Trenta-u de desembre, raïm a la nevera i abrics a l'ordre del dia. Des de TarragonaDigital ens hem proposat el repte, no menor, d'acomiadar un intensíssim 2019 tot resumint el que ha donat de si un any que, de ben segur, durarà dècades. Un 2019 de terratrèmol polític i estralls electorals amb tres visites a les urnes (les generals del 28-A i el 10-N i, en especial, les municipals del 26-M), de lamentar desgràcies naturals ja històriques com l'incendi de la Ribera d'Ebre o els aiguats de la Conca; i d'alegries inesperades com la del primer 'Gordo' de la Loteria de Nadal que esquitxa de ple les comarques de Tarragona després de més de dos segles d'història frustrada.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Tot això en una primera lectura, perquè el 19, l'any que tanca la segona dècada del segle XXI, ha donat per a molt més. Per a bones i males notícies, històries que s'apaguen i d'altres que s'aixequen, prometedores, i tot plegat sota la llum d'un ecologisme i un feminisme que ja s'han guanyat la complicitat de l'agenda i que han arribat per a quedar-se, sense cap mena de dubte, per molts i molts anys més.
Em permetreu, però, començar el resum de l'any recordant amb tristesa una evidència tràgica: que aquest 2019 tampoc hem estat capaços de treure'ns de sobre la xacra de la violència masclistaque es va endur la jove Kelly, veïna de Reus i alumna de l'institut Salvador Vilaseca, a principis d'any. Que el 2020 ens serveixi, d'una vegada per totes, per retre-li l'únic homenatge possible en forma d'igualtat, de llibertat i de vida.
Al final del text, a més, trobareu enllaçats els resums que us hem preparat amb el més destacat de cadascuna de les comarques de la nostra regió. A grans trets i que ningú se m'enfadi si es troba a faltar, aquest ha estat, és i serà el 2019 de les comarques de Tarragona:
Terratrèmol a l'Ajuntament de Tarragona: l'alcalde Ricomà (ERC) relleva a l'històric Ballesteros
Un dels grans noms propis del 2019 és el del republicà Pau Ricomà, nou alcalde de la ciutat des del mes de juny després de dotze anys consecutius de govern socialista encapçalats per la figura de l'històric Josep Fèlix Ballesteros, avui cap de l'oposició. Tot i que l'exalcalde va guanyar les eleccions en vots, l'empat a set regidors i el suport majoritari d'En Comú Podem, CUP i Junts per Tarragona va confiar —poc abans de Sant Joan— la vara d'alcalde, 80 anys després, a un candidat d'Esquerra Republicana.
Les eleccions municipals del 26-M van fer trontollar de cap a peus la política del sud de Catalunya. Al comiat de Ballesteros cal sumar l'adéu definitiu de l'històric Josep Poblet a Vila-seca i a la Diputació, el relleu postconvergent d'Albert Batet a Valls i el socialista de Martí Carnicer al Vendrell, o la derrota a les urnes de Fèlix Alonso a Altafulla. Altres punts com Reus, Torredembarra o Amposta van consolidar les alcaldies del darrer mandat.
Llauradó esdevé la primera presidenta de la Diputació; Cs i PP s'esborren a les generals
Encara sense abandonar la plana política, no és menys noticiable que, per primera vegada, les regnes de la Diputació de Tarragona han passat aquest 2019 a mans femenines. La reusenca Noemí Llauradó (ERC) —qui va tenir opcions reals d'assolir l'alcaldia de la ciutat en una polèmic gir— s'ha beneficiat de l'eclosió d'Esquerra a bona part de la demarcació per presidir l'ens supramunicipal i agafar el relleu de Poblet, avui retirat de la vida política. Mai cap dona havia arribat a presidir la institució amb anterioritat.
Quant al doblet d'eleccions generals —les estèrils de l'abril i les potser definitives del novembre—, un canvi de dibuix a tenir en compte. Els sis diputats de Tarragona van començar el 2019 repartits a parts iguals (ERC, PSC, Cs, PDECat, Comuns i PP). A l'abril va desaparèixer del mapa el conservador Jordi Roca, i al novembre va caure també el taronja Sergio del Campo.D'això s'han beneficiat republicans i socialistes, qui ara mateix pugen a dos diputats cadascun.
La natura ataca sense pietat: l'incendi de la Ribera d'Ebre i els aiguats de la Conca de Barberà
El 2019 que tanquem també serà recordat per dues de les desgràcies naturals més greus de les darreres dècades a la demarcació de Tarragona. Entre finals de juny i principis de juliol, un incendi forestal declarat a la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) va calcinar més de 6.500 hectàrees i va tocar greument el cor d'una comarca que encara no s'ha pogut refer dels estralls de les flames. I a finals d'octubre, uns violents aiguats van arribar amb força descontrolada a municipis de la Conca de Barberà com l'Espluga o Montblanc per colpejar de mort un altre territori que encara no s'ha pogut refer.
En ambdós casos els danys materials són immensos, però cal recordar que els aiguats de la Conca —i que també van sacsejar altres zones com el Baix Camp—, a més, van comportar víctimes humanes les quals encara no s'han pogut identificar totes a dia d'avui. Les dues notícies, tragèdies en majúscules, formen part també dels grans titulars que l'any 2019 ha deixat a les comarques de casa nostra.
Neus Català, l'adéu a una lluitadora irrepetible
Era el 13 d'abril quan, de forma plàcida i als seus Guiamets natals, s'apagava per sempre, als 103 anys, una de les veïnes més il·lustres que el Priorat ha tingut i tindrà. Neus Català, infermera de vocació i supervivent per obligació, era l'única catalana que podia explicar en pròpia pell l'horror dels camps de concentració nazis després d'haver passat per Ravensbrück, un infern de quinze mesos que va dedicar tota la vida a denunciar amb la força d'una lluitadora antifeixista irrepetible.
Tal com recollim en l'homenatge 'Els tarragonins més coneguts que ens han deixat aquest 2019', publicat el dia de Nadal, aquest 2019 també ens ha obligat a dir adéu a altres figures il·lustres com la consellera socialista a l'Ajuntament de Tarragona Ana Santos, l'exregidor reusenc Quim Sorio, la sempre activa Àngels Ollé o l'estimadíssim company periodista Xavi Zaragoza.
Mossèn Llagostera: els pecats de l'exrector de Constantí surten a la llum
2019 ha estat també l'any que ha sacsejat amb força els fonaments de l'església tarragonina amb la publicació del reportatge 'Mossèn Pere Llagostera, de Constantí, va abusar sexualment de nens entre el 1972 i 1973', un treball de la companya Judit Sabaté que treia a la llum el que per a molts havia estat, fins ara, un secret a veus dificilíssim de confessar. La publicació de l'article, seguida per un altre del company Dídac Montoliu on es confirmava que el Vaticà va arribar a investigar altres dos capellans de Tarragona per presumptes casos de pederàstia, va suposar un autèntic terratrèmol mediàtic a la demarcació.
Les revelacions van aixecar una onada de protestes que van tacar les darreres setmanes en ofici de l'exarquebisbe Pujol, que va dir adéu en mig de l'escàndol —no sense abans deixar unes polèmiques declaracions davant la premsa — quan va fer els 75 anys que l'obliguen a renunciar al càrrec. Des d'aquell moment el gironí Joan Planellas va agafar el relleu com el nou Arquebisbe de Tarragona.
Tarraco, en crisi: el nou govern tanca l'Amfiteatre per risc d'esfondrament
Ja hem dit que aquest any que tanquem ha comportat emocions fortes, molt fortes, fortíssimes. Una d'elles esclatava per sorpresa el 27 de setembre en boca del nou conseller de Patrimoni de Tarragona, Hermán Pinedo, quan va ordenar el tancament de l'icònic amfiteatre de l'antiga Tarraco per risc d'esfondrament en rebre un informe duríssim sobre l'estat del patrimoni de la ciutat que detectava «perill per a les persones».
El tancament va ser provisional i al final ha esdevingut parcial, però l'alerta de l'informe sí que ha servit per començar a seguir el rastre de dècades d'infrafinançament i de deixadesa a l'hora de gestionar un llegat romà que a dia d'avui fa aigües quant a la seva conservació. Serà un dels grans reptes dels anys que estan per venir, i ha forçat la reacció i el compromís d'Ajuntament i Generalitat, qui han iniciat ja un conveni de col·laboració específic per salvar les joies de la corona (romana).
De la Savinosa al Corredor: l'any de desencallar grans projectes per al territori
Pot passar desapercebut sota l'allau de grans efemèrides que ja portem recollides, però no és menys important que l'any 2019 ha servit per desencallar una sèrie de grans projectes que acumulaven anys i panys oblidats en un calaix i que semblaven cronificar-se 'ad eternum' a casa nostra. És el cas d'un Hospital Sant Joan de Reus que aviat quedarà en mans de la Generalitat, d'un històric Banc d'Espanya de Tarragona que al 2022 serà l'epicentre de la recerca i el coneixement del sud del país o d'un Corredor del Mediterrani que, després d'anys i anys immòbil, comença a prémer l'accelerador de forma definitiva.
També han començat, per fi, les obres del túnel de l'A-27 a l'altura del Coll de Lilla —per a la futura autovia entre Valls i Montblanc—, ha pres forma el futur nou Hospital de Joan XXIII que es començarà a construir a finals del 2020 i estarà llest de cara al 2023, s'ha posat fil a l'agulla del Centre de Dia d'Alzheimer de Reus o, després de 40 anys tancat i abandonat, l'antic preventori de la Savinosa de Tarragona avança cap a una nova vida després de l'acord històric entre Diputació i Ajuntament del febrer. En aquest cas, però, l'espai encara espera que el consistori modifiqui el POUM per poder-hi actuar, un tràmit que s'ha tornat a encallar malgrat les bones intencions.
Salt endavant i estirada històrica: motius per brindar al Port de Tarragona
Si algú tindrà motius de sobres per brindar durant aquestes festes seran el Port de Tarragona i el seu president, Josep Maria Cruset, després de tancar un 2019 històric on la institució ha consolidat un salt endavant sense predecents que no només els referma com un dels grans motors econòmics del sud del país, sinó que els obre la porta a una dècada més que prometedora.
El Port ha rebut enguany més de 60 creuers i 130.000 creueristes, ha acollit cimeres mundials, ha mogut més de 30 milions de tones de mercaderies i ha entrat amb una força eixordadora al mercat internacional. Ha establert «les bases del Port dels pròxims 25 anys» amb una nova terminal de creuers en camí i ha desencallat la futura ZAL després de 30 anys d’espera. L’estirada del Port és una de les grans cròniques d’èxit local que deixa l’any al territori.
L'accident mortal de Carburos i l'incendi de Miasa
Ni podem ni volem oblidar, tampoc, episodis d’importància màxima com l’accident químic que va costar la vida a un treballador de l’empresa Carburos Metálicos, al Polígon Nord de la Pobla, el matí del divendres 31 de maig. Un altre obrer va resultar ferit crític per una greu fuita d’amoníac a primera hora del matí.
La hipòtesi del Departament d’Interior és encara, a dia d’avui, que l’empresa «va incomplir els protocols de seguretat» el dia dels fets. La preocupació va tornar a escena un mes després amb l’incendi de l’empresa Miasa, ubicada al polígon Entrevies de Tarragona i dedicada a l’emmagatzematge de productes químics.
Els 'fets d'octubre': caos, foc i càrregues per respondre a la sentència del procés
Trigarem dècades a oblidar els ja batejats com a ‘fets d’octubre’ a la capital, en una setmana d’aldarulls, corredisses, caos i barricades en què el cor de Tarragona es va convertir en un improvisat camp de batalla entre manifestants i policies arran de la sentència contra els líders del procés independentista català.
El guió semblava seguir un patró: manifestacions pacífiques de milers de ciutadans i, en dissoldre’s en la foscor, vandalisme desbocat entre la plaça Imperial Tarraco i la Rambla Nova. Les imatges d’aquella setmana són ja històriques, en uns dies d’escalada de tensió que van culminar amb la sonora vaga del 18 d’octubre i amb la rectora de la URV forçada a tancar la universitat, per primera vegada, davant la pressió d’un grup de manifestants a les portes del Rectorat. La decisió encara avui arrossega polèmica a la Rovira i Virgili.
Un comiat cruel: Tarragona es queda sense futbol professional
Difícil serà que els aficionats del CF Reus i el Nàstic no recordin amb llàgrimes l’«annus horribilis» que avui, per fi, esperen tancar. Tarragona va començar el 2019 amb dos equips al futbol professional i el tanca sense cap, i sense cap perspectiva, a més, de tornar-los a veure a la Divisió de Plata durant, com a mínim, una bona temporada.
Els ganxets van ser expulsats de la competició de forma fulminant al gener després de mesos i mesos d’incertesa per culpa d’uns impagaments endèmics de l’anterior junta directiva que el nou propietari, el sempre sorprenent Onolfo, no va salvar tal com va prometre. El club no competeix actualment, no ha mort del tot i durant un mínim de tres anys seguirà sancionat sense poder apropar-se al futbol professional de la Segona Divisió. La travessia pel desert, però, apunta a molt més llarga.
No ha estat molt millor l’any a Can Nàstic, on l’expulsió de Segona respon a motius purament esportius. Els grana van descendir el 5 de maig després d’una temporada catastròfica i són ja carn d’una Segona B on tampoc s’han aconseguit adaptar. Tanquen l’any, de fet, en noves posicions de descens que els acostarien al pou de la Tercera Divisió l’any vinent.
La nota positiva de l’esport tarragoní són els èxits de la reusenca Ariana Sànchez, ja consolidada entre l’elit mundial del pàdel amb cinc títols i altres cinc subcampionats aquest 2019. Per donar un cop d’ull a la resta del resum esportiu de l’any, doneu un cop d’ull a aquest resum elaborat pel company Joan Alfons López.
... i el 'Gordo' cau per primera vegada a la demarcació de Tarragona!
També és cert que, vist d'on venim i per acomiadar un any intensíssim, no podíem esperar un final en hores baixes a les comarques de Tarragona. Després de només vuit minuts de sorteig i quan encara no eren quarts de deu tocats, el 'Gordo' de la Loteria de Nadal va caure de ple a la demarcació per primera vegada a la història amb un ja inoblidable 26590, venut a Salou i repartit, gairebé de forma íntegra, pel centre aragonès El Cachirulo de Reus. La pluja de milions supera els 320 MEUR a la capital del Baix Camp i els 360 arreu de la demarcació gràcies a un matí que desenes de famílies recordaran tota la vida.
Mai a la història havia tocat el primer premi —més enllà d'algun dècim puntual— al Camp de Tarragona fins enguany, després de més de 200 nadals temptant l'atzar. Fins fa escassos nou dies, és clar. El 2019 que avui acomiadem deixa moments per a la història a la regió, moltes vides absolutament canviades i obre la porta a un 2020 que haurà de seguir molts camins començats i que ens haurà de sorprendre de nou més d'una i de dues vegades. Estarem preparats. Vingui el que vingui, verdes i madures, des de TarragonaDigital us les tornarem a explicar al minut. Brindem per un 2020 de bones notícies, que és el que ens correspon!