Imatge d'un peatge a la C-32

Els peatges que acaben a Catalunya després de més de mig segle

L'Estat indemnitzarà amb 1.921 milions d'euros a Abertis | La concessionària demana 3.800 milions d'euros

Els peatges de l'AP-7 i l'AP-2 fa més de mig segle que funcionen, en concret 52 anys. Tot i això, a partir del 31 d'agost els catalans no hauran de pagar  per circular en aquestes vies d'alta capacitat. Aquest canvi prové perquè el govern espanyol va decidir no prorrogar les concessions que tenia Abertis.

Els usuaris  d'aquestes vies ja feia anys que reivindicaven  el fet que aquestes carreteres fossin gratuïtes. N'és un exemple el moviment veïnal ebrenc, Prou, AP-7 Gratuïta Ja, que conjuntament amb altres entitats argumenten que les inversions que s'han fet a les carreteres ja s'han amortitzat amb aquests anys.

Altres vies que també passaran a ser gratuïtes seran la C-32 i la C-33. La primera, amb el peatge més antic d'Espanya, se situa entre Barcelona i Mataró, i la segona es troba entre la capital catalana i Montmeló, també a Barcelona. Ambdues carreteres són titularitat la Generalitat.

El nou model per mantenir les vies

Tot i tenir una data marcada per finalitzar les concessions ni la Generalitat, ni l'Estat saben com es finançarà el manteniment de les autopistes. Tampoc s'ha esclarit quina serà la contribució que hauran d'aportar els usuaris  que les utilitzin.

No obstant això, la Generalitat ha reiterat que voldria implementar el model de la vinyeta. Altres països que tenen aquest model són Hongria, Eslovènia o Eslovàquia, entre d'altres. En canvi, no tenen peatges o carreteres de pagament països com Estònia o Finlàndia.

El govern espanyol  va incloure una proposta al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que es va enviar a la Unió Europea. Aquesta consistia en un model de «qui contamina paga»  i es voldria aplicar a partir del 2024.

Les queixes i reivindicacions de vies totalment gratuïtes

Tot i les dues propostes sobre la taula, el manteniment  de les vies de moment passarà a ser de l'Estat. Així i tot, es preveu que la gratuïtat  de les vies d'alta capacitat s'extingeixi. Per tant, les entitats  que reivindiquen que siguin gratuïtes també estan en contra d'aquestes possibles i futures mesures.

De fet, el portaveu del moviment ebrenc Prou, AP-7 Gratuïta Ja, Llorenç Navarro, va declarar: «El manteniment de la via és una part mínima respecte del que es generava (ingressos dels peatges). La informació que no hi ha prou diners per carreteres és una gran mentida. Donen a creure que hem de pagar per mantenir».

Indemnització de més de 1.000 milions d'euros a Abertis

La concessionària va demanar una pròrroga  per seguir obtenint beneficis de les autopistes, al·legant que l'estat d'alarma l'havia afectat. Malgrat això, no  se li va concedir.

D'altra banda està previst que l'Estat indemnitzi  amb 1.291 milions d'euros al grup Abertis  per les obres que es van fer al tram de Girona i Tarragona l'any 2006. Aquestes havien de servir per fer front a un augment de vehicles, però aquest no es va produir mai.

Abertis per la seva part demana  3.800 milions d'euros, 1.010 milions serien per les inversions fetes en aquest tram de l'AP-7 i els altres 2.816 milions pel descens del trànsit. A més, l'empresa considera que el Tribunal Suprem encara s'ha de pronunciar sobre la qüestió, cosa que succeirà passat el dia 31 d'agost.