Les veus sonen esgotades a l'altra banda del telèfon. Ressonen especialment caigudes, especialment feixugues. Hi va haver un dia en què sonaven fortes, sòlides i empoderades, però l'ombra sembla avui llunyana. Les sanitàries de les Unitats de Cures Intensives (UCI) del Camp de Tarragona no s'han mogut de la primera línia i els estralls d'una pandèmia inèdita són més que evidents. «Això és insuportable, no hi ha persona que ho pugui aguantar», lamenta una d'elles, professional a l'epicentre de l'UCI de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«Portem a sobre un estrès impossible de descriure», argumenta, «perquè a la feina del dia a dia cal afegir que arrosseguem un cansament d'un any seguit al límit». En declaracions a TarragonaDigital, la professional sanitària confessa que «no aguantem els períodes de nou o deu dies seguits de feina» i opina que «la suma de tots els factors fa que això que tenim al davant sigui pitjor que la primera onada». Estan al límit.
El 80% dels llits UCI del Camp de Tarragona estan ocupats per pacients de Covid-19
Segons les dades oficials del Departament de Salut, actualment hi ha prop de 300 persones ingressades als hospitals del Camp de Tarragona, 67 dels quals es troben crítics a la Unitat de Cures Intensives (UCI) dels hospitals Joan XXIII i Santa Tecla de Tarragona, i també al Sant Joan de Reus. Les xifres són pràcticament idèntiques als pitjors moments de la pandèmia, a la primera onada de la primavera, on el territori va arribar a registrar un rècord de 70 persones ingressades a UCI de forma simultània. En el cas de la segona onada, el pitjor moment va arribar al topall dels 43 pacients crítics. Tarragona, doncs, sembla haver tornat al passat deu mesos després de la primera prova de foc.
«El gran problema amb què ens trobem és la manca de personal: necessitem més mans», afegeix una altra professional de la mateixa UCI tarragonina. Les sanitàries argumenten que «som davant un cas de pacients especialment complexos», amb una ràtio d'atenció de dos pacients per cada infermera que fomenta que els números no surtin. «S'estan fent contractes temporals a gent nova i s'està reciclant personal de la resta de l'hospital, però és absolutament insuficient». El nombre de companyes de baixa, majoritàriament per causes relacionades amb la pandèmia —aïllaments i contagis— es compten per desenes. No amaga l'angoixa constant, que deriva en un esgotament mental i físic total.
«Necessitem més mans»: les sanitàries de Tarragona tornen a denunciar manca de personal a les UCI
Xifres oficials en mà, el 82% dels llits de Cures Intensives del Camp de Tarragona es troben en aquests moments ocupats per pacients positius en coronavirus. L'existència d'un circuit paral·lel per a l'atenció sanitària de pacients sense el virus —perquè la resta de patologies no han desaparegut, com és evident— garanteix uns mínims d'atenció entre els llits restants, i són molt pocs els boxes que resten buits. «Ocupació de les UCI? Nosaltres estem pràcticament al 100%», confirmen fins a tres treballadores de l'òrbita de Joan XXIII. «I no notem que això vagi a la baixa, al contrari», apunten. La idea de saturació sobrevola l'ambient com un pensament de plom.
Més de la meitat dels pacients de Covid-19 que són ara mateix a les UCI de Tarragona es concentren a l'hospital universitari, una vintena són al Sant Joan de Reus i vora una desena són a Santa Tecla. El percentatge d'ocupació de llits, però, és flexible perquè tots els centres treballen per habilitar noves UCI improvisades en sales, habitacions i plantes inicialment previstes per altres usos. La necessitat, però, força a augmentar la capacitat per evitar l'allau. La tendència és similar a les Terres de l'Ebre, on s'estan ampliant llits per evitar el col·lapse: de 26 llits disponibles, 16 són avui ocupats per pacients de coronavirus i altres 6 per altres patologies. Els números tampoc acaben de sortir.
El perfil dels nous ingressos: Entre 50 i 60 anys i no necessàriament amb patologies greus
Els perfils de les persones que estan ingressant a les UCI no ha variat en excés. Després d'una primera onada on l'impacte en la gent gran va ser enorme i d'una segona onada que va alertar en l'afluència de persones cada vegada més joves, la tercera onada està notant «moltes persones entre els 50 i els 60 anys, no necessàriament amb patologies prèvies», destaca una de les professionals que ha accedit a explicar el seu testimoni. «Són veïns que fan vides normals i que si tenen alguna patologia no és de les que anomenaríem incapacitants», apunta, i que en aquests moments es troben en estat crític.
La manca de personal i l'augment del cansament acumulat són els grans hàndicaps per afrontar una tercera onada que, a Tarragona, segueix un patró gairebé idèntic respecte a la primera. Els deu mesos de feinada constant al peu del canó, però, pesen i molt. «No podem més, de debò que estem al límit del que podem oferir», insisteixen. La veu sona encara més a la desesperada que el discurs. Les sanitàries fan una crida a la responsabilitat, a la prudència i a reduir la interacció social com sigui en les pròximes setmanes.
«No podem més»: el cansament acumulat fa estralls entre les sanitàries de Tarragona
«Per què ens costa tant prendre consciència? La situació és molt delicada!», lamenta una altra de les treballadores. «Estem en tensió, cada dia, a cada hora, sempre en tensió», afegeix. Consideren que les autoritats han de fer un pas més, però no eximeixen a la ciutadania de complir amb els seus deures. I es posen serioses, molt serioses, davant aquells més reticents a seguir les indicacions. «Si un negacionista pogués viure el que estem vivint cada dia a les UCI, estic convençudíssima no tornaria a obrir la boca!», etziba la més jove de les sanitàries. No poden més.
A les portes del pic de la tercera onada, la motxilla ja pesa massa a les Unitats de Cures Intensives del Camp de Tarragona. Sota l'aparença de superheroïnes de bata blanca, la realitat s'acaba imposant: només eren persones. Persones amb compromís, amb vocació, però també amb uns límits físics i mentals més que comprensibles. I amb una particularitat essencial: que si cauen elles, caiem la resta. Ara que ningú aplaudeix, les sanitàries ja no saben com dir que necessiten amb urgència un cop de mà, però dels de debò.