«Em dic Sílvia, soc sanitària i busco un pis de lloguer per un parell de mesos, ja que puc ser un factor de risc per als meus pares». «Soc l’Oriol i actualment visc a Falset. He d’anar a Valls a treballar a l’hospital, ja que fa falta personal i vull aportar el meu granet de sorra en aquesta situació. Sabeu d’algú que em pogués llogar pis o una habitació? Pago tres mesos per avançat». Amb missatges similars, des de fa dies diversos fòrums i espais de debat de les xarxes socials recullen unes demandes i necessitats molt específiques que han sorgit en matèria d’habitatge durant aquesta crisi sanitària sense precedents.
En la majoria de casos, les persones que fan la petició són sanitaris, professionals essencials i treballadors que viuen en un municipi diferent al del seu lloc de treball. Volen evitar, en la major mesura possible, els desplaçaments durant la pandèmia i tampoc volen exposar els seus familiars a probables contagis, ja que per la seva professió s’han convertit en personal de risc.
A causa de l’Estat d’Alarma i del confinament obligatori, la majoria dels establiments de caràcter no essencial han abaixat la persiana, incloses les immobiliàries i les empreses encarregades de la gestió en matèria d’habitatge. Això ha fet que buscar pis o tramitar algun aspecte relacionat amb els lloguers eventuals s’hagi convertit en una autèntica odissea. Davant d’aquest escenari, les persones interessades han hagut de recórrer a les ofertes particulars i al tradicional boca orella per poder trobar una solució ràpida i eficaç a les seves necessitats.
Emancipar-se per a protegir el teu entorn
La Sílvia té 28 anys i és infermera en un centre sanitari del Baix Camp. Assegura que tot i que fa mesos que volia emancipar-se, la crisi sanitària actual ha fet accelerar les seves aspiracions i ha pres la decisió de marxar de casa pel fet que no vol exposar als seus familiars a cap mena de perill, ja que tot i prendre les mesures de seguretat excepcionals que requereix la situació «tota precaució és poca davant d’aquesta pandèmia mundial tan voraç a la qual estem exposats», adverteix.
També explica a TarragonaDigital que està molt sorpresa de la rapidesa amb què ha trobat un pis i de la resposta col·laboracionista de la gent: «només 12 hores després de posar l’anunci a les xarxes, tenia unes 5 ofertes damunt de la taula i totes elles amb unes condicions molt favorables i un preu gairebé simbòlic». La noia conclou que està satisfeta amb la decisió i el pis que ha trobat, però que la situació és realment dura, ja que a nivell laboral l’experiència és molt crua i, alhora, fa pocs dies compartia casa amb els seus pares i la seva germana, i ara es troba sola i tampoc pot veure el seu xicot.
L’Oriol, per la seva banda, té 38 anys i té la seva casa habitual a les afores de Falset. Fa dues setmanes va fer una crida per trobar un pis o una habitació de lloguer a Valls, ja que ell, des de l’inici de la crisi del coronavirus, va tenir clar que volia donar suport al sistema sanitari del país, que es troba en una situació límit i en risc de col·lapse. Així, després de presentar-se a diverses opcions laborals, dia d’avui treballa al Pius Hospital com a personal eventual.
Davant d’aquesta nova situació, ha hagut de buscar, de manera urgent, un allotjament a la capital de l’Alt Camp. Explica que «va ser difícil poder fer la tria sense saber la temporalitat del lloguer ni sense poder anar a veure les diverses opcions d’una manera presencial». Amb tot, també assegura estar content amb el resultat, ja que a dia d’avui comparteix un pis de 80 m2 amb noi que fa teletreball des de casa i «només ha volgut acceptar que jo contribueixi amb les despeses de subministraments i de menjar durant la meva estada».
Preus de lloguer simbòlics: l’altra cara de la moneda
Diuen que les situacions extremes poden treure el millor de cada persona. En aquest sentit, si bé són molts els missatges que afloren aquests dies a les xarxes amb demandes d’habitatge a la desesperada, també són habituals els de les bones ofertes. Anuncis de «tinc una masia totalment equipada que cedeixo a sanitaris i treballadors/es essencials» o «oferim un apartament totalment reformat, ubicat a la Pineda i amb un preu simbòlic de lloguer» si més no fan retornar l’esperança en la humanitat.
Per exemple, els propietaris d’aquest segon anunci expliquen a la nostra redacció que habitualment utilitzen la casa que ofereixen com a segona residència, per Setmana Santa i a l’estiu. Enguany, però, com que no hi poden anar, han decidit oferir-la a qui realment ho necessiti, després de comprovar la demanda urgent que hi ha en aquest àmbit i la nul·la resposta que s’ofereix per part de les immobiliàries.
Sobre les condicions de lloguer, la parella assegura que no busquen cap mena de retribució i volen treure cap rèdit econòmic, ja que entenen que en una situació tan greu com la que viu el món en l’actualitat, no hi ha pot haver cabuda per al benefici econòmic personal. En aquest sentit, els propietaris només demanen que la persona que visqui a l’apartament assumeixi, en la mesura que sigui possible, les despeses d’aigua i d’electricitat derivades de la seva estada, ja que «amb l’oferiment que nosaltres fem volem retornar, ni que sigui d’una manera simbòlica i a petita escala, el servei que fa tot aquest personal sanitari a la societat, dia a dia», conclou la parella.