Què, com portem això de veure la vida passar des del vidre de la finestra? Ja sé que es fa complicat, ja. No us penseu que per aquí anem gaire millor: els qui escrivim això també 'teletreballem'. Són dies de més preguntes que respostes, i tant. «Som animals socials que no estem preparats per tancar-nos i confinar-nos, però a canvi d'això, sí que estem preparats per adaptar-nos a qualsevol adversitat per difícil que sigui», explica l'Eva Llàtser, psicòloga i actual presidenta del Col·legi Oficial de Psicòlegs (COPC) a Tarragona.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
El COPC va emetre un protocol de recomanacions i actuacions per anticipar-se a una crisi del coronavirus que ha agafat molta més volada de la inicialment anunciada i que en aquests moments assumeix una magnitud d'especial interès. «Més ellà del virus, també hem d'evitar un altre contagi perillós: el de la por», creu l'Eva. «Una por que ens bloqueja i ens complica la gestió de les amenaces», defensa. Perquè la por també s'encomana quan bufa el vent en contra.
«Hem de frenar el contagi de la por», recomana la presidenta del Col·legi de Psicòlegs
L'Eva Llàtser no fa servir el tòpic de 'combatre la por' en cap moment. Parla de gestionar-la i no és aleatori. «La por que sentim és tan natural com inevitable, de manera que el repte no ha de ser fingir amagar-la, sinó aprendre a portar-la de la millor manera possible», recomana. Insisteix que «tenim dret a estar nerviosos, de la mateixa manera que tenim dret a expressar les nostres emocions i a treure-ho tot, si cal!».
La presidenta del Col·legi de Psicologia recomana «informar-nos bé i informar bé als altres», però demana ser molt curosos i rigorosos. Ni tot és informació, ni tot és rellevant, ni tot ens farà bé. «Passar-nos de frenada i sobreinformar-nos només alimentarà aquesta por i li afegirà més estrès i més angoixa», creu. Demana mesura i moderació per evitar toxicitats.
Salut física i mental: evitar la sobreinformació i fomentar les videotrucades
«Ens caracteritza la gran capacitat d'adaptació que tenim com a espècie», creu Llàtser, qui ens fa de psicòloga de capçalera des de l'altra banda del telèfon. «Són dies de recuperar la vida en comunitat i d'ajuda mútua, aquells grans deures pendents que fins ara no volíem o no teníem temps d'abordar», li busca la cara amable. Demana també aplicar-se allò de 'mens sana in corpore sano', si encara estan els ànims per llatinismes.
L'Eva recomana gestionar la por amb hàbits saludables, amb rutines, amb exercicis, amb meditacions i amb oxigen social. Proposa mantenir el contacte i trucar els avis o pares cada dia, si és possible, i afegeix la cirereta de la videotrucada. «Les noves tecnologies ens doten d'unes eines fins ara inèdites per mantenir el contacte visual, que és importantíssim», matisa.
Establir noves rutines, normalitzar la por i aprendre a avorrir-se
Demana mirar pels més vulnerables. «Acompanyar i donar suport als més grans per telèfon o amb imatge, aportar-los calma i que sentin que som a prop», convida. «Relacionar, integrar i fer col·laborar els més petits amb la nostra nova rutina, ser creatius amb ells», proposa. Recomana que aprenguin també a avorrir-se. Home, aviam, preneu-ho amb moderació, això. Però perdre-li la por a l'agenda plena. «Tot els pot suposar un aprenentatge», sintetitza.
Això sí, l'Eva és clara: «als més menuts no se'ls menteix ni se'ls alarma». «Se'ls informa bé del que passa, adaptat a la seva edat, i amb la voluntat de calmar-los a través del coneixement i la informació». Matisa, això sí, que de res servirà un missatge de calma si la gestualitat és histèrica. «Els nens registren i perceben molt més la nostra comunicació no verbal que les nostres paraules!», remarca.
'Calma i rutina', aquesta seria la recepta psicològica per gestionar el confinament. I perdre la por a expressar les emocions, a acceptar-les, a oxigenar-les. I el que ja sabeu: que no satureu els centres mèdics amb consultes supèrflues i només visiteu les urgències si és necessari. Paraula d'experta.