«I al final el resum és que, malgrat tot, la vocació va per davant i tenim ganes de ser on som». Costa saber si la Sandra està somrient sota la mascareta, però l'entonació i la mirada expressen que, si no és el cas, molt se li assembla. Ella és una de les persones que conformen l'equip d'atenció a l'usuari del CAP Llibertat de Reus, un dels epicentres de l'atenció primària al territori que ja tenen les ferides del coronavirus tatuades a la pell mentre duri la memòria. Creu que «no, no s'ha perdut la proximitat» que els caracteritza amb els pacients.
«No només això, sinó que jo diria que hem crescut i que, per estrany que sembli, aquest sentiment de proximitat s'ha accentuat» des de mitjans de març, opina. Els centres d'atenció primària, porta d'entrada entre els usuaris amb dubtes i l'atenció sanitària inicial, han estat des del primer dia la primera línia i l'escut davant una pandèmia de dimensions impensables per a la qual ningú estava entrenat. «Què ha canviat? Tot», respon amb interrogants. «Tot és diferent i tots som diferents», sentencia.
Els CAP ja disposen de proves fiables per analitzar els sospitosos de Covid-19
El director del CAP Sant Pere reusenc, Francesc Barrio, destaca «la gran capacitat d'adaptació diària» que els centres d'atenció primària han hagut de posar a prova. Són aquests edificis qui han assumit el repte de «seguir i identificar tots aquells casos probables i sospitosos» que han anat arribant, majoritàriament lleus, amb els mitjans que tenien al seu abast. En les primeres setmanes, gairebé amb una sabata i una espardenya. Després, ja millor.
Els CAP s'han hagut d'empassar la responsabilitat de donar respostes ràpides a problemes complexos per tal de donar sortida a les necessitats sanitàries d'una ciutadania tensa. «L'ansietat i l'angoixa han estat i són les nostres fidels companyes de viatge», somriu el doctor Barrio. Confirma la tesi la Cristina Piñol, directora del CAP Llibertat.
Dos circuits paral·lels i una atenció telemàtica forta
Després d'unes primeres setmanes de vertigen, el paper que ara torna a assumir l'atenció primària canvia d'eines però segueix mantenint-se al peu del canó. «Ara, la nostra funció és combinar la tasca assistencial normal d'un CAP amb la de detectar i confirmar possibles casos de Covid-19 que puguin arribar», explica la Cristina. «Estem parlant de dos circuits paral·lels», matisa el Francesc. És per aquest motiu que les cites prèvies, la previsió i programació i l'atenció telemàtica seran fonamentals.
«Des de fa uns dies hem començat a realitzar proves PCR als ciutadans amb simptomatologia compatible amb el coronavirus», uns controls fins ara amb comptagotes i que ara ja són a l'ordre del dia. Piñol, però, avisa que qui decideix quan cap i quan no una PCR «sempre és el criteri professional dels sanitaris, que per això som qui ens hem format en la matèria». La demanda d'aquests testos, reservats a gent amb símptomes clars, ha anat a l'alça.
L'atenció primària demana vetllar per la seguretat del personal sanitari
Jordi Segarra, director del CAP d'Horts de Miró, també a Reus, creu que «serà bo en el futur poder disposar d'alguna eina senzilla per realitzar controls massius», si bé «ara mateix no és una hipòtesi possible». Els tres responsables coincideixen a veure la inclusió d'aquestes proves com a «un guany important per a l'atenció primària» que permet donar resultats fiables en 48 hores i «garantir que la transmissió del virus es manté a ratlla» fins que existeixi un tractament eficaç contra la malaltia.
Confessen que l'esgotament es va notant i reivindiquen «el treball increïble del nostre personal sanitari, sempre al peu del canó», per als quals reclamen més controls «per confirmar que poden treballar en condicions de seguretat» no només per a ells, sinó també per als usuaris amb qui tenen contacte.
L'afluència als CAP de Tarragona s'ha incrementat des de l'ingrés a la fase 1
La fase 1, als centres d'atenció primària, ha estat una fase de «més activitat, més demanda i més atenció telemàtica» on s'han invertit les normes. Fins ara, tres de cada quatre consultes eren presencials. Ara, tres de cada quatre són telemàtiques. Un nou model que, sembla, anirà per llarg. «És la nostra garantia d'atenció de qualitat sense multiplicar les llistes d'espera», consideren.
Els tres directors fan referència sovint a aquest concepte de la qualitat d'assistència. Es desprèn un cert neguit, uns certs nervis. «Perquè, fins ara, els professionals de la nostra salut pública han proporcionat una assistència primària i pròxima excel·lent», explica el doctor Segarra. I ara tot és nou i amb poques instruccions. «El que volem és mantenir aquesta excel·lència en una etapa que per a nosaltres també és nova», explica. D'aquí el neguit i la inquietud.
L'atenció primària del futur: proactiva, pròxima i flexible
De cara al futur immediat, però, els CAP demanen «més recursos» i pensar en un nou model adaptat als nous temps. «L'atenció primària del futur és una atenció primària proactiva, amb molta millor coordinació amb els hospitals, amb un múscul virtual molt més àgil, amb més equips i mitjans tècnics per no perdre pistonada sense renunciar a la proximitat amb els nostres usuaris», dibuixa la Cristina Piñol.
Les limitacions forçades pel coronavirus afectaran, però els responsables confien que servirà per assentar les bases d'un model més modern d'atenció sanitària. «Seran inevitables els límits d'aforament, reestructurar els edificis, apostar per l'atenció telemàtica». No ho dubten ni ho volen dubtar. «És el moment de repensar les nostres organitzacions, doncs, per fer el salt a un futur que ja és present», s'avança el Jordi.
Els sanitaris demanen treure el màxim profit al model sanitari telemàtic
Els sanitaris demanen uns edificis dissenyats per poder acollir els circuits paral·lels en condicions de seguretat. Demanen anar incorporant especialistes si cal, o anar adaptant el personal en funció de les necessitats específiques de cada àrea. «Un model pròxim i adaptat, per què no?», es pregunten. «No són el mateix les necessitats a cobrir en un CAP en una àrea rural o en una urbana i ben connectada», exemplifiquen. Demanen un pas més.
El Francesc creu que «s'està obrint pas l'època de la salut comunitària», on la interrelació de cada cop més sectors és bàsica per generar un servei d'atenció complet i íntegre. «Si replantegem el model, millorem la coordinació amb la resta de polítiques i oferim on nou model adaptat a l'entorn real de cada CAP...», proposen, «...doncs estarem parlant d'una nova atenció primària capaç de treure tot el benefici a les eines telemàtiques que ara hem hagut de crear!», consideren.
Un benestar fràgil en l'època del «com estàs?»
L'atenció primària, el gran escut que ha parat el cop (juntament amb les urgències) de l'emergència des del primer dia, mira al futur i proposa reformular-se per garantir una atenció futura encara millor. Amb les PCR a una mà i l'atenció de proximitat a l'altra, els sanitaris de primera línia recorden que sense un sistema de salut que respongui les necessitats de tothom, el benestar farà aigües. I les necessitats van canviant.
La Sandra recorda que hem entrat per sorpresa en l'època on el «com estàs?» és l'atenció sanitària més pròxima i sincera possible, amb la mateixa fórmula que fins ara se saludava sense més. No són les paraules en si, sinó la realitat que les esperona i la cura que cal posar a l'hora de pronunciar-les. Bé, res allunyat del que vindria a ser això de l'atenció primària de tota la vida.