Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Agentes medioambientales fumigan una calle durante la crisis del coronavirus

Altres epidèmies i malalties del Camp de Tarragona: la història es repeteix

La grip espanyola, el tifus o el còlera, al llarg de la història, han creat situacions homònimes a l'actual amb el coronavirus

Agentes medioambientales fumigan una calle durante la crisis del coronavirus
El coronavirus entrarà als llibres d'història. | EFE

La història es repeteix, una vegada i una altra, de la mateixa forma cíclica. No és nou que una pandèmia impacti amb força en la societat i la capgiri de dalt a baix. En aquest sentit, l’amenaça actual del coronavirus  i les conseqüències que ja es poden entreveure ens fa reviure èpoques i fets que una comunitat avançada com la nostra ja considerava extingits.

Avui, TarragonaDigital fa un repàs de les afectacions més destacades que, a nivell sanitari, han irromput en temps passats en algunes poblacions del Camp de Tarragona. Alhora, les causes, els contextos i els remeis populars per al còlera, la pesta o la grip espanyola han marcat, en la majoria de casos, el curs de la història de cada territori i la seva sort.

Dues terceres parts de Valls mor per glànola

L'any 1348, la capital de l'Alt Camp va patir una de les epidèmies més devastadores de Catalunya, la  glànola. Va assolar poblacions senceres i va causar estralls mai vistos. A Valls, per exemple, cap sacerdot ni metge podia auxiliar els malalts, ja que la mort havia fet caure dues terceres parts de la població. A més, molts hereus de família van desaparèixer i es van estroncar molts llinatges.

Davant d'aquest escenari desolador, arreu es buscaven remeis per acabar amb la malaltia, i fins i tot es feien pregàries públiques amb doloroses penitències per demanar auxili a Déu. Finalment, els vallencs van recórrer a la Mare de Déu de la Candela, que tenien oblidada a l'església parroquial on «estava amb gran senzillesa, que no li cremaven llum ni li feien festa». La tradició diu que la verge va ser portada a l'altar major i després de fervoroses súpliques, es va obtenir la immediata guarició d'aquesta pesta.

La pastoreta i l'aparició de la Mare de Déu a Reus

A finals del segle XVI, Reus patia una greu epidèmia de pesta i cap remei la podia aturar. Segons conta la veu popular, l'any 1592 una pastora va tenir una visió: se li va aparèixer la Mare de Déu  i li va dir que la ciutat havia de recuperar un antic costum que consistia en tenir una candela encesa, tan llarga com per donar el tomb a les muralles de la vila, de forma permanent a l'altar de la parròquia. Així la pesta desapareixeria.

La pastoreta  es va presentar als jurats de la vila però no en van fer cas i li van demanar proves del que deia. Al cap d'uns dies, se li va tornar a aparèixer i la Mare de Déu, amb la seva mà, li va fer sortir el dibuix d'una rosa a la galta. La pastoreta tenia la prova que buscava i llavors les autoritats sí que la van creure.

Balcons engalanats a Reus
Els balcons del ciutat invoquen aquests dies el poder de la Mare de Déu de la Misericòrdia. | Laia Solanellas

Un quadre per combatre la pesta a Torredembarra

Durant l'estiu de 1640, a Torredembarra hi havia una terrible epidèmia de pesta que va fer que disminuís la població consideramblement. En aquest context, el dia 15 de juliol d'aquell any va arribar a cal Saya un peregrí que va portar el secret per tal d'acabar amb la mortaldat. Segons ell, s'h havia d'anar a Tarragona a buscar quadre que hi havia de santa Rosalia, per després entrar a Torredembarra resar davant seu amb la finalitat que s'acabés la penúria. Després d'haver fet tot el que el misteriós peregrí va dir, al cap d'unes setmanes sembla que la pesta es va acabar.

El braç de Santa Tecla i Sant Roc

El 1650,  una pesta cruel dilapida Tarragona  fins al punt d’haver de col·locar el braç de santa Tecla a l’altar major de la catedral durant una setmana de maig. Tal com documenta Jordi Bertran, aquest recurs és força habitual en èpoques de penúries a la capital de la provincia, però l'epidèmia d'aquell any és tan cruel que calen més esforços per deslliurar-se de la desgràcia. En aquest sentit, l’historiador Joan Salvat documenta la invocació d'una segona devoció, en aquest cas  sant Roc, i els cònsols tarragonins asisteixen a l'ofici catedralici tal com mana el protocol en els casos excepcionals.

  

Més de 2.000 persones infectades a Montblanc

Fa poc més de 100 anys, a la Conca de Barberà van morir-hi 48 persones a causa d'una epidèmia. Corria el 1918, i la pandèmia de grip espanyola va ser particularment severa amb la població, ja que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món. Es calcula que es va infectar un terç de la població mundial i que hi va haver un índex de letalitat general superior al 2,5%, molt alt si es compara amb el 0,1% d'una pandèmia de grip normal.

Alhora, si es comparen les xifres d'incidència de la malaltia amb les de la pesta negra que va tenir lloc en el segle XIV i que va matar 25 milions de persones en 5 anys, la grip de 1918 va matar la mateixa quantitat d'individus en tan sols 11 mesos.