Cinta Bellmunt (1963) és periodista i escriptora a temps parcial. Nascuda a Barcelona i sobradament instal·lada a Tarragona, acaba de publicar el llibre 'Gitanes i Gitanos Catalans' (Editorial Gregal), un recull de testimonis amb accent tarragoní des d'on s'endinsa a la comunitat gitana a través de la seva cultura, història i visió del present i del futur d'una de les ètnies més arrelades a la ciutat. «Ha estat un exercici molt interessant», reconeix, satisfeta, l'autora.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«La comunitat gitana suposa una part molt important de la ciutat de Tarragona, especialment a la Part Alta i al barri del Cós del Bou», explica Bellmunt. La història es remunta a segles enrere. «Els gitanos som patrimoni de Tarragona», explicava Paquito Ferreres, expresident de l'Associació Gitana de la ciutat, en un reportatge de l'any 2018 signat pel periodista Gerard Recasens. La Cinta hi està d'acord: sense el paper actiu dels gitanos tarragonins, no s'entendria la ciutat actual.
L'escriptora tarragonina Cinta Bellmunt publica el llibre de testimonis 'Gitanes i Gitanos Catalans'
«La comunitat gitana té un valor molt especial, i és que està molt arrelada a la seva història i a les seves tradicions», comenta l'autora. «Però sí que és cert que fa poc més d'una dècada es produeix un punt d'inflexió molt important que obliga a moltes famílies a reinventar-se i a pensar nous futurs que fins ara no sentien com a propis, sinó com a opcions remotes i llunyanes», explica. Es desperta la consciència col·lectiva de la importància de formar-se per garantir un endemà estable. El llibre de testimonis és la història del Manuel Garcia, gitano i doctor en Nanotecnologia amb un màster i un grau a l'esquena. O la de l'Enriquet Batista, gitano i Mosso d'Esquadra.
És la crisi econòmica del 2007 qui ho remou tot. «La crisi enfonsa la principal font d'ingressos tradicional de moltes famílies gitanes, els mercadets, i obliga a moltes persones a sortir d'aquesta espiral familiar de tota la vida per avaluar altres possibilitats laborals i formatives», recorda l'escriptora. «I molts adults comencen a ser conscients que la formació i els estudis superiors són una molt bona aposta a llarg termini per als seus fills», afegeix. «No és cap secret que tots volem sempre la millor qualitat de vida possible, i la comunitat gitana va haver de fer aquesta reflexió», continua.
La crisi econòmica del 2007 obliga a moltes famílies gitanes a prendre consciència de la importància de formar-se i d'estudiar
«Els joves deixen de veure en el mercat cap sortida professional que els atregui», subratlla l'autora. «I cada cop més famílies assumeixen aquesta nova realitat», explica. S'accentua la lluita contra l'absentisme escolar dels més menuts, augmenta de forma progressiva el nombre de gitanos que segueixen estudiant i aquesta visió global de l'educació com a camí a seguir absolutament necessari comença a donar fruits dotze anys després. «Estem començant a veure gitanos universitaris, i cada cop en veurem més», celebra, satisfeta.
Bellmunt, molt vinculada a la Universitat Rovira i Virgili (URV), assegura que aquest és el gran punt d'inflexió que caracteritza el canvi de generació dins de la comunitat gitana, també a Tarragona. «L'aparició d'aquests primers universitaris gitanos crea uns nous referents en qui emmirallar-se per als més joves, i engega una cadena que anirà a més dins de la mateixa comunitat», raona. «Tots necessitem uns referents a qui imitar, i la comunitat gitana fins ara no en trobava», argumenta l'escriptora.
Actualment, només un 1% de la comunitat gitana arriba a cursar estudis universitaris
Universitats com la URV ja tenen en marxa convenis i acords per facilitar l'accés d'estudiants gitanos a la universitat i reforçar la lluita contra l'abandonament escolar. Un estudi recent de la Xarxa Universitària Gitana de Catalunya conclou que, actualment, només un 1% de la comunitat gitana arriba a cursar estudis universitaris, una xifra que contrasta amb el 40% d'alumnes no gitanos que arriben a tenir aquests estudis superiors. «Encara és una presència mínima, però, un cop s'està trencant el gel, tot apunta que els pròxims anys seran de millora progressiva», vaticina.
I les gitanes? Bellmunt explica que «hi ha moltes entitats que treballen en línia amb el moviment feminista per aconseguir que la dona surti de casa i també formi part d'aquesta recerca de noves oportunitats des d'una perspectiva d'igualtat». El llibre és una radiografia d'una de les comunitats més importants i alhora més desconegudes de casa nostra, víctima sovint d'estigmes i prejudicis recurrents. «Els joves representen millor que ningú els reptes i els nous camins d'aquest col·lectiu en renovació!», tanca l'autora. Un recull de vides des de l'interès per descobrir una comunitat que, tot i que encara ho fa amb comptagotes, ja comença a estrenar referents també en l'àmbit universitari.
