El món del cinema tarragoní viu amb incertesa els canvis que generarà el coronavirus al sector

El paper de les plataformes, clau per a la viabilitat del sector

El coronavirus ha suposat una sotragada espectacular a tots els nivells. En l'àmbit cultural, un dels grans oblidats de les ajudes que anuncien constantment les administracions públiques, també, és clar. El cinema, la manifestació cultural més popular i que ja ha hagut d'afrontar transformacions radicals al llarg de la història, ara ha estat forçat a parar màquines, com tots aquells sectors econòmics no considerats essencials, i tancar sales. Encara és massa d'hora per saber si el cinema —rodatges, l'exhibició, la producció,...—, canviarà pel coronavirus però sí que podem fer aproximacions a quin futur es dibuixa i també saber d'on ve el sector, quina era la seva situació abans de l'emergència sanitària.

A finals del mes de febrer, la federació de cines  d'Espanya presentava el seu informe del sector anual. Les dades, referents a l'any passat, l'any 2019, eren espectaculars. Les sales de cine van superar  la xifra dels 100 milions d'espectadors, un número que no s'assolia des de l'any 2009. A les comarques de Tarragona, els principals exhibidors són Yelmo i els cines Òscar. Les dues van tancar  tan bon punt es va decretar l'estat d'alarma.

Entrada d'Ocine Tarragona a Les Gavarres
Els cinemes van tancar amb l'aprovació de l'estat d'alarma | Àngel Ullate

També hi ha sales petites, com el Rambla de l'Art de Cambrils que, a pesar de la incertesa que tots patim, estan començant a dibuixar el postconfinament. Aquest dilluns, 27 d'abril, es feia públic que havien iniciat una campanya de micromecenatge per garantir la  reobertura quan acabi el confinament. L'objectiu dels responsables de la sala és aconseguir 11.000 euros que destinaran a millorar les instal·lacions i obtenir fons per cobrir les despeses pel tancament forçat per la Covid-19, principalment. Els gestors de l'empresa cambrilenca saben que el tancament de les sales de cinema obligarà a dissenyar  plans  específics per  reobrir-los adequadament i amb una recuperació d'espectadors suficients perquè siguin de nou viables. 

Per fer-nos una idea de quin pot ser el futur de la indústria del cine, en els seus diferents sectors, TarragonaDigital ha parlat amb el director de cinema tarragoní, José Luís Montesinos, i amb Daniel Villanueva, productor i director de l'Escola de Cinema de Reus.

Dues visions contraposades

José Luís Montesinos a Ocine Les Gavarres durant la presentació de 'Cuerdas'

Imatge d'arxiu de José Luís Montesinos a Ocine Les Gavarres, durant la presentació de 'Cuerdas' | TarragonaDigital

Montesinos va estrenar el seu primer  llargmetratge, 'Cuerdas' l'any passat al festival de cinema de Sitges. Una setmana abans de l'inici de l'estat d'alarma, Ocine organitzava un passi de la pel·lícula, que començava el seu recorregut comercial, aturat sobtadament per l'emergència sanitària, als cinemes de les Gavarres i en presència del seu director, el tarragoní José Luís  Montesinos.

Aquest apassionat del món del cinema, i inventor del concepte «cinema de classe mitjana», ens atén després d'assistir a una reunió de preparació per a la realització d'una connexió en directe per a la televisió. Li preguntem si això és un bon senyal, si vol dir que l'activitat s'està recuperant i ens respon que «no, la indústria no està preparada, no hi ha rodatges ni de ficció ni de publicitat però és que jo també sóc  realitzador  per a la  televisió».

«El problema serà la por que tingui la gent a anar a llocs concorreguts»

Durant una xerrada molt afable, li plantegem a Montesinos com veu el  futur de l'exhibició, el futur de les sales del cinema i si creu que els canvis que hauran d'encarar els cinemes, mentre no es trobi la vacuna del coronavirus, posen en perill la  viabilitat de les sales. «Això afectarà però podran fer-hi front. El problema serà la  por que pugui tenir la gent a anar a llocs  concorreguts, un cop pugui sortir al carrer. No sé quantes  exhibidores podran sobreviure  a la  crisi» apunta el director de 'Cuerdas'. Daniel Villanueva, director de l'Escola de Cinema de Reus, productora del multipremiat curtmetratge, 'Time Code', ho veu diferent.

«Els  cinemes continuaran  existint. Hi haurà canvis profunds, haurem de ser més nets, més polits». «Mira», afegeix Villanueva, «vaig viure i treballar un temps a l'Índia i allí han patit atemptats. En un centre comercial, vaig voler anar al cinema i em vaig trobar que no em deixaven entrar amb les bosses de la compra que havia fet, que havia de passar un arc de metalls i que un vigilant m'escorcollava. Anem cap a un escenari semblant, amb les especificitats d'aquesta pandèmia». 

«Abans del coronavirus, que una pel·lícula espanyola arribés a la cartellera era una utopia»

Daniel Villanueva, al centre de la imatge, en una imatge d'arxiu d'un rodatge
Daniel Villanueva creu que les sales de cinema sobreviuran al coronavirus | Àngel Ullate

José Luís Montesinos transmet l'estat d'ànim del sector, sobretot de les produccions: «la indústria té por que les  plataformes no puguin  absorbir totes les produccions  que s'han vist aturades, o que s'han aturat als seus inicis per l'emergència sanitària». Aquest cineasta tarragoní demana al  govern que «estigui a l'altura i defensi l'exhibició. Per això cal que l'executiu defensi uns  pressupostos  que apostin clarament per la cultura».

Daniel Villanueva afegeix, a la qüestió de les plataformes, una dada a tenir en compte: «Hi ha una bombolla. Ja hi ha estudis que diuen que el màxim  que tindran les famílies seran  dues plataformes, una per continguts familiars, i aquí Disney + té les de guanyar, i una altra per esports, on sembla que s'acabarà imposant Amazon».  Per posar un exemple de les actuals xifres espectaculars de les plataformes, la popular Netflix ha guanyat 15,7 milions subscriptors durant el primer trimestre d'enguany.

Montesinos és molt conscient que el panorama  a curt termini és molt negatiu: «Les pel·lícules espanyoles ocupaven el 20% de les sales. Ara, aquest cinema que he batejat com a cinema de classe mitjana, com la meva pel·lícula, desapareixerà. Les sales estaran ocupades per pel·lícules gran pressupost». El productor reusenc aporta una perspectiva diferent: «Abans del coronavirus, posar una pel·lícula espanyola a la cartellera, era una utopia. Aquí fem miracles, arribar a la cartellera és un petit miracle i això que a Espanya hi ha  talent, molt talent, però no comptem amb una indústria potent, com a l'Índia o als USA». 

El futur dels festivals de cinema

Per últim, repassem amb el director de 'Cuerdas' el futur de festivals, sobretot de festivals de mida mitjana com ara el certamen tarragoní  Rec. «Les administracions han d'estar a l'altura i ajudar a la supervivència d'aquest tipus de  festivals que generen un circuit d'exhibició per pel·lícules que, si no fos per aquestes oportunitats, tindrien problemes per tenir un espai a les sales comercials» apunta Montesinos que afegeix, abans d'acabar, el següent: «A més a més, s'ha de tenir en compte que darrere els festivals hi ha importants mercats audiovisuals. Més enllà de la catifa vermella de Canes, amb Brad Pitt, hi ha un mercat audiovisual que, si no s'acaba celebrant, serà una tragèdia per la  indústria».