Pas endavant a la façana marítima de Tarragona per revertir la mala tendència d'un litoral en contínua regressió. Un projecte conjunt de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Port de Tarragona instal·larà en les pròximes setmanes un centenar d'estructures biodegradables —biòtops— al fons marí per tal d'estimular la regeneració d'un ecosistema marítim que està en una fase de clar risc de desaparició. Espècies clau per al sector pesquer del territori com les sípies, els calamars o els pops en seran les principals beneficiades dels nous recursos, que els protegirà per aconseguir reproduir-se amb més facilitat.
«És clar que estem molt preocupats en veure com el litoral de Tarragona està en regressió i el procés, en alguns casos i lamento dir-ho, ja és irreversible», ha valorat Jaume Folch, biòleg director del projecte i representant de l'equip científic Tecnatox (URV) que el lidera. «L'ecosistema marí de Tarragona acumula dècades d'abandonament i, en els darrers cinc anys, la presència d'espècies com les sípies o els calamars ha minvat en un 50%», alerta. Amb el projecte de biòtops s'espera trencar la tendència «a perdre-ho tot», regenerar la vida submergida i acollir fins a 300.000 ous d'aquestes espècies, segons els impulsors de la idea.
Un centenar de biòtops marins, l'eina estratègica per estimular la recuperació de sípies o calamars a Tarragona
La iniciativa, que forma part de l'ambiciós Pla de Sostenibilitat i de l'horitzó verd 2030 del Port de Tarragona, pren la volada d'un projecte innovador que reivindica el talent local, el coneixement tarragoní i la consciència sostenible del territori. El president de l'Autoritat Portuària, Josep Maria Cruset, ha reivindicat a la presentació el valor «de fixar sinergies i de crear oportunitats» per potenciar «la capacitat de transformar el nostre entorn amb accions concretes», en aquest cas amb prisma sostenible. La inversió econòmica de la iniciativa és de 15.000 euros.
El projecte consisteix en la col·locació d'elements biodegradables q serveixin d'hàbitat natural (biòtops) per facilitar la restauració de vida marítima.
— Josep M Cruset (@jmcruset) September 2, 2020
En aquest cas, pensant en la recuperació de la població de sèpies, calamars i pops, així com de la posidònia oceànica. (2/5) pic.twitter.com/1MkozrlFi1
María José Figueras, rectora de la Rovira i Virgili, també ha reivindicat el potencial d'una iniciativa que, valora, «ha de suposar un motor i ha de convertir Tarragona en un referent i un exemple internacional» en matèria de combinar coneixement i sostenibilitat. «Estem presentant un projecte que repercutirà en el bé ecològic de casa nostra, en la recuperació del nostre ecosistema i en reforçar una sanitat ambiental que repercuteix també en la sanitat humana», ha explicat. Figueras, microbiòloga de formació, s'ha mostrat molt satisfeta del «compromís» i del «pas endavant» que les institucions fan ara «per millorar part d'allò que els humans estem destruïnt».
El projecte, liderat per la URV i el Port, aspira a convertir Tarragona en un referent sostenible
Folch ha estat molt directe a l'hora de fer l'explicació tècnica del projecte. Ha recordat que «sobre la zona degradada del nostre ecosistema descansa bona part de l'economia local», i no ha amagat que «l'acció antròpica i el canvi climàtic» han agreujat el grau de salut de la vida marítima del territori, fet que es tradueix en una costa més vulnerable, menys viva i menys productiva. «El primer que notarà la recuperació serà el sector de la pesca local», ha destacat, «i per tant també la nostra economia».
La roda de premsa està escenificada amb alguns dels biòtops que es col·locaran al fons marí. Les estructures, biodegradables i relacionades directament amb el passat romà de Tarragona, s'instal·laran a la zona del dic de Llevant i a la Punta del Miracle. pic.twitter.com/gES57PeXHS
— Port de Tarragona (@PortdeTarragona) September 2, 2020
Les estructures, biodegradables en un termini d'entre tres i cinc anys i que acabaran integrant-se sense impacte al fons marí, s'han fabricat amb materials reciclats i amb sorres compactades a imatge i semblança del passat romà de l'antic port de Tarraco. «Ens semblava un homenatge a la nostra història», han apuntat els impulsors. Els biòtops s'ubicaran al Moll de Llevant i a la punta del Miracle, oferiran refugi i protecció a les espècies a preservar i volen també estimular la presència de posidònia, les algues que netegen l'aigua, fixen la sorra i contrapesen l'impacte de les tempestes de forma natural, i que també pateix una clara regressió al litoral de Tarragona.
Els científics de Tecnatox seran també els encarregats de seguir els resultats de la iniciativa i d'anar informant sobre l'evolució de la vida marina i submergida de Tarragona des de la instal·lació de les estructures. S'espera que els primers resultats d'aquesta aposta per la vida subaqüàtica comencin a ser visibles «en una finestra de pocs mesos», i Cruset ha obert la porta a «expandir un projecte que és perfectament escalable» de cara al futur a mitjà i llarg termini, si els resultats confirmen els efectes positius. Universitat i Port, dos dels grans motors del Sud del país, uneixen esforços en un projecte estratègic sense precedents al malmès litoral de la capital.