Els nens i nenes de Tarragona surten al carrer en confinament

Els psicòlegs alerten d'una segona emergència sanitària, la de la salut mental

Apunten que cal començar a treballar ara per evitar que es produeixi quan es vulgui tornar a la normalitat

La fi del confinament decretat arran del coronavirus i el retorn a la normalitat, o a alguna nova normalitat, sembla que podrien començar a acostar-se. Sense saber, encara, de quina manera es durà a terme, els experts alerten que cal preparar-se pels efectes que pot haver provocat en l'estat anímic i la percepció del món d'aquelles persones a les quals la situació hagi afectat més.

Les primeres mesures de desconfinament infantilposades en marxa ahir comencen a acostar la societat al final general de la situació decretada amb l'estat d'alarma. Si el desconfinament dels infants, tal com posaven en relleu els experts, era necessari, també ho és que la societat es prepari de manera conscient pel retorn a la normalitat.

Dues reaccions diferents al postconfinament

«El desconfinament serà esglaonat des d'un punt de vista pràctic, i també ho ha de ser des d'un punt de vista psicològic», explica Luís Heredia, vocal de la junta rectora de la delegació territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Heredia deixa clar que el retorn a la normalitat, o l'adaptació a les noves dinàmiques després del confinament, dependrà de com s'hagi passat aquest confinament i de com hagi afectat a cadascú. «Una de les variables que té molt a veure amb la manera com tornem després és la percepció de perill que hem experimentat», apunta.

L'expet identifica dos possibles perfils generals, recordant, de nou, que les circumstàncies de cadascú són el que acaben de definir l'impacte de la situació en la nostra salut mental. Un possible perfil és el d'una persona «que ha tingut una percepció de perill molt baixa, com qui es queda a casa pels altres, no per si mateixa, sinó pels altres, però sense sentir en tu mateix que hi ha perill».

Els nens i nenes de Tarragona surten al carrer en confinament
Els nens i nenes de Tarragona surten al carrer en confinament | Àngel Ullate

En aquest cas, explica Heredia, la persona «corre el risc de voler tornar a la normalitat immediatament, i correm el risc de començar a actuar com si no hagués passat res, posant en perill a les persones que ens envolten», alerta. Al cantó oposat hi haurà les persones a les quals el confinament i la crisi sanitària hagi afectat de maneta contundent.

Aquest perfil correspondria al d'una persona «que ha viscut el confinament amb una alta percepció de perill, que ha tingut por, que és població de risc, que ha contactat amb tota aquesta part que ha passat alguna cosa perillosa a fora». En aquest cas, afegeix, la sensació que es té és «que ha canviat la vida, que les coses ja no són com eren abans».

A l'esfera pública, tant a les xarxes socials com als mitjans de comunicació s'han divulgat missatges en tots dos sentits, perquè de fet, no són contradictoris. El primer cas és l'aplicació pràctica del missatge que animava a quedar-se a casa pensant en la seguretat col·lectiva. En el segon cas, es tracta de la idea que res tornarà a ser igual després de l'emergència sanitària.

Ser conscient de l'impacte del confinament en un mateix

«Tots hauríem de reflexionar una mica sobre quin perfil hem tingut durant el confinament per ser conscients de com reaccionar quan acabi», proposa Luís Heredia. «Qui no té percepció de perill, pensarà que tot és igual que abans, perquè per ell això ha estat una aturada obligatòria que li han imposat», considera. En el segon cas, però, «a la persona que té una sensació de perill alta, que ha passat aquest confinament amb por i ansietat, se li ajunten dues situacions».

Per una banda, aclareix Heredia, «aquesta persona ha contactat amb la incertesa o la vulnerabilitat, al contrari que la persona que no ha experimentat la sensació de perill, que no hi ha connectat». «La sensació que la meva vida no està tan controlada i no és tot tan segur, quan connectes amb això, el món canvia per tu, ja no quan surtis, sinó la teva percepció del món».

«Quan a això li afegeixes el confinament, té una part negativa, però també una de positiva», posa sobre la taula el psicòleg. «Si el perill està a fora, jo sóc a casa; la casa és el que ens separa d'aquell món que ara se m'ha tornat incert, insegur i que no puc controlar», exposa. El problema, en aquest cas, és que «quan torni a la realitat hauré d'abandonar la casa, però la incertesa seguirà».

En aquesta situació, especifica Heredia, «és un perfil de persones a qui costarà sortir de casa, li costarà molt sentir-se segura, les relacions socials es tornaran difícils, tindrà desconfiança...». I d'això cal que en siguin conscients, també, les persones que no han experimentat aquestes sensacions per «modelar la seva conducta de risc quan surtin al carrer».

El carrer Monterols de Reus, buit i amb les botiges tancades durant l'estat d'alarma
La tornada a la normalitat és un repte que cal abordar | Laia Solanellas

«Ens hem de prendre les coses amb molta calma i paciència»

El primer perfil que dibuixa Luís Heredia, alerta, «es pot passar per excés, però qui ha passat angoixa i por, pot tenir problemes a la reentrada». «Les persones que han tingut una alta sensació de perill, en el que haurien de treballar és en adonar-se que la incertesa hi ha sigut sempre, i això és molt difícil».

«Potser no ha canviat res, potser el món torna a ser igual, però n'ha canviat la nostra percepció, podríem dir que potser abans tenia una percepció una mica il·lusòria per aquesta sensació de control», afegeix. «Adonar-se que ens està passant a això ja és un gran pas, però a banda d'això, ens hem de prendre les coses amb molta calma i paciència», reflexiona Heredia.

Serà lògic que hi hagi qui experimenti aquestes dificultats, i de fet reclama que ningú s'oblidi de les persones que ho hagin passat malament. Ja no només per com els hagi afectat el confinament, sinó pel que hagin viscut mentre hagi durat. «L'ajut no s'acaba quan s'acabi la crisi sanitària, després ens queda una altra crisi de la qual no s'ha parlat».

La segona crisi sanitària, quan acabi el confinament

«S'ha parlat d'una crisi sanitària referida a la salut física, s'ha parlat d'una emergència econòmica que vindrà, i també hi haurà una emergència de salut mental, i espero que ningú se n'oblidi», reclama Luís Heredia. Les persones que ho han passat malament, que hagin perdut algú o hagin viscut experiències traumàtiques necessitaran ajuda, recorda.

En aquest sentit, reclama, «l'Estat no s'ha d'oblidar que hi ha aquesta gent, però nosaltres tampoc; hem de practicar molta comprensió i amabilitat, hem d'intentar entendre aquestes situacions». En aquest escenari, a més, hi ha dos possibles rols. Per una banda, el d'algú que ho ha passat malament o tingui dificultats per readaptar-se, i a qui Heredia recorda que «han de tenir clar que no és dolent demanar ajuda d'un professional».

Per altra banda, pot ser que no ens trobem en aquesta situació, però que sí que hi hagi algú del nostre entorn que la visqui. En aquest escenari, «siguem conscients que la nostra realitat no és la dels altres, hem d'entendre que ha canviat alguna cosa en algunes persones, i la seva adaptació no ha de ser ràpida».

Sortir del confinament implicarà tornar a canviar les rutines

Quan es va imposar el confinament, la societat es va veure obligada a canviar les seves rutines. En aquell moment es va poder produir algun problema que podria repetir-se quan s'acabi la situació actual. «Com més temps haguem passat en aquesta rutina, més ens costarà tornar-les a canviar», exposa Heredia.

Per explicar-se fa la comparació amb el període estiuenc. «Quan fas vacances canvies la teva rutina, i després ja costa una mica recuperar la rutina habitual, doncs ara posem això en una situació molt greu, imposada i amb perill per la vida», posa sobre la taula. És per això que, insisteix, cal tenir en compte que és normal que hi hagi gent a qui li costa sortir del confinament i recuperar la normalitat, sigui quina sigui la que s'acabi imposant.