Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Detall de raïm malmès pel fong míldiu en una vinya de Lavern, a l'Alt Penedès

La compra de proximitat i les grans superfícies, salvavides de les cooperatives de TGN durant la pandèmia

Els pagesos creuen que el consumidor ha après «a valorar el producte de quilòmetre zero»

Envase de aceite de olive virgen extra
Un estudio dictamina variaciones en el precio del producto estrella de nuestras cocinas | Europa Press

La pandèmia del  coronavirus ha regalat imatges com allaus de persones als supermercats i centres comercials, en cerca d’abastiment i de reserves, amb por per si l'estat d'alarma, i la pandèmia, provocaven que els  aliments no arribessin a les  botigues. Mentre la pandèmia anava avançant, la ciutadania es va adonar que els  supermercats no tancaven, els productes seguien arribant, i es podia anar a fer la compra amb aparent normalitat. El client ha tingut sempre el què necessitava però, com ha viscut la pandèmia el  sector primari, l'agricultura, en definitva, el  pagès que s'encarrega de que les prestatgeries estiguin plenes?  Com ha afectat la pandèmia a alguns dels productes agrícoles més vinculats a les nostres comarques?

Al Camp de Tarragona, hi ha  productes agrícoles reconeguts per la seva qualitat, com ara l'oli i el vi. Tot i la petjada de les grans superfícies; aquests productes han tingut la seva clientela i bon reconeixement a les cooperatives agrícoles, durant la pandèmia del coronavirus.  TarragonaDigital ha pogut parlar amb tres cooperatives  del Camp de Tarragona, dedicades a l’oli de Siurana, vi i avellanes, que han detallat què ha suposat el coronavirus a la seva activitat industrial.

Al contrari del que es podria pensar, la Covid-19 ha provocat menys pèrdues a les cooperatives petites, que han subsistit amb les compres dels veïns propers. Les dues cooperatives més importants del Penedès han trobat en les  grans superfícies una sortida pels seus productes en aquests temps complicats. La situació actual és que hi ha petits  motius per l'esperança perquè ara s'ha generat «una  petita represa del volum de vendes, tot i que encara queda camí per recórrer». 

L’oli, «un descens de producció d'entre el 35 i el 40%»

La producció d'olives i la posterior elaboració de l'oli, segons han reconegut els experts, difereix molt d'un any a l'altre, ja que un volum de producció alt sempre va seguit d'una producció més baixa l'any següent, a causa, entre d'altres, del sobreesforç que suporta l'arbre. A la Cooperativa Agrícola de Riudoms, per exemple, també es preveu una  davallada de la producció, segons ha explicat a TarragonaDigital el president de la cooperativa, Salvador Gras; però en cap cas és a causa del coronavirus. 

L'any passat es van recollir prop de cinc milions de quilos d'olives, que es van traduir en 850.000 quilos d'oli. «És molta producció i els arbres van quedar molt estressats», ha explicat Salvador, que també ha augurat que si s'arriba a la meitat de la producció enguany, ja serà molt. «Les olives tenen un any bo i un de dolent» ha sentenciat el president, tot i que, puntualitza, s'haurà d'esperar a les dades reals, als mesos d'octubre i novembre, quan comenci la temporada de la recollida de l'oliva.

Pla general de diverses oliveres tallades a les Terres de l'Ebre
L'espoli d'oliveres és un dels grans maldecaps del sector des de fa anys | Cedida

En la mateixa línia ha parlat Pere Albà, el president de CEOLPE, la cooperativa més gran del Penedès i que integra 14 cooperatives més, que ha detallat que l’any passat es van recollir prop de 4.780.000 quilos d’olives. «Veníem d’una gran campanya, els arbres van carregar molt i no va ploure, enguany l’olivera s’ha ressentit i no està produint», explica Albà, que preveu que per a la campanya del 2020 hi hagi un descens de producció  d’un 35-40%. Tot i això, els dos responsables de les cooperatives han volgut aclarir que es tracta d'una situació 'normal', perquè en el cas de l'oli «no hi ha  cap any igual» i ja es preveia una recessió respecte al 2019.

El vi del Penedès, sobreestoc que no s’ha pogut vendre

Deixant de banda l’oli, CEOLPE té el seu homòleg, en el cas del vi, al Centre Vinícola del Penedès (CEVIPE), una cooperativa que integra 13 cooperatives de l’Alt i Baix Penedès. La principal activitat econòmica de CEVIPE és la venda de vi com a base per a cava, distribuint als principals productors de la denominació d’origen Penedès.

El president de CEVIPE, Xavi Farré, ha explicat que el  coronavirus ha suposat un trasbals  pel que fa a la producció, perquè la cooperativa es trobava en una situació de sobreestoc respecte a la collita de l’any 2019. «Enguany havíem iniciat un  procés de reubicació del vi que no estava al mercat», ha explicat Farré, que ha lamentat l’alentiment d’aquesta comercialització a causa de la pandèmia.

Per altra banda, el president de CEVIPE també ha explicat que molts dels productors amb qui ja s’havien emparaulat tines de vi, no han fet la retirada del producte perquè «els productors han hagut de  posar el fre a la seva cadena, i en conseqüència també ens han frenat a nosaltres». Tot i això, Xavi Farré també ha remarcat que, de moment, no s’han de lamentar i cal posar el focus en  la pròxima collita, a finals d’estiu, que encaren «amb incertesa i preocupació».

Farré s’ha mostrat «optimista» pel que fa a la venda de vi a les cooperatives, perquè tot i que el volum de facturació ha baixat durant la pandèmia, és «a causa del tancament de moltes de les botigues, no per una davallada de la demanda». 

CEVIPE i altres cooperatives tenen en els restaurants una important bossa de clients. Els problemes que pateixen els locals de restauració ha causat, segons Xavi Farré, un canvi en els  hàbits del client: «el consum d’oci s’ha convertit en un consum quotidià. El client ha anat a cercar a les botigues locals, o les agrobotigues, allò que no podia trobar als restaurants».

Detall de raïm malmès pel fong míldiu en una vinya de Lavern, a l'Alt Penedès
El vi del Penedès té un sobre-estoc que no ha pogut vendre | ACN

Grans superfícies i agrobotigues

El punt de venda de proximitat per excel·lència de les cooperatives són les agrobotigues. En aquest cas és on es crea la diferència entre una cooperativa petita, com la de Riudoms, que compta amb 350 socis; i una cooperativa de l’envergadura de CEOLPE, que mol les olives de 23 pobles, que s’agrupen en les 14 cooperatives associades.  «Quan ens van confinar, els pagesos  estàvem tancats a casa i anàvem més al tros». D’aquesta manera ha explicat Salvador Gras l’augment de producció de productes d’horta, que han augmentat l’estoc a l’agrobotiga de Riudoms, que gestiona la cooperativa. 

Durant la pandèmia molts pagesos s’han centrat més en la producció de fruites i verdures que en les grans produccions d’oli i avellanes, ha explicat Gras. Aquest augment de producció ha anat agafat de la mà del confinament, perquè els pagesos estaven tancats a casa, però els clients també i van optar «per  anar a comprar  a la botiga del costat de casa abans que al supermercat», generant un augment de la demanda, que va donar sortida a l'augment de producció. 

On han col·locat els seus productes els pagesos durant aquests mesos? Pere Albà ha posat l'exemple que, durant el període de confinament, han augmentat  les vendes d'oli, en un 15%, a les grans superfícies. Així mateix, també han ampliat la seva presència en diversos supermercats de la província.

«Les agrobotigues estan situades als nuclis urbans i sovint els clients són gent de pas o estiuejants. En canvi, als supermercats, la gent ha seguit fent la compra, i la nostra presència als establiments ha fet que augmentem les vendes», ha conclòs el president qui ha completat l'anàlisi de la situació que han viscut afegint que «la nostra situació difereix de la de les cooperatives petites, com pot ser la de Riudoms. Les nostres cooperatives han baixat un 35% la venda a les agrobotigues».

Un policia a dins al supermercat.
El control s'ha intensificat fins i tot a dins dels supermercats. | Cedida

Aquest acusat descens s'ha generat, segons ha explicat el màxim representant de CEOLPE, pel fet que «les cooperatives més pròximes a la costa han seguit treballant més, però les més situades a l’interior sí que van haver de tancar». «Amb el desconfinament hem reprès l’activitat, però encara estem en nivells baixos», ha reblat Albà. 

Un punt on han coincidit els responsables de les cooperatives és que «els clients han après a valorar el producte de proximitat  i el comerç local». «Crec que s’ha creat consciència de la importància de comprar en comerços locals, així com de la qualitat del producte. És la part més positiva de tota aquesta situació», ha detallat, satisfet, Ferré.