Aquest dimarts s'han posat en marxa les preinscripcions presencials per al curs 2020-2021. Es tracta d'una alternativa al tràmit telemàtic que ha habilitat la Generalitat per inscriure els alumnes i, segons les primeres impressions, ha funcionat «millor del que ens pensàvem».
És la valoració que, des de Reus, en fa Núria Sabaté, directora de l'escola Marià Fortuny. Una visió que comparteix, segons comenta, amb la resta de direccions de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus.
En el seu cas concret, de fet, tot i haver rebut la majoria de preinscripcions de manera presencial, avui podrien enllestir-les totes. Serà també avui, segons la previsió anunciada, quan el departament d'Educació anunciï de quina manera i quan es tornarà a les aules de les escoles.
La tornada a l'escola, en funció del desconfinament
Segons denuncia CCOO a través d'un comunicat, les direccions dels centres educatius han rebut un correu informant-los que la tornada a classe es farà coincidint amb la fase 2 del desconfinament, una fase que, a la Regió Sanitària Camp de Tarragona està prevista, si les dades de Covid-19 mantenen la tendència, per al 25 de maig.
La denúncia del sindicat se centra en la manca de comunicació que assegura que hi ha hagut entre Educació i les direccions de les escoles. Assegura que aquest dimecres se'ls donaran «unes instruccions que lamentablement encara no tenen, ni n’ha estat negociat el seu marc».
El comunicat també carrega contra les preinscripcions presencials per «la situació de manca de recursos i d’informació del departament en la qual s’han trobat molts centres educatius perquè el retorn per realitzar la preinscripció es pugui fer amb seguretat».
Una adaptació àgil a les mesures de seguretat
«Les famílies demanen hora i han vingut escalonadament, hem atès una vintena de famílies i demà esperem fer l'altra meitat i potser acabar; ha anat millor del que ens pensàvem», comenta. Afegeix que «a tothom li ha anat molt bé, hi ha qui té moltes més telemàtiques que presencials i, en una hora, pràcticament havia acabat».
Tot i això, assegura, hi seran un tercer dia «per si algú s'ha despistat o s'ha deixat algun document». El període presencial s'havia habilitat entre aquest dimarts, 19 de maig, i divendres dia 22, gairebé una setmana que, en el cas de Reus, no caldrà utilitzar sencera.
Per una banda, perquè les cites concertades s'han complert, i per l'altra perquè tot ha funcionat de manera àgil. «Hem donat les hores molt seguides, els primers dies, i tothom ha complert i ho ha fet bé; ens esperàvem una mica de caos i tothom és molt conscient de les distàncies i venien equipats».
El tràmit telemàtic es queda a mitges
Les preinscripcions per al curs vinent s'estan fent sense saber, exactament, de quina manera o quan començarà. De fet, la manera com s'han fet les preinscripcions s'ha criticat des de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, Fapac.
La seva presidenta, Belén Tascón, exposa que «el que ens hagués agradat és que el departament d'Educació hagués fet un veritable tràmit electrònic, perquè el que es fa ara no ho és». Considera que s'hauria d'haver habilitat un aplicatiu similar als que existeixen per a la resta de tràmits que es poden fer de manera telemàtica amb la Generalitat de Catalunya.
«Sí que és cert que hi ha un formulari electrònic», admet, «però l'enviament no es fa com a la resta de tràmits electrònics de la Generalitat, que mantenen una sèrie de garanties jurídiques, reps una notificació, queda una traça...».
El document, explica, s'ha d'acabar escanejant o fotografiant i enviant per correu electrònic al centre educatiu en qüestió. «Veurem com van les reclamacions; fins ara no hem tingut problemes substancials, el que ens preocupa ara és la fase de reclamacions», reflexiona.
El sector de l'educació, centrat en el curs vinent
Aquest dimecres està previst que el departament d'Educació expliqui de quina manera es pretén tornar a les aules per posar en marxa el curs 2020-2021 i, fins i tot, per poder acabar l'actual en alguns casos.
Segons algunes filtracions i especulacions, sobre la taula hi ha la possibilitat de reduir dràsticament les ràtios d'alumnes per professor per poder garantir distàncies de seguretat a les aules. En altres casos s'ha plantejat una escolarització híbrida que pugui arribar a alternar la presencial i la telemàtica, precisament, per aconseguir el mateix objectiu: reduir el nombre d'alumnes per classe.
Tot plegat es preveu que es concreti aquest dimecres, i les visions dins del sector de l'educació no són coincidents. Des de Fapac, per exemple, es reclama que «al setembre el curs ha de començar, tant sí com no, amb tot l'alumnat de manera presencial».
De fet, i pensant en l'anunci que es pugui fer aquest dimecres respecte al setembre vinent, Tascón apunta que «des del Govern es fan instruccions tan genèriques i ambigües que cada centre educatiu les interpreta diferent, i n'hi ha que estan fent matèria i n'hi ha que no».
En aquest sentit reclama que les instruccions que s'hagin de donar des d'Educació siguin clares, concises i aplicables, i no només anuncis. A l'espera del que aquest migdia s'aclareixi, «queda una setmana de maig i no hem vist cap moviment perquè es pugui passar a les aules».
«No s'està garantint el dret a l'educació»
Segons ho exposa Belén Tascón, «en aquests moments no s'està garantint el dret a l'educació». «Per garantir el dret a l'educació és imprescindible fer-ho en igualtat de condicions, i aquest principi no s'està complint», aclareix.
Es refereix a la bretxa digital que ja ha obstaculitzat que el tercer trimestre es pogués fer de manera equitativa. «S'han d'establir mecanismes per garantir aquest dret; l'educació telemàtica no ho garanteix precisament perquè no existeixen els mecanismes de compensació», reivindica.
De fet, apunta, no és només la manera com s'imparteixen les assignatures, el que preocupa a les famílies. «L'educació és transmissió de coneixement, però hi ha altres coses molt importants, com la socialització o com el desenvolupament del pensament crític», elements que, de manera telemàtica, no es poden garantir.
Des de Fapac es considera que, si les circumstàncies permeten un desconfinament progressiu, es comencin a centrar esforços a evitar o pal·liar les repercussions de la situació actual. «Ens hem quedat tots a casa perquè hi havia un risc molt elevat de contagi, a mesura que aquest risc comença a baixar, n'apareixen d'altres, com el risc de no poder garantir el dret a l'educació».