«De vegades, en una etapa de tanta mortalitat i de tanta foscor, alguna petita esperança de vida s'obre pas sense fer soroll». La Maria Bodí és la cap de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de Joan XXIII, i alhora coordina l'Organització Catalana de Transplantaments (OCATT) d'òrgans. Conviu amb la mort i conviu amb la vida, de vegades alhora. Amb el dol i amb l'esperança, amb una mar de costrastos. L'any 2020 ha destacat per tantes males notícies que ha deixat en segon (o en tercer) pla el fenomen de la donació i el transplantament d'òrgans: clau per salvar altres vides any rere any.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«A Catalunya en general, i a Tarragona en particular, podem treure pit del sistema amb què organitzem aquest procés tan delicat», explica la Maria. L'any de la pandèmia ha implicat un menor número de donants potencials (morts encefàliques com les hemorràgies cerebrals, per exemple), però no ha arribat a suposar un menor nombre de donacions. De fet s'ha mantingut en els mateixos termes que l'any 2019, un curs que la consellera Vergés ja va valorar com «un any de rècord» a Catalunya. A la resta del país, les donacions i els transplantaments sí que han baixat un 23%
Una vintena de donants de Tarragona i l'Ebre han permès salvar desenes de vides durant l'any 2020
Si bé els transplantaments només es poden realitzar a una xarxa de set hospitals de Barcelona, centres com el Joan XXIII de Tarragona, el Sant Joan de Reus o el Verge de la Cinta de Tortosa sí que poden rebre aquestes donacions per part de persones que han perdut la vida i on els òrgans, no afectats, poden ser vàlids per a altres persones que els necessiten amb urgència. En total, les comarques de Tarragona i l'Ebre han rebut durant el 2020 divuit cadàvers donants d'òrgans, la majoria dels quals (quinze) es concentren a l'hospital Joan XXIII.
«Hi ha una cosa molt important, i és que de cada cos vàlid en podem extreure entre tres i sis òrgans vàlids per a diversos receptors de transplantament», detalla la doctora Bodí. En el cas del 2020, les donacions han representat un total de 72 òrgans per a malalts que es trobaven en llista d'espera, en especial ronyons. Altres òrgans com el fetge, els pulmons o fins i tot el cor són molt menys habituals, però també existents. I imprescindibles per a salvar la vida dels qui l'esperen, és evident.
«Les famílies entenen que només així poden ajudar a salvar altres persones»
«L'any 2020 no hem notat que suposi canvis estadístics com a tal, però sí que és molt important el fet que han disminuït de manera notable les negatives familiars», explica la doctora. Aquestes negatives són els casos en què la família (que és qui ha de prendre la decisió) no autoritza el procés de donació, una resposta que en els darrers anys ja presenta una línia a la baixa. L'any 2019, set famílies van negar-s'hi a l'hospital de Joan XXIII, i al 2020 la xifra s'ha reduït només a tres casos puntuals: menys de la meitat. És aquesta reducció de les negatives la que explica que, amb menys donants potencials, s'hagin aconseguit les mateixes donacions efectives.
«És un moment dificilíssim per a les famílies, que cada cop entenen més que així poden ajudar a salvar altres persones», comenta la Maria amb la veu tallada. «En els darrers dotze mesos hem estat tots molt enlluernats per la Covid, però hem de ser conscients que segueixen existint moltes altres patologies on no hi ha altre tractament ni solució que aquesta via del transplantament». Assegura i reflexiona que «si no podem mantenir el sistema de donacions gràcies a aquesta solidaritat, són moltes més vides les que acabem perdent».
La donació d'òrgans ha caigut a Catalunya, però es manté estable a Tarragona
A Catalunya, durant l'any passat es van aconseguir transplantar 997 òrgans, en el cinquè millor any de la història en aquest sentit per al país. El 2019, l'any dels rècords, van arribar a ser 1.296. «Certament, com dèiem al principi, podem treure pit del sistema i de la solidaritat en relació amb la donació d'òrgans», insisteix. Obrir esperances de salvar noves vides a través d'una que no ho ha pogut aconseguir és molt més que un acte de generositat. És probable que no s'hagi inventat encara la paraula precisa per a definir-ho de forma exacta.
La llista d'espera de persones que esperen un transplantament a Tarragona és ara de 126 persones, menys que un any enrere, i vora nou de cada deu dels pacients s'hi troben mentre esperen un ronyó. Transplantaments hepàtics, cardíacs, pulmonars i hepàtics són les altres realitats que esperen, encara, donant. Esperen que els doni vida una altra persona que no ha tingut la mateixa sort. «El fet que haguem trobat menys negatives que mai ens porta a un agraïment sincer a la immensa solidaritat de la nostra societat», opina la Maria Bodí. Amb uns hospitals força saturats i amb uns professionals desbordats, no s'ha deixat de banda una de les grans banderes de la sanitat catalana per salvar altres vides a temps. 'Brots verds', a la seva manera, que indiquen que no tot eren mals vents en aquesta estranya nova normalitat.