Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Nens al carrer

Els pobles petits de Tarragona reclamen una tornada a la normalitat més flexible i diferenciada de la resta

En la majoria de casos, els alcaldes dels municipis coincideixen que la realitat del territori és molt desigual segons el nucli de població

Nens al carrer
Aquests dies es fa evident el desequilibri territorial entre les diverses poblacions | Àngel Ullate
 

Ni aglomeracions ni estrès a l’hora de seguir les franges horàries marcades en la tornada a la nova normalitat. Aquesta és la sort que tenen els  pobles  més petits de la demarcació de  Tarragona en el procés de desescalada  de la crisi sanitària, ja que segons preveuen els protocols, els municipis amb menys de 5.000 habitants no tenen cap restricció pel que fa al temps ni a la distància en la sortida al carrer dels veïns.

De fet, la casuística d’aquests nuclis de població reduïts dista molt de la realitat que es viu a les grans  ciutats o a les àrees més poblades del país. Així, si en un dia normal ja pot ser complicat trobar persones al carrer, en ple  Estat d’Alarma la missió resulta encara més difícil. Per això, no és estrany que aquests municipis tinguin més llibertat de moviment a l’hora de restablir la quotidianitat i, davant d’aquest escenari, resulta evident que les mesures de desconfinament  implementades pel govern d’Espanya no tenen sentit si no es plantegen d’una manera asimètrica i adaptades a la realitat territorial.

«Viure al mig del camp i no poder sortir»

La localitat de Riudecols, amb 1.200 habitants, esdevé un bon exemple de la situació. Des de l’inici de la pandèmia, en aquesta població del Baix Camp no s’ha detectat cap cas positiu del coronavirus i «tot el veïnat, sobretot la gent gran, ha tingut un comportament exemplar pel que fa al desconfinament dels últims dies, ja que fins i tot s’han seguit les franges horàries tot i ser una població que no arriba al llindar d’habitants que s’exigeix», explica Beatriz Mayordomo, l’alcaldessa. En aquest sentit, l'edil assegura que la situació està del tot controlada i això fa pensar que la tornada a la normalitat al municipi pot ser molt més accelerada que en d’altres localitats.

De fet, Mayordomo exposa a TarragonaDigital que sent plenament conscient de la complexitat  de gestió  de la crisi sanitària, «hi ha aspectes importants com l’obertura dels equipaments municipals i l’escola, amb només 70 alumnes, que es podrien posar damunt de la taula, ja que a Riudecols no hi ha hagut cap cas de coronavirus i la situació és totalment diferent de la de Reus i Cambrils».

Els Garidells
Plaça de l'Església dels Garidells | Àngel Ullate
 

Un cas semblant es troba a la Conca de Barberà, a Vilaverd. Sense cap cas de positiu detectat, un veí assegura que tot el municipi  està aïllat gràcies al seu entorn natural i «per aquest motiu no caldria confinar els veïns dins de les seves cases si es prenen totes les mesures de protecció». El poble té 456 habitants i el terme municipal «és prou gran i costa molt que la gent coincideixi o s’aglomeri en un mateix punt», explica.

Una població envellida i de més risc

Marc Bigorra, l’alcalde dels Garidells, també creu que en municipis petits el confinament s’hauria d’haver plantejat d’una manera diferent i «delegant competències a les administracions locals, ja que, en definitiva, són les que millor coneixen la realitat de cada lloc». Afegeix que confinar durant més de 50 dies a localitats amb un índex alt de població envellida «no és el més adequat per a la salut física i mental dels veïns, i molt menys quan a pocs metres hi ha zones verdes i espais amplis que no ofereixen riscos per a la salut».

De fet, en la majoria de municipis rurals del país, la  tendència demogràfica habitual és tenir una població més envellida i per tant, amb més risc de contagi. Per contra, els equipaments sanitaris no són els mateixos que a les localitats més grans i en alguns casos no estan a l’abast immediat. Davant d’aquest context, Bigorra insisteix que en aquesta crisi sanitària «des dels ajuntaments i dels diversos organismes de Serveis Socials s’ha de fer un seguiment i una atenció personalitzada a tots aquells veïns i veïnes d’edat avançada per a abastir-los amb els serveis bàsics, prevenir-los de qualsevol risc i detectar possibles situacions d’especial  vulnerabilitat».

El Priorat, una comarca totalment desconfinada

Amb tot, un dels casos més significatius de la desigualtat territorial en la desescalada es troba al Priorat. La comarca no té cap municipi que sobrepassi el llindar dels 5.000 habitants, ni tan sols Falset, la capital. Per aquest motiu, es pot assegurar que el desconfinament dels seus veïns ja és total sense cap franja horària a seguir, si bé es prenen totes les mesures de protecció i de seguretat indicades com en qualsevol altre indret del país.

Mercat coronavirus
Els mercats ambulants també prenen totes les mesures de seguretat | Àngel Ullate
 

Sergi Méndez, l’alcalde d’Ulldemolins, explica a TarragonaDigital que la incidència de la pandèmia a la comarca ha estat molt baixa, amb menys d’una desena de casos en la totalitat dels municipis que la formen. «El Priorat és un territori poc poblat, i la seva peculiaritat geogràfica ha fet que el confinament de la població durant la crisi sanitària s’hagi viscut d’una manera diferent al de les ciutats més poblades de la demarcació, molt menys estressant i angoixant», exposa.

Per aquest motiu, coincideix amb la majoria dels alcaldes dels municipis que és possible un desconfinament més flexible i equilibrat al territori, «ja que no es poden aplicar els mateixos criteris al poble de Capçanes i a la ciutat de Tarragona, amb una densitat de població, uns espais naturals i unes infraestructures totalment diferents i desequilibrades», conclou.