Una de les tortugues careta nascudes a Calafell.

Rastrejadors de tortugues careta: grups de voluntaris recorren la costa tarragonina a la recerca de nius

Els cinc nius d'aquesta espècia marina que s’han trobat aquest estiu suposen un rècord a Catalunya

El 2021 ha estat un estiu rècord pel que fa a la nidificació de tortugues careta (o babaua) a Catalunya. S’han trobat cinc nius a les platges catalanes, una xifra mai vista abans. Tot i ser una tortuga marina que es troba amb freqüència al Mediterrani, fins al 2014 no es tenia constància que nidifiquessin aquí.

Aquesta és una espècie molt habitual a les costes de Grècia, però que els últims anys s’ha anat desplaçant cap a l’oest. Els científics sospiten que el canvi climàtic hi té molt a veure. Després de trobar els dos primers nius a Tarragona el 2014, la seva nidificació a Catalunya no ha fet més que créixer.

Desplaçant-se pel Mediterrani

L’augment de la temperatura dels últims anys pot haver influït en els moviments d’aquesta espècie. «A partir dels 29 graus i mig només neixen femelles, i això és el que està passant a llocs com Grècia», explica el tècnic de projectes del GEPEC-EdC, Ramon Ferré. Aquest fet estaria provocant el desplaçament de les tortugues cap a altres zones menys càlides del Mediterrani.

«A Nàpols fa uns anys hi havia uns cinc nius i aquest any ja en són 30, això és el que podria passar aquí», afegeix Ferré. Tot plegat ha fet necessari que s’activi una xarxa de rastrejadors de tortugues careta al llarg de la costa catalana, que alhora protegeixen els nius. El GEPEC-EdC és un dels grups ecologistes més actius en aquesta faceta.

Més de 930 quilòmetres recorreguts

Aquest 2021 han comptat amb prop de 70 voluntaris que han recorregut més de 1.000 quilòmetres de costa entre les Cases d’Alcanar i Sitges. Una tasca que van començar a principis d’estiu, que és quan comença l’època de criança, i que s’allargarà fins ben entrat el setembre.

Voluntaris custodiant el niu de Calafell.
Els voluntaris han custodiat nius com el de Calafell durant dos mesos. | Cedida

«Els nostres voluntaris fan transsectes, que són cerques que es fan de matinada al llarg del litoral per trobar rastres de tortugues o de nius», explica Mar Sardà, membre del GEPEC-EdC. També aprofiten les patrulles per informar els estiuejants sobre què cal fer si troben una tortuga o un niu. «La presència humana les pot espantar i fer-les fugir, que és el que va passar amb la tortuga que va nidificar a Calafell», apunta Sardà.

Aquesta tortuga va ser trobada per uns estiuejants el dia abans a Salou, que la van espantar i la van fer fugir fins a Calafell, on finalment va fer el niu. Quan nidifiquen s’entra en una nova fase, on és vital protegir la zona de criança de la ingerència exterior. El primer que cal fer és trucar de forma immediata al 112 i establir un perímetre de seguretat per protegir-lo, però sempre de lluny.

Dos mesos de custòdia del niu

Després venen les llargues setmanes de custòdia, que a Calafell van ser gairebé dos mesos. Hi van prendre part fins a 580 voluntaris que van vigilar el niu nit i dia, en una època de l’any on la platja té una gran densitat de població. Els voluntaris es van organitzar en grups de tres o quatre persones, per tal que mai es quedés ningú sol.

Finalment el 12 d’agost van néixer 44 exemplars, dels quals deu es van traslladar al CRAM perquè no tenien el pes i la mida adequats. A finals d’agost també van descloure els ous que hi havia al niu de la platja del Miracle de Tarragona. Els voluntaris s’encarreguen aleshores de vigilar que les cries puguin arribar al mar sense que hi hagi cap depredació.

Una tortuga careta.
Les tortugues careta nidifiquen en platges del Mediterrani. | Ester Garcia

Ramon Ferré remarca la fragilitat que tenen els animals en aquest moment, afirmant que només «una de cada mil cries acaba tirant endavant». És un dels motius pels quals aquesta espècie marina es troba en perill d’extinció. En aquest sentit, Ferré creu que caldria resoldre alguns problemes relacionats amb la pesca, «modificant els temps de veda o formant els pescadors».

Conscienciar la població

Però les tortugues careta també poden ser una bona oportunitat per conscienciar la població sobre el canvi climàtic i la fragilitat de la biodiversitat. Tal com apunta el tècnic de projectes del GEPEC, es tracta d’una espècie amb la qual la gent «empatitza molt», a diferència d’altres. Això pot ajudar a fer veure als ciutadans que les platges no són només un lloc d’esbarjo, sinó també «un ecosistema».

El GEPEC-EdC va impulsar el 1999 la Xarxa de Rescat de Fauna Marina al litoral tarragoní. Quan el 2014 es van trobar els primers nius de tortuga careta, el grup va reactivar la xarxa de vigilància i els transsectes, buscant nous voluntaris cada any. A través de la seva web tots els interessats es poden sumar als grups de custòdia i vigilància.