Al nord, una extensa taca vermella que indica un risc de rebrots elevat al cor de les comarques de Lleida, en especial a la zona d'un Segrià que ja ha vist la cara més seriosa del virus en aquesta segona onada. I a l'est, un raïm de mines vermelles a l'àrea metropolitana de Barcelona que indiquen que l'alerta davant la pandèmia, en aquella zona, també és ara mateix màxima.
Limitat entre els dos focus de perill, però, s'obren pas unes comarques de Tarragona que avancen lentament cap al risc zero i on la gran majoria dels municipis llueixen un color verd que indica risc «baix o molt baix» de covar brots de coronavirus amb les dades actualitzades de la darrera setmana a la mà. La línia general sembla clara: Tarragona —i també Girona— camina a un altre ritme molt diferent del de les altres dues capitals catalanes que té a tocar. Podeu consultar en línia el mapa actualitzat que ha elaborat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en aquest enllaç.
La tendència tarragonina és d'un risc mínim i, avui dia, controlat davant un escenari global incert. Fins a 160 dels 184 municipis del territori viuen en una situació propera al risc zero en aquests moments, en una mar de calma només sacsejada per punts d'alerta màxima com Salou, Amposta, Tortosa i bona part dels municipis que conformen el cor de les Terres de l'Ebre.
Lliures de Covid-19: Tarragona concentra la majoria de poblacions catalanes amb baixes ràtios d'infectats
El fet que la gran majoria de localitats siguin de petites dimensions i no concentrin un important volum de turistes ajuden a desinflamar Tarragona. Comarques com l'Alt Camp o la Conca de Barberà són les que viuen en un risc de descontrol més baix, mentre que la tònica general és d'un «risc moderat» a la majoria de comarques del Sud, encapçalades pel Tarragonès i per la ciutat de Tarragona com a capital.
Concentren un «risc alt o molt alt», però, la Ribera d'Ebre, el Montsià i el Baix Ebre, amb les ràtios més elevades del Sud de Catalunya en aquests moments. Per tal de determinar el grau real de riscos, els experts de Salut tenen en compte la incidència de casos per cada 10.000 habitants i el nombre de persones infectades per cada positiu en Covid-19. Les dades es creuen i el resultat és l'índex precís de risc d'expansió potencial del virus en aquests petits territoris.
Risc moderat a Tarragona, risc alt a Reus i comença a preocupar l'Ebre
Aquest índex actualitzat compara els barems actuals amb els de la setmana anterior i estableix relacions per tal d'avançar-se a tendències alarmants en un o altre punt de la geografia. És el cas de les Terres de l'Ebre, que fa una setmana van registrar 70 positius i en els darrers set dies han confirmat 129 noves persones infectades, un avís per a navegants que preocupa amb Amposta i Tortosa com a pals de paller.
La Sénia, Roquetes, Tivissa, Xerta, Corbera d'Ebre o Móra la Nova són altres dels municipis considerats amb un risc «molt alt» de generar brots en aquests moments, i una altra desena de municipis marquen ara un «risc moderadament alt» que les autoritats volen seguir de prop, com és el cas de Reus. Els punts calents més preocupants es troben tots a l'Ebre a excepció d'un únic cas que trenca la pau del Camp: Salou.
Salou, Amposta o Roquetes, les excepcions amb risc «molt alt» de patir brots a curt termini
Salut considera que la ciutat de Tarragona mostra un «risc moderadament baix» de covar brots en aquest moment, mentre que a Reus detecta un «risc moderadament alt» que vol seguir de prop. Altres centres neuràlgics importants del territori com Valls, Cambrils o el Vendrell representen un «risc molt baix» de veure descontrolada la situació actual.
Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre la situació no és tan plàcida com al mes de juny, però tampoc es troba en un punt de la corba comparable a l'eclosió del març o l'abril. Ara mateix, els hospitals del territori compten amb 27 positius per coronavirus ingressats, cinc dels quals es troben a la Unitat de Cures Intensives (UCI).
El risc de rebrot general a la mitjana del Sud es considera «moderat», i des de la implementació de l'estat d'alerta, ja són més de 3.500 les proves PCR que han donat positiu i prop de 500 les persones que han perdut la vida a les nostres comarques a causa de la pandèmia que marcarà, sens dubte, l'encara prematura dècada dels anys vint.