàsic, la capacitat d'adaptació és imprescindible», insta Suárez. Veu en el model una oportunitat de reivindicar el potencial propi de cada museu i de generar unes noves fornades crítiques, curioses i obertes que perdin la por a endinsar-se en els museus. Es mostra satisfeta i amb voluntat de perpetuar l'aposta.
Les escoles, el millor soci del Museu de la Vida Rural: herències, memòria, llegat i futur
Des de l'Espluga de Francolí i sense fer gaire soroll, el Museu de la Vida Rural s'ha consolidat com una de les grans joies patrimonials del nostre territori en els darrers anys. La seva directora, la Gemma Carbó, no dubta que el diàleg entre museu i escoles és el que consolidarà els lligams cada vegada amb més força. «Sempre hem volgut que l'educació i la pedagogia fossin el nostre eix central per connectar-nos amb el nostre entorn», exposa. Apareixen a la paraula els conceptes d'herència, de memòria i de llegat. El verb és, gairebé sempre, educar.
«Si el Museu de la Vida Rural és una gran eina per relacionar la societat d'avui amb la natura, l'ecologia i l'herència cultural que ens precedeix, no hi ha millor soci que les escoles i els centres educatius!», resol. Proposa desenes d'activitats per traduir «la memòria del passat, la dels camins a seguir i els camins a aïllar» en «un llegat que reivindiqui la sostenibilitat i lluiti contra el despoblament» que amenaça cada cop més municipis de l'entorn rural de comarques com la Conca. Els menuts tenen la clau per evitar el desert, i en especial ho farà el seu sisè sentit de la curiositat.
Enderrocar el prejudici dels museus feixucs, reivindicar el valor de descobrir-los des del gaudi
El camí és compartit, des de les visites guiades i teatralitzades del Museu Nacional Arqueològic (MNAT) a la vil·la dels Munts com les tradicionals excursions de l'escola que any rere any es van repetint. O activitats extraordinàries com quan els vuit museus de la ciutat de Tarragona es van unir al setembre per proposar un joc d'enigmes, compartits, en una exitosa iniciativa que va aplegar a un bon nombre d'infants i famílies de museu en museu. «És una experiència que enderroca el prejudici sobre que els museus són feixucs i reivindica el valor de visitar i descobrir-los a través del gaudi», explicava en aquell moment la directora del CaixaFòrum de Tarragona, Glòria Olivé. La mateixa línia.
Les reserves familiars i les programacions escolars se segueixen incrementant any rere any, i els museus del territori són conscients que el camí més efectiu per una divulgació fluida passa per atreure aquest tipus de públic. Alguns casos, com el Museu del Port, viuran una autèntica revolució aquest 2020 per renovar-se amb un nou simulador o una sala de projeccions en 360 graus. Cadascú les seves armes, per tal que el guany sigui compartit. «Si els museus ens reivindiquem, el futur està més que garantit», recull la Gemma. Escoltar els menuts és convidar-los a repescar la memòria que cada museu té la funció de preservar, i és convidar-los a descobrir-la i a formar-ne part. Un retorn, al cap i a la fi; una estratègia de retorn: als tarragonins de demà, el llegat dels tarragonins d'ahir.