Un acte com els d'abans, de desfilada d'homes encorbatats i de —poques, com sempre— dones amb els vestits elegants dels grans dies. El Camp de Tarragona ha fet un pas important aquest divendres en el seu camí a consolidar-se com la segona gran àrea metropolitana del país, amb una presentació de planta major del macroprojecte de la Vall de l'Hidrogen Verd, que aspira a revolucionar la transició energètica del país des de les comarques del Sud. Ningú ha volgut faltar a la 'foto'.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) en el paper de líder indiscutible i mestre de cerimònies, el Port de Tarragona, les empreses químiques del territori (AEQT), els presidents de Repsol i Enagás, el Port de Tarragona, la Diputació, l'Ajuntament de la ciutat i la plana major del Govern de la Generalitat en funcions, representant pel vicepresident Pere Aragonès, el conseller de Territori Damià Calvet i el titular de Coneixement i Empresa, Ramon Tremosa. Fins i tot s'ha deixat veure pel Palau de Congressos el candidat socialista Salvador Illa, si bé sense anunciar presència i sempre allunyat dels focus. Un gran acte com els d'abans.
El projecte de la Vall de l'Hidrogen Verd a Tarragona, un dels grans cavalls de batalla del país en la cursa dels Fons Europeus
Tots els agents polítics i econòmics del territori s'han posat d'acord per plasmar el seu ple suport i confiança al projecte de la Vall de l'Hidrogen Verd, que aspira a canalitzar l'energia cap a un model plenament sostenible i descarbonitzat, i han signat un memoràndum conjunt que els compromet a mantenir el bloc comú per fer realitat una proposta que ja ha picat a la porta dels Fons Europeus com un dels grans cavalls de batalla per a la Generalitat. «Som davant d'una aposta estratègica, transformadora i guanyadora», ha defensat Aragonès amb un to (molt) presidenciable. De moment, però, el càrrec sembla quedar només en el to.
L'axioma del projecte és clar: fer de l'actual pol petroquímic de Tarragona una reconversió radical amb l'hidrogen com a nou vector energètic de capçalera. «El futur serà sostenible o no serà, i aquesta serà la gran aportació de l'hidrogen verd», ha destacat el president de l'AEQT, Rubén Folgado. La inciativa ja ha estat seleccionada com un dels 27 projectes «de país» que la Generalitat ha seleccionat per optar als Fons Europeus per a la Recuperació, un anunci que ja s'havia deixat caure amb anterioritat però que ara pren forma definitiva. Des de la unitat i el múscul compartit. A primera vista no semblen albirar-se esquerdes evidents, a diferència d'altres grans anuncis que han acabat en fum.
La URV assumeix la responsabilitat de liderar la revolució energètica de les pròximes dècades a Catalunya
La base del nou desplegament energètic seran la recerca, el coneixement i el talent local, uns pilars bàsics on la Universitat Rovira i Virgili és especialment forta i s'ha mostrat decidida «a assumir el repte d'esdevenir un referent europeu en la necessària transició cap a una nova societat amb un nou model energètic verd i sostenible», ha etzibat la rectora Figueras. La representant de la URV ha anunciat que començaran a oferir un nou màster interuniversitari en ciència i tecnologia de l'hidrogen per a formar futurs professionals especialitzats en la matèria.
Són més de 130 empreses i institucions les qui ja s'han adherit al projecte, cabdal per al present i el futur no només de les comarques de Tarragona, sinó del país. L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, s'ha tornat a posar el vestit de líder del territori en alçar la veu per reclamar «un retorn de la solidaritat que ha mostrat el Camp de Tarragona» en acollir gairebé tota la musculatura energètica del país. Un guant que ha recollit Aragonès, qui ha emplaçat a «retornar l'esforç extraordinari del territori, qui ha assumit els costos i les externalitats de l'actual model energètic» d'una manera innegable.
Ricomà: «Un dia crucial per començar a dibuixar un nou horitzó»
Tots els agents s'han posat d'acord en reivindicar la transformació energètica com «un projecte de país» on la influència i els pols industrials del Camp de Tarragona han de convertir-se en la punta de llança de la transició energètica a Catalunya. «És una oportunitat per construir una Catalunya verda i resilient», ha convidat Aragonès, «des de la transformació energètica i l'ambició de pensar en gran». El candidat a president de la Generalitat no ha deixat passar l'oportunitat de reivindicar «el potencial transformador d'una universitat pública» com és la URV, a qui ningú li discutirà el lideratge de la revolució.
Si bé els discursos de tots els signants s'han volgut centrar en les noves oportunitats i reptes d'una transformació inevitable cap al desenvolupament sostenible (2030) i la neutralitat climàtica (2050), per sobre de tots ells planava la responsabilitat de qui nota, intangible, un punt d'inflexió més profund. «Avui és un dia crucial per començar a dibuixar un nou horitzó a 20 anys vista», ha presentat l'alcalde Ricomà. «L'hidrogen com a nou vector energètic, verd, no és ni més ni menys que la revolució que vindrà», ha apuntat el conseller Tremosa, visiblement implicat amb el projecte. Ja tenen la gran foto de família, ara falten els recursos i les inversions. I els terminis. Però, i això és el que quedarà, el futur del Camp de Tarragona i la revolució energètica que surti de l'hidrogen ja van oficialment de la mà. Que no és poca cosa.