Un home, ja gran, deixa de remenar el cafè de cop a la taula del costat. Para l'orella i intenta escoltar amb atenció el relat de l'Anna Maria Bofarull, directora de cinema tarragonina i que ja treballa en la seva nova pel·lícula, «Sinjar», que sortirà a rodar abans que arribi la primavera. L'inesperat oient no desenganxa l'oïda dels detalls del nou projecte que Bofarull té entre mans, i que està cridat a marcar un abans i un després a la seva carrera professional. Es nota, es respira. No veurà la llum, però, abans del 2021. Caldrà esperar.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«Sinjar serà una pel·lícula de ficció, però basada en històries reals d'una potència majúscula», explica la directora, guionista, productora i el que convingui. Una dona-orquestra en tota regla. Ella ja coneix la ciutat de Sinjar, al Kurdistan iraquià i a tocar de la frontera amb Síria. El que un dia va esdevenir una ciutat viva i alegre, de cop es va enfosquir a sang la nit del 3 d'agost del 2014. Els autoanomenats soldats d'Estat Islàmic van entrar-hi a tota velocitat, van ocupar-la en una nit i saquejar-la per esborrar de cop tot rastre de somriures. Centenars d'homes morts i centenars de dones raptades com a esclaves sexuals i venudes, en molts casos, a qualsevol postor. Tot en una nit. A dia d'avui, més de 3.000 habitants que aquella nit eren a Sinjar encara consten oficialment com a desapareguts o desaparegudes.
La tarragonina Anna Maria Bofarull i el seu equip viatja a Sinjar aquest hivern per rodar la seva nova pel·lícula
«En el moment que trepitges Sinjar, que parles amb aquestes dones, que coneixes les seves històries, adquireixes un compromís moral i personal de fer tot el necessari perquè se'n parli, perquè es conegui, perquè es denunciï», explica la tarragonina, visiblement tocada. «És clar que és un tema molt delicat, però realment crec en aquestes històries de valentia, de vida, de patiment». Hi creu amb tota l'ànima. Maleta en mà, i cap a Sinjar. A rodar. Si tot va segons els terminis, al març ja tindrà tots els bruts enregistrats i agafarà l'avió de tornada de la ciutat kurda.
«No et pots imaginar com em va fascinar i encara em fascina aquesta lluita silenciosa de les dones kurdes, de les víctimes per partida doble de l'Estat Islàmic, i és per això que Sinjar serà una pel·lícula de guerra amb mirada femenina», confessa. La declaració d'intencions és sonora. «És la història d'aquestes dones que, per sobre de dones, són mares i filles que decideixen plantar cara a Estat Islàmic i lluitar per canviar la societat que viuen i les oprimeix», explica Bofarull. Sento com el cafè de la taula del costat es deixa de remenar de nou.
Bofarull, autora de 'Barcelona 1714', s'enfrontarà amb 'Sinjar' a un repte majúscul totalment diferent
A l'Anna no li ve de nou, això d'assumir reptes majúsculs des de l'altra banda de la càmera. L'autora de la també exitosa 'Barcelona 1714' es veu «més madura, molt més madura professionalment» a pocs dies d'agafar l'avió. «Serà una experiència molt diferent, visualment un altre món, però noto un gran creixement i una gran responsabilitat a l'esquena per fer una molt bona feina», considera. «Venim a explicar vides trencades a través d'una ficció única, i aquesta és la millor manera d'ajudar que puc oferir a totes aquestes valentes», insisteix. Ella posa la càmera, elles posen el cor i l'ànima. Sinjar.
Bofarull viatjarà acompanyada d'un equip de vuit dones a la ciutat kurda i no tem pràcticament res en una zona que considera segura. Bona part de l'elenc d'actors està ja tancat, si bé queda alguna peça important per definir. Sonen noms potents, però l'Anna és molt prudent. Insisteix que el compromís que la mou a actuar és molt més personal que professional, i albira que el recorregut del film serà primer per festivals internacionals amb l'ambició de fer-se tot el visible possible, en sintonia amb el conflicte i la realitat que ha vingut a denunciar.
«Una pel·lícula de guerra amb ulls de dona», el nou projecte cinematogràfic d'Anna Maria Bofarull
La directora avança la sinopsi: tres dones que lluiten per recuperar la gent que s'estimen en situacions extremes i en el context d'aquesta invasió d'Estat Islàmic pels carrers de Sinjar. Històries de vida, de guerra i de mort que s'entrecreuaran en la foscor d'un tabú sovint desconegut a Occident. Punts, de moment, suspensius. Es nota que l'Anna està inquieta, amb els nervis de qui se sap amb una gran responsabilitat a sobre i amb la il·lusió de qui compta les hores per enlairar-se cap a Orient Mitjà de nou. A parts iguals.
De moment és tot guió, i a pocs dies de començar a traduir-lo a audiovisual ja ha rebut una sèrie d'avals importants. El primer, purament econòmic, és el finançament del rodatge a càrrec de l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) i de la televisió pública TV3. I el segon, que no és econòmic però sí és d'un prestigi professional d'alçada, és la selecció de 'Sinjar' per part del Festival de Cannes com un dels treballs de cinema d'autor més prometedors del panorama internacional. Assegura que ja ho té tot a punt, que serà «un any 2020 de molta feina» i que la pel·lícula estarà enllestida de cara al 2021. El potencial cultural de Tarragona trepitja fort, molt fort, en aquests primers compassos de l'any nou. I ho fa, com és cada vegada més habitual, amb accent desacomplexadament femení.