Valls i Reus són, cada any, les dues capitals de comarca que donen el tret de sortida a l'estiu. Ho fan tirant la casa per la teulada, i és que Sant Joan i Sant Pere —24 i 29 de juny— són els patrons dels respectius municipis i la festa major esdevé un moment clau per iniciar les festes estiuenques i tot el que comporta. En aquests moments, en circumstàncies normals, desenes d'entitats vallenques i reusenques estarien a tot gas acabant de preparar-ho tot, però enguany la Covid-19 ha capgirat tot el que hauria de 'tocar' i els gegants segueixen al fons del magatzem, els balls sense assajar i la pólvora ben desada.
Reus es resigna a un Sant Pere confinat
A Reus la Festa Major de Sant Pere s'haurà de celebrar amb modificacions importants al programa. Ja s'ha anunciat el model amb el qual es treballa el programa, que en deixa fora actes multitudinaris i emblemàtics com les processons o la Tronada.
La decisió final s'ha treballat, tal com exposava el regidor de Cultura, Daniel Recasens, tant dins com fora de l'Institut Municipal Reus Cultura. Entre la ciutadania i les entitats que participen en la festa s'ha entès, majoritàriament, que no hi havia alternativa possible.
La resignació és el sentiment més estès tal com corrobora el president del Ball de Diables, Roger de la Cruz; «entenem que la situació no ens permetrà fer grans aglomeracions al carrer». En la mateixa línia s'expressa Benji Gerich, president del Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals, entitat que aplega l'Àliga i el Ball de Cavallets.
«Des del primer moment vam dir que, si no hi havia garanties sanitàries i de seguretat, no faríem res; nosaltres no volem partícips de provocar un rebrot a la ciutat pel fet que la gent surti al carrer a veure'ns, i també per la seguretat dels nostres propis socis», aclareix.
Xavi Salvadó, vicepresident dels Xiquets de Reus, exposa que «ja ho vam dir a la reunió amb la regidoria de Cultura, que enteníem que s'havia de fer un Sant Pere de la manera com es vol fer». En el seu cas, tot i haver mantingut contacte amb altres colles castelleres, «no tenim ni idea de quan podrem reprendre l'activitat».
Àstrit Martín, presidenta de la Colla Gegantera, exposa que «per mi, personalment, és una decisió positiva, no cal arriscar-se, de vida només n'hi ha una i de Sant Pere n'hi pot haver cada any». Remarca que l'opinió és personal perquè, com ha passat a la resta d'entitats, la pandèmia i el confinament han impedit celebrar cap mena d'assemblea que permetés tractar la qüestió com a col·lectiu.
Les activitats que sí que es podran celebrar seran les que no impliquin aglomeracions com, per exemple, la dels Campaners. Anna Serrano explica que, dins de la comissió conjunta entre l'Agrupament Escolta i Guia Misericòrdia i el MontsantCim, s'ha tractat la decisió presa en relació amb Sant Pere.
En el seu cas estan contents que s'hagin mantingut alguns actes i que, com en el seu cas, es pugui mantenir certa Festa Major de Sant Pere. «Creiem que està bé que es pugui mantenir algun acte de Festa Major, i ens sap greu que no es puguin fer la resta, però no hi podem fer res».
La possibilitat d'una Solemnitat Extraordinària
A l'entorn festiu i tradicional de la ciutat s'ha plantejat la idea de poder celebrar una Solemnitat Extraordinària quan la crisi sanitària i les mesures adoptades ho permetin. Es tracta d'una celebració que no va lligada a cap data del calendari, sinó a algun esdeveniment, com el nom indica, extraordinari.
La idea general és que una pandèmia com l'actual justificaria poder-la fer, però que cal estar segurs que es pot tirar endavant. «Quan es pugui fer, si es fa, benvinguda sigui», exposa de la Cruz; «està bé que es tracti i es pugui proposar, però en el moment que toqui potser ha passat tant de temps que no té cap mena de sentit muntar-la, o al contrari, potser té més sentit que mai; està bé que es plantegi, però no sé quan s'hauria de tirar endavant», reafirma Gerich.
El que sí que tenen clar les entitats és, en general, que tan bon punt les condicions ho permetin, volen poder organitzar algun acte, encara que sigui per als mateixos socis. Amb la fase dos del desconfinament que, presumiblement, començarà dilluns a la Regió Sanitària Camp de Tarragona, les idees es comencen a plantejar.
El desconfinament podria portar activitats al carrer
Tots mantenen que cal seguir pendents de com evoluciona el desconfinament, i que si es fa res, probablement serà sense gaire temps de marge. Un exemple és el Ball de Diables, on «el que ens hem plantejat, de cara al dia 29, segons com estigués la situació, és poder donar carretilles als socis i aprofitar el moment en el qual es pugui sortir per tirar-les en alguna plaça i donar un toc de Festa Major».
Roger de la Cruz considera que serà una dinàmica que es pot estendre entre la resta d'entitats. «La setmana que ve s'entra en fase dos, veurem què es pot fer i què no, i serà el moment de veure com improvisen les entitats, perquè no pots planificar a llarg termini; tal com va, que 'la setmana vinent ja podrem fer tal cosa', doncs improvisarem de pressa».
La idea de recuperar l'activitat també ronda al cap de geganters i castellers. En el primer cas, exposa Àstrid Martín, «s'ha parlat en junta de fer coses, de buscar idees, però sempre pendents del desconfinament, no podem parlar de més enllà de la setmana que ve quan no sabem com aniran les coses».
La voluntat de recuperar l'activitat social
De fet, «la intenció de trobar-nos com a Colla Gegantera hi és, però si ens hem de trobar a dos metres de distància...». En el seu cas, subratlla, es tractaria de poder recuperar l'activitat social de l'entitat. «Tenim una assemblea pendent, i quan les coses millorin, tirarem endavant i continuarem fent coses com a colla; com a Gegants ens devem a l'IMRC i a l'Ajuntament, i és comprensible que no poden sortir si tu entres al Gegant i després hi ha d'entrar una altra persona».
Als Xiquets de Reus també preparen el terreny per si finalment, cap a finals de juny, les previsions més optimistes es compleixen. Xavi Salvadó explica que «estem pensant fer alguna cosa per Sant Pere, més aviat una acció que un acte, així com ens agradaria fer alguna activitat relacionada amb els castells, però depenent sempre de les fases del desconfinament».
Fins ara han estat mantenint l'activitat social a través d'Internet «per mantenir l'ambient associatiu». Amb aquesta voluntat més social que de Festa Major s'ho plantegen al CRAC, sense cap opció concreta sobre la taula; «quan estiguem a la fase 2 ens plantejarem les coses seriosament, d'aquí a quinze dies ho veurem», assegura Benji Gerich.
Valls adapta Sant Joan a la desescalada
Fa dues setmanes, l’Ajuntament de Vallsva aclarir que optava per mantenir la Festa Major de Sant Joan Baptista d’enguany amb un format, això sí, adaptat a les circumstàncies actuals. Així, del 20 al 25 de juny es desenvoluparan un seguit d’actes en consonància amb el nou escenari sobrevingut de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, en el qual ha calgut prioritzar la salut de totes les persones participants i espectadores.
En aquest sentit, l’organització, en diàleg amb les entitats, ha avaluat diferents possibilitats en funció de l’evolució de les fases de la desescalada i les limitacions d’aforament i d’operativa que fixa el govern espanyol, i que fa inviables els actes al carrer i amb públic dempeus, característiques essencials de l’enorme majoria d’activitats de la Festa Major vallenca.
15 anys de la recuperació del ball de Vells
El Grup del Teatre Principal, des de l’any 2005, és l’entitat que treu al carrer el ball de Vells. Enguany es compleixen 15 anys de la seva recuperació i des de l’entitat expliquen que al juny s’havia plantejat una trobada de balls homònims, «a l’estil de la festa dels 10 anys, però més en petit format, amb els dos únics balls que no existien llavors, el de Dames i Vells de Mont-roig i el de Vileros i Mariners de Cambrils».
Amb la reformulació de la Festa Major, el GTP ha apostat per suspendre la trobada i també les diverses representacions al carrer. «Per les característiques del ball, no hem trobat oportú readaptar-lo en format virtual, ja que a l'àmbit de producció i de logística, no podem assajar amb el grup i, per temes higiènics, hi ha qüestions de vestuari i de maquillatge que són del tot inviables», exposa Marc Torres, membre de la comissió.
Afegeix que «en una situació tan crua com l’actual, creiem que necessitem, més que mai, fer sàtira social de tot allò que ens envolta i ens afecta com a comunitat». Per aquest motiu, durant el mes de juny s’impulsarà un concurs de versots a través de Twitter, tal com es va fer pel 10è aniversari de la recuperació del ball, i el punt culminant de la proposta arribarà amb una gala virtual per tal de lliurar els premis als guanyadors, que es podran distingir en tres temàtiques: la coronavírica, l’escatològica i la de Sant Joan 2.0.
La UAF vol preservar el sentit ritual de la celebració
Per la seva banda, la Unió Anelles de la Flama ha hagut de replantejar, de dalt a baix, la seva estratègia en aquest segon trimestre de l’any. Tradicionalment, durant els mesos d’abril, maig i juny, aquesta entitat amb mig miler de socis concentra el volum més gran d’activitats de l’any, ja que l’associació treu al carrer tres quartes parts del Seguici Cerimonial de la ciutat i, conseqüentment, treballa anualment amb un únic objectiu, la Festa Major de Sant Joan.
Enguany, però, davant de la impossibilitat de dur a terme els actes habituals al carrer, des de l’entitat afirmen que «s’han destinat els esforços en garantir que la festa compti amb certs aspectes primordials que, malgrat tot, es poden dur a terme d’una forma més o menys normal i que no s’han de perdre». Es tracta, per exemple, de la sortida de l’Àliga al balcó, l’obertura de la capella de Sant Joan per part de la Moixiganga o l’encesa de la graella amb el foc de la Flama del Canigó, durant la nit del 23 de juny.
Alhora, en aquest Sant Joan insòlit, la UAF també ha volgut incidir en la part més acadèmica per tal de fer pedagogia i difondre part del fons documental que té, amb prop de 50 anys de bagatge. «Cada dia de la Festa Major donarem a conèixer continguts poc coneguts al voltant del calendari festiu vallenc, com poden ser filmacions del seguici dels anys 30 del segle XX, programes de festes antics o fotografies inèdites dels balls, amb la finalitat d’eixamplar els coneixements que té la ciutadania sobre les celebracions tradicionals de Valls», expliquen des de l’entitat.
El Casal Popular La Turba manté alguns actes de la seva FM Popular
Jordi Robert, del Casal Popular La Turba, explica que l'entitat ha continuat treballant en diversos actes que s'inclouen dins de la Festa Major Popular que cada any organitza el casal com a alternativa a la programació impulsada des de l'Ajuntament. En aquest sentit, hi ha activitats que sortiran al programa i d'altres no, per qüestions de terminis, però s'ha treballat amb la idea que «la festa es pot celebrar, igualment, d'una forma comunitària, malgrat que no ho podem fer d'una forma multitudinària, i mantenim la boladissada amb un format diferent i, si les circumstàncies permeten, la farem presencialment a la plaça de la Zeta», exposa.
També es vol mantenir la plantada i la crema del fogueró durant la nit de Sant Joan, i es programarà algun concert de música en directe i un sopar a la fresca, sempre amb les mesures de seguretat i higiene adients. Pel que fa a la pèrdua d'ingressos de les barres que patirà el casal a causa de la suspensió dels concerts presencials, Robert reivindica que «s'ha demanat a l'Ajuntament un replantejament del finançament de les entitats, ja que a causa de la crisi sanitària i l'anul·lació de les activitats culturals, les associacions de Valls que depenen econòmicament de la festa queden totalment desvalgudes i en una situació d'indefensió molt preocupant».