El transport de mercaderies per carretera suposa una activitat industrial molt important al Camp de Tarragona. La indústria química, el port i el sistema de ferrocarrils, entre altres, es nodreixen d’aquest sistema de transport per desenvolupar les seves activitats i abastir a les fàbriques i empreses de materials i subministraments, això com realitzar l’entrega del producte facturat als respectius destinataris.
La Federació d'Autotransport de Tarragona (FEAT) és una de les associacions de camioners i altres professions associades al transport i logística de mercaderies més importants del Camp de Tarragona. Des de fa anys ofereix recursos als transportistes i empreses associades per garantir el bon funcionament d’aquest sistema de transport a través, com no podia ser d’altra manera, de la formació dels camioners.
Una de les eines més pràctiques i efectives amb què compta la FEAT i els camioners del territori per poder realitzar aquesta formació és el simulador de conducció que la federació té instal·lat a l’aparcament de vehicles pesants del polígon Riuclar.
TarragonaDigital ha pogut viure, en primera persona, en què consisteixen les pràctiques de conducció que ofereix la federació, de la mà d’un dels seus formadors, Antoni Valldosera, que té més que clar que al transport per carretera «li queda molt de futur i sempre hi serà». Aprofitant l’avinentesa, hem preguntat sobre el futur de la professió, si atrau joves professionals, i com poden competir davant xarxes de comunicació com el Corredor del Mediterrani.
Un simulador únic
El simulador de conducció de la FEAT és una cabina real de camió que ha estat adaptada per simular la conducció d’un vehicle pesant. A la cabina se li suma un potent ordinador, un xassís que reprodueix tots els elements que afecten a la conducció, com l’asfalt, el vent, la càrrega o la velocitat; i tres pantalles que generen una visió perifèrica de 180 graus, com si es tractés d’un camió de veritat.
Es tracta de l’únic simulador de Catalunya amb aquestes característiques i, tal com ha assegurat Valldosera, «menys bolcar, la sensació és 100% real, com si fos un tràiler de veritat», ja que les distàncies amb els objectes, l’alçada del terra i els obstacles són completament fidedignes a la realitat.
Una de les activitats que més es realitza al simulador és la formació per al Certificat d’Aptitud Professional (CAP), una prova que els camioners han de passar cada cinc anys i que, tal com confessa el formador Antoni Valldosera, a vegades genera maldecaps.
La importància de la formació
«Quan et treus el carnet, no saps conduir un tràiler». Així s’expressa l’Antoni quan explica que, en alguns aspectes, la formació prèvia que es rep és bastant minsa pel que fa a coneixements, i sovint hi ha aspectes bàsics de la conducció de vehicles d’aquestes característiques que no s’ensenyen i es van aprenent mentre es va conduint.
De la mateixa manera que pot passar amb la conducció de turismes, aquest fet genera, sovint, que els conductors adquireixin mals hàbits, costums i postures que poden ser perjudicials i els poden fer passar un mal tràngol en situacions de perill o d’alerta, com poden ser les inclemències del temps o els desperfectes de la via, per exemple.
Valldosera explica que, de fet, moltes actituds o tècniques de conducció que s’ensenyen als cursos de formació, com els del CAP, costen de creure, ja que són tot el contrari del que els conductors estan acostumats a fer. «A vegades costa més ensenyar a un conductor experimentat que un de novell», confessa el formador, tot i que, al final, a tots els hi resulta útil.
Vehicles de tota mena, situacions de tota mena
És tal la importància que la FEAT i el gremi de transportistes en general donen a la formació, que el simulador està preparat per convertir-se en qualsevol mena de vehicle pesant. Pot ser un camió de mercaderies, un camió cisterna, un autobús i qualsevol altra, així com la càrrega, que pot adaptar-se per ser una mercaderia perillosa, fet que condicionarà també la manera de conduir.
Per altra banda, durant la formació al simulador es realitzen diversos tipus de prova, amb condicions diverses, com pot ser gel a la carretera, pluja o retencions de trànsit, per tal que la formació sigui completa. Els circuits també poden ser urbans o de carretera oberta, perquè així «els conductors viuen el màxim de situacions possibles i aprenen a gestionar-les».
Una professió en declivi
L’ofici de transportista és un treball que no és per a tothom, ja que «és un ofici dur, una feina molt vocacional», apunta Valldosera, fill i nét de camioner, detallant un dels aspectes més crus de la professió: molts dies fora de casa, sol i sense veure la família. Aquest fet serveix per explicar, potser, la dada que a Espanya falten 15.000 camioners, i cada any en faltaran més, segons ha augurat el formador.
Dins aquesta poca demanda de llocs de treball, cal afegir que la mitjana d’edat dels transportistes és bastant alta, segons ha relatat Antoni Valldosera, de més de 50 anys. «Potser no hem sabut fer del món del transport una professió atractiva», es lamenta.
Per altra banda, el percentatge de dones que volen ser transportistes també és molt baix, es lamenta l’Antoni, ja que es crea el tòpic que «és una professió d’homes» i limita l’objectiu d’aconseguir la paritat, «com molts ajuntaments busquen, per exemple, en el cas dels autobusos». Per aquest motiu, Valldosera ha aclarit que «els camioners no som masclistes» i ha afegit que «quan una dona entra al món del transport, l’ajudem en el que calgui, com faríem amb qualsevol conductor novell».
El futur del transport per carretera, assegurat
Repassant tots aquests aspectes de la professió, hom podria pensar que el transport per carretera té les hores comptades. En aquest sentit però, Antoni Valldosera llença un missatge d’optimisme, ja que ell té més que clar que «el transport per carretera sempre hi serà».
Això és, perquè davant possibles anuncis com el del Corredor Mediterrani, Valldosera ha assenyalat que el transport per carretera seguirà sent necessari. «El transport de mercaderies per ferrocarril és més ràpid, sí, però arriba fins a l’estació, no fins al punt d’entrega» explica Valldosera. «El trasllat del vagó de tren a la fàbrica, o on sigui, el seguirà fent un camió, per tant, el futur està assegurat» ha clamat.