La universitat acostuma a ser un espai de xerrada distesa carpeta en mà, de silencis de biblioteca, de soroll quan toca i també de cafeteria entre classe i classe —de vegades es poden arribar a encavalcar, confessa algun valent—. Acostuma a ser un espai de joves que surten del Batxillerat, en majoria, o dels Cicles Superiors que acaben de superar amb èxit. Majoritàriament, sí. Però hi ha més universitat fora dels paràmetres típics i tòpics.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Les dades de matriculacions del curs 2019-2020 a la mà confirmen que un total de 820 dels universitaris de la Rovira i Virgili de Tarragona (URV) superen la franja dels 40 anys. 328 són alumnes de grau, 206 de màster i els 286 restants, estudiants de doctorat. Això vol dir que un 4,1% dels alumnes universitaris de la universitat Rovira i Virgili superen el tòpicdels imberbes i arriben a les aules passats els quaranta.
Menys del 3% dels alumnes de grau superen els 40 anys; en els màsters són més del 13%
Són més veterans que l'any passat a les aules de la URV, quan els majors de 40 anys eren un total de 800 matriculats. Si bé en els doctorats no és tan estrany veure estudiants de més edat, degut a la necessitat d'una àmplia trajectòria acadèmica a les espatlles, encara ho és a les altres branques d'estudis, especialment als graus universitaris —les anteriorment anomenades llicenciatures—. Menys del 3% dels universitaris de grau superen els quaranta, un percentatge que s'incrementa al 13'5% en els casos dels alumnes de màster.
Actualment, la Rovira i Virgili supera els 11.000 estudiants de grau i els 1.500 alumnes de màster, en la suma de totes les modalitats acadèmiques que ofereix la universitat pública del sud de Catalunya. En els majors de 50 anys, les xifres baixen als 124 i els 38 alumnes de grau i màster, respectivament. I els majors de 60 són un total 28 futurs graduats i 5 futurs titulats de màster.
El sistema d'Universitats vol facilitar l'accés a les aules als majors de 40 anys
Si bé cada cop hi ha més adults que han perdut la por a entrar a la universitat de més grans, encara és un percentatge comparativament baix amb els nouvinguts de l'institut. De fet, les universitats catalanes tenen en consideració als majors de 40 anys per facilitar-los l'accés als estudis que ofereix amb una rebaixa de la nota de tall —la que marca el llindar d'entrada— i la voluntat d'adaptació des de la Secretaria d'Universitats és explícita.
Doctorands a banda, només 4 de cada 100 persones que trepitgen els centenars d'aules que conformen la Rovira i Virgili superen la quarantena. Ja no va amb comptagotes, i en els darrers anys la tendència va a l'alça. No hi ha edat per estudiar, només per deixar d'intentar-ho. I la universitat pública de Tarragona, dades en mà, n'és perfectament conscient del repte d'obrir-se, encara més, a tothom qui es decideixi a picar a la porta.
