Pla general de l'entorn de les Muntanyes de Prades

Una cinquantena d'entitats pressionaran pel Parc Natural Muntanyes de Prades

La Plataforma Cívica que s'ha presentat compta amb el suport d'entitats de tots els àmbits | Insisteixen que cal constituir el parc ara que hi ha unanimitat territorial

Una dotzena d'entitats de la regió han constituït la Plataforma Cívica pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades amb l'objectiu de garantir que el projecte fructifica. Compten amb una cinquantena d'adhesions al manifest fundacional i amb la presentació pública volen obrir-se a la resta del país. Consideren que les circumstàncies actuals són idònies perquè es constitueixi el parc natural i volen pressionar la Generalitat perquè no ho allargui més del compte.

Tal com han subratllat aquest dimecres, és la primera vegada que els 22 municipis de l'àrea que ha de cobrir el parc natural donen suport a la iniciativa. També han aprovat mocions a favor la Diputació de Tarragona i els Consells Comarcals implicats. La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, s'hi va comprometre el passat mes de desembre.

Tot i això, no és la primera vegada que el Govern planteja aquesta denominació, i la Plataforma vol assegurar-se que aquesta vegada no es fa marxa enrere. El mes de desembre es va anunciar un calendari que no seria inferior als tres anys. La plataforma considera que es pot i cal aconseguir-ho en un termini de dos anys per evitar nous canvis de govern que tornin a aturar la iniciativa.

«Avui els Ajuntaments hi són favorables, i la Generalitat també, però no sabem què pot passar d'aquí a tres o quatre anys», ha exposat Xavier Jiménez, president de Gepec-EdC. Assegura que «hi serem per ajudar, però també per pressionar perquè no s'acabi descartant com ha passat altres vegades». De fet és la Generalitat qui ha de declarar el parc natural, «i no volem que passi com altres vegades, que tot i les promeses, el projecte s'ha anat aparcant».

Andreu Ferrer, president de l'Ateneu Cultural Josep Taverna d'Alforja, ha resumit que  l'objectiu de la plataforma és «pressionar perquè ni ho demorin ni fracassi de nou». Jiménez ha aclarit que la voluntat és, «si totes les administracions estan per la feina, acompanyar i facilitar, i si s'acaba demorant, pressionar i incidir». A més, recorden que el projecte no comença des de zero, sinó que ja hi va arribar a haver el decret de constitució redactat.

Protecció ambiental i dinamització socioeconòmica

Des del grup impulsor es destaca que les entitats adherides a la plataforma cobreixen un ampli ventall de sectors. Des de l'ecologisme fins al sector primari passant per associacions culturals i esportives. Ho plantegen com l'evidència que el territori afectat, de manera clara i unànime, reclama que es constitueixi el Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

Xavi Jiménez subratlla que «aquelles persones que viuen al territori, que en depenen i que el modelen i conserven s'estan implicant en la demanda». I no només en clau ambiental, sinó també de futur econòmic i social. «Ha de garantir la conservació d'aquest territori», ha explicat.

També volen que sigui «una eina molt útil, com ha passat a altres territoris del país». En concret per «revitalitzar socioeconòmicament aquest territori». Segons ha detallat, «un parc natural ha de ser el paraigua perquè les activitats tradicionals tirin endavant».

Ha posat d'exemple parcs naturals com els de l'Alt Pirineu, el Montsant i el Delta de l'Ebre, on hi ha activitat ramadera, cultiu de vinya i d'arròs respectivament. De fet plantegen la denominació de parc natural com a valor afegit per aquests productes i pel territori en general. «Qui pensava que no li deixarien fer res veu que els productes tenen reconeixement, que hi ha turisme de qualitat i un teixit socioeconòmic que hi pot viure», ha exposat.

Andreu Ferrer, Joan Cartanyà i Xavier Jiménez a la seu de Gepec
La plataforma vol vetllar perquè el Parc Natural de les Muntanyes de Prades no quedi desat en un calaix | Jordi Olària Gras

La unanimitat territorial, peça clau per impulsar el parc natural

Joan Cartanyà, del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà, ha recordat que l'any 1932 ja hi va haver un projecte en la línia de protegir aquesta zona. Encara sense la nomenclatura de parc natural, es volia considerar un Espai d'Ordenació Prioritària. «Han hagut de passar, de moment, 90 anys; esperem que no n'hagin de passar gaires més», ha declarat.

Els darrers anys, de fet, hi ha hagut diversos intents d'impulsar la declaració de parc natural. Tot i això, «alguns Ajuntaments de l'espai de les Muntanyes de Prades han tingut reticències». El 2017 hi va haver la primera moció a la Diputació de Tarragona, a la qual es van adherir 16 dels 22 municipis interpel·lats.

L'any passat, en canvi, una nova moció presentada a la Diputació sí que va comptar amb el suport de tots els municipis i els respectius consells comarcals. Aquesta és una de les circumstàncies clau per al grup impulsor. Consideren que la Generalitat ha justificat, històricament, la no concessió del parc natural amb la falta d'unanimitat al territori.

Mentrestant, els darrers 22 anys s'han declarat cinc nous espais naturals a Catalunya, «hem perdut el fil», lamenta Cartanyà. Tot i això, ara veuen que la situació al món local és la idònia per reimpulsar la iniciativa. Durant la presentació de la consellera Jordà el passat mes de desembre, diversos Ajuntaments també van apuntar que calia culminar el projecte tan aviat com fos possible.

Una oportunitat per contra el desequilibri territorial

Preguntats pel motiu que hauria fet canviar el posicionament d'alguns dels agents implicats, des de la plataforma no s'hi ha volgut entrar. Consideren que no és moment de retreure a ningú posicions passades, sinó que cal remar en una sola direcció. Sí que imaginen què pot haver provocat els canvis d'opinió generals al respecte.

Xavi Jiménez apunta que «cada vegada es veu més clar què vol dir un parc natural». «Som una zona del país que hem estat molt privades d'aquestes zones de protecció», planteja. De fet aclareix que «mentre aquí, una mica, les hem rebutjat, altres parts del país les han demanat, justament, com a elements de preservació i de dinamització socioeconòmica».

«Com a territori estem veient que no pot ser que el nord demani aquestes figures, al sud les rebutgem, i després ens queixem que tenim desequilibris territorials», etziba. A les regions del nord del país «s'han implementat des de fa molt de temps», una situació que no s'ha viscut a casa nostra. El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, segons es projecta actualment, implica municipis del Baix Camp, l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues.

«Les nostres muntanyes sempre han sigut receptores de projectes agressius», ha recordat. Els més recents, les línies de Molt Alta Tensió que es planteja que passin per aquesta regió per connectar Barcelona amb l'Aragó. En aquest sentit, des de la Plataforma Cívica pel Parc Natural de les Muntanyes de Prades es desvincula l'oposició als projectes de l'impuls del parc natural.

Andreu Ferrer creu que la MAT o els projectes solars i eòlics «no han sigut un element clau» perquè alguns municipis contraris hagin passat a donar suport a la iniciativa. De fet puntualitza que les declaracions institucionals i el naixement de la plataforma són anteriors als anuncis públics dels projectes. Xavi Jiménez explica que «directament no» ha sigut el detonant per crear la plataforma, però admet que «en el subconscient veus que tens la necessitat de regular i preservar aquest espai».