Per segon any consecutiu, la celebració del Dia del Treballador enxampa a milers de persones del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre complint amb les seves obligacions laborals —cadascú com pot— des de casa i davant una pantalla d'ordinador. Cada cop són més les veus autoritzades que tenen clar que «el teletreball ha vingut per quedar-se», i que les lògiques mancances o imperfeccions que l'acompanyaven fruit de les presses del 2020 «un any després ja no són admissibles». El teletreball s'ha quedat amb una relativa naturalitat, però encara arrossega deures pendents per als milers de teletreballadors que l'assumeixen.
Luis Miguel López Fabra és professor associat de Dret del Treball a la Universitat Rovira i Virgili (URV), no té cap dubte que «el teletreball té futur, perquè ha fet el salt de ser una mesura extraordinària de contenció sanitària a consolidar-se com un nou model d'organització». Tampoc en tenia a mitjans de l'any passat, quan va manifestar un argumentari similar en la darrera vegada que TarragonaDigital el va entrevistar.
López Fabra (URV): «El futur del teletreball passa per una fórmula híbrida»
López Fabra, però, diferencia l'escenari actual del que va sobrevenir a mitjans de març de 2020. «Va ser un canvi molt precipitat», recorda ara, «en una situació molt complicada on tothom es va haver d'adaptar com va poder». El professor troba innegable que el salt a treballar des de casa «no es va fer de la mà d'una formació, d'unes eines o d'unes garanties de conciliació» òptimes, i no perd de vista que en tot moment va ser un cas de «teletreball forçat» que ara està passant majoritàriament a un nou paradigma.
Ara, assegura, és diferent. «El model de teletreball que té futur és el model voluntari», assevera, «que ha de trobar una fórmula híbrida capaç de combinar amb naturalitat el treball presencial amb el que es pugui derivar a casa». Sindicats com Comissions Obreres (CCOO) i la UGT veurien amb bons ulls aquesta sortida. «La combinació voluntària del teletreball i el treball voluntari ha de ser el model a seguir», reivindica la secretària general de CCOO a Tarragona, Mercè Puig. «Un model híbrid és una possibilitat d'acostar-nos a Europa, però haurà d'anar acompanyat de les eines i la formació que permeti implementar-lo bé», afegeix Joan Llort, secretari general d'UGT al territori.
El treball des de casa, «voluntari i acompanyat de les eines necessàries»
Una reflexió sobre el model de teletreball amb motiu de la jornada de l'1 de maig té sentit perquè ni els avantatges serveixen per silenciar els inconvenients, ni passa a la inversa. López Fabra reivindica com a grans punts forts del treball a domicili «la millora de la qualitat de vida, l'estalvi de costos, el descens brusc dels accidents in itinere —és a dir, aquells que fan referència als desplaçaments i tornades de la feina— o el manteniment d'una activitat productiva que hagués saltat pels aires» sense aquesta alternativa. «El teletreball ha estat importantíssim per poder mantenir molts llocs de treball», destaca la Mercè, «però una fórmula tan positiva no funcionarà si no s'acompanya de millores urgents».
Des d'UGT reclamen «una nova normativa que reguli molt bé aquest teletreball que va arribar de forma sobtada» i que eviti «abusos com el de jornades laborals que s'allarguen o una degradació progressiva de les condicions laborals» aprofitant aquesta aura de provisionalitat que encara es respira. «Cal començar a negociar els primers convenis que marquin i regulin tot això, perquè estem en una nova etapa i cal adequar-ho a ella», expressa Llort.
Això és una novetat que ja s'està començant a produir, argumenta López Fabra. «Algunes empreses estan fent esforços importantíssims cap a una bona digitalització», assegura, que aplanaran el camí per a què la implementació del teletreball maximitzi les facilitats i redueixi els greuges per als treballadors que escullin adherir-s'hi. «És cert que això no s'ha estès a tot arreu i que els ritmes d'adaptació són molt desiguals entre empreses diferents», recorda. Segons la darrera enquesta de la Generalitat sobre percepció del teletreball, prop d'un 80% de les valoracions dels usuaris han estat positives. Durant la primera onada, el percentatge s'encallava en poc més del 30%.
La desconnexió digital o la conciliació familiar, els grans reptes pendents del nou model de teletreball
L'expert universitari assenyala, però, tres grans cavalls de batalla on s'haurà de posar a prova la robustesa del nou model per tal de consolidar-se a dècades vista. «Els tres grans elements en què s'ha de basar el treball, sigui presencial o telemàtic, són la salut emocional, la conciliació i el dret a la desconnexió digital», argumenta. La irrupció sobtada del nou model sense un manual d'instruccions o un procés progressiu, a criteri del Luis Miguel, ha dificultat molt l'estabilitat d'aquests tres pilars fonamentals. «Un any després, les provisionalitats dels primers mesos ja no són admissibles», defensa la secretària general de CCOO, especialment crítica amb «aquelles empreses que no ho acaben d'interioritzar».
«Un augment considerable de la càrrega de treball o haver de resignar-nos a què no hi hagi hora de sortida? Això no va així», exposa. Des de la UGT, Llort posa el focus en la desconnexió digital i la garantia «que cap treballador hagi d'estar les 24 hores del dia enganxat o disponible», aprofitant la flexibilitat del teletreball, «perquè la vida laboral i la familiar han de conciliar-se, no unificar-se». En aquestes dues línies, creuen els representants sindicals, hi ha molt marge de millora i d'entesa per tal d'arribar a bon port.
«La transformació digital no ens pot fer oblidar que no som robots»
«La meva impressió és que la consolidació del teletreball acabarà sent un èxit perquè és un model que interessa a les dues parts: a empreses i a treballadors», opina López Fabra. L'expert matisa que «el protocol actual que regula la desconnexió digital no és una recomanació, sinó una obligació», i considera que el quid de la questió no està en l'existència de la regulació sinó «en què tothom hi cregui i, per tant, s'apliqui de forma efectiva». En consonància amb altres compensacions com una base formativa o unes eines adaptades, López Fabra creu que el model pot aconseguir un consens ampli sense problemes. Sempre, assegura, de forma voluntària.
«No tothom pot trobar a casa unes condicions òptimes per teletreballar», recorda, «ni té un despatx condicionat o una situació familiar flexible» que ho permeti. Per a aquests treballadors, assegura, el retorn a l'oficina presencial ha d'estar garantit i la darrera paraula ha de ser seva, i en cap cas una imposició d'empresa. En paral·lel, detecta que el model actual de teletreball ha tingut efectes «en estats d'ànims baixos, solitud i pèrdua de socialització», cosa que troba necessària revertir amb urgència. «La transformació digital ha crescut més que mai», detecta, «però això no ens pot fer oblidar que no som robots», matisa. «Que som persones», sentencia.
El teletreball, una oportunitat d'or per frenar el despoblament de la Tarragona rural
En síntesi, el teletreball ha trobat en la pandèmia el seu gran aliat i detractor, donat que va forçar a aplicar-lo de la nit al dia amb els pros i les contres que això comporta de forma inevitable. Els sindicats estan convençuts que el nou model representa una oportunitat d'or «per crear unes bones xarxes de comunicació» que permetin integrar fins al poble més petit en aquest escenari, defensa Llort, «per trobar en el treball des de casa una bomba d'oxigen per a aquells municipis que s'estan despoblant perquè la gent marxa a trebalalr-hi fora». «Si trobem un equilibri tecnològic i d'infraestructures entre pobles i ciutats, l'opció de teletreballar pot ser un antídot efectiu contra el despoblament» de la Tarragona més rural, demana explorar la Mercè.
Tot i que no hi ha fórmules màgiques, tots tres tenen clar que «el teletreball ha vingut per quedar-se» i que un model híbrid entre la presencialitat i la pantalla acabarà essent la clau que obrirà tots els panys. Les presses del moment, però, ja no justifiquen la motxilla de deures pendents que tard o d'hora caldrà abordar. Amb les seves virtuts i els seus dèficits per corregir, una nova manera de treballar està estirant les arrels per a milers de treballadors i treballadores del Camp de Tarragona.