Tres petits municipis de la Terra Alta, dos de la Conca de Barberà, un del Priorat i un altre del Baix Camp ja no saben com fer-ho per evitar la tendència regressiva que cada vegada els deixa més a prop del despoblament. Tots ells formen part de la llarga llista de 50 municipis catalans que opten a acollir un programa pilot de la Generalitat per mobilitzar l'oferta d'habitatge en el món rural i convertir-se en un atractiu per acollir noves famílies que li garanteixin una nova vida a dècades vista.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Arnes, Prat del Comte, la Pobla de Massaluca, Capafonts, Pontils, la Vilella Alta i Passanant i Belltall no volen veure's com a municipis fantasma. Cap d'ells arriba a la frontera dels 500 habitants —la gran majoria, de fet, s'encallen en el centenar de veïns—, i entren en el vestit a mesura que la Conselleria de Territori està dissenyant per posar en marxa aquesta prova pilot que aspira a marxar un punt d'inflexió esperat durant dècades. Dels 50 candidats, Territori farà una selecció definitiva de 20 localitats on s'implantarà definitivament el programa.
Una cinquantena de municipis de la Catalunya interior, candidats a acollir un programa pilot per repoblar
Territori proposa incentius per rehabilitar bona part del parc d'edificis buits o desocupats d'aquests municipis per convertir-los en «propostes perquè noves famílies vinguin a viure i a treballar a aquests municipis petits», ha explicat el Departament. Totes les localitats candidates confessen dificultats per afrontar aquestes intervencions de millora i de conservació dels habitatges, i es troben en un punt d'estancament que els condueix a un risc progressiu de despoblament.
El repte de frenar la desertització de la Tarragona rural és una ambició generacional compartida i subratllada també per altres institucions com la Diputació de Tarragona. Tots els estudis, els pronòstics i les tendències apunten a una regressió encara més pronunciada de la població de les comarques d'interior de cara a la pròxima dècada, a diferència d'una línia de costa cada cop més poblada. És en aquesta línia que Territori escollirà 20 municipis per implantar la prova pilot, amb l'objectiu de fer-la extensiva a altres centenars de municipis catalans sota una amenaça equiparable.
«No volem que el poble mori!»: El cas de Capafonts
Capafonts (Baix Camp) és una petita localitat de poc més de cent veïns al bell mig de les muntanyes de Prades, i forma part d'aquesta xarxa de micropobles que ja han presentat candidatura. «El nostre gran objectiu és repoblar el municipi, després que ens hagi marxat molta gent en els darrers anys», explica la Judit Giró, alcaldessa del municipi, en declaracions a Tarragona Digital. «Tenim moltíssimes dificultats per oferir habitatges als joves o a les famílies que vulguin escollir Capafonts», confessa. El programa pot suposar un impuls en positiu.
La Judit detalla que «no hi ha habitatges en condicions» al municipi, i que les arques municipals «no ens permeten pagar les rehabilitacions que calen fer» per revertir la història. Quant als pisos de lloguer, l'alcaldessa destaca que «els propietaris són molt reticents a llogar-los a residents» i que opten per destinar-los a «oferta turística» per a visitants. Angoixada, l'alcaldessa no amaga sentir-se «dolguda» en constatar aquesta oferta sota mínims. «No volem que el poble mori!», exposa, preocupada. El programa pilot de la Generalitat, de la mà de la irrupció del teletreball fora de les grans ciutats, poden suposar un dels darrers trens per salvar petits municipis com Capafonts.
'Reallotgem'; l'altra cara de la moneda
En paral·lel al 'Programa de Mobilització d'Habitatges al Món Rural', Territori també ha impulsat simultàniament l'altra cara de la moneda: un programa específic per a nuclis urbans superpoblats que busca trobar pisos buits per destinar a lloguer social. La iniciativa s'anomena 'Reallotgem', i des de l'Administració ja treballen amb més de 30 municipis catalans per donar-li forma. El repte és identificar pisos buits en condicions d'habitabilitat i passar-los a lloguers socials per tal d'acollir famílies en risc que fins ara no han pogut reallotjar-se enlloc.
Des de la Generalitat confien que aquesta fórmula pot generar una bossa de 1.500 nous habitatges per llogar enguany, i municipis com Tarragona, Reus i el Vendrell ja s'hi han adherit. S'espera que pròximament també en comenci a formar part Vila-seca, qui, tot i contemplar-se com a membre actiu per part de la Generalitat, encara no s'ha sumat a la convocatòria. «En aquests moments estem en una fase de diagnosi i estudi sobre el cens d'habitatges de lloguer al municipi i encara no ens hi hem pogut incorporar», han detallat fonts municipals a Tarragona Digital. S'espera, però, que pròximament puguin sumar-s'hi.
La Generalitat invertirà 23 MEUR per tirar endavant els dos grans programes d'habitatge
En aquest programa, serà la Generalitat qui pagui el lloguer corresponent als propietaris dels pisos buits durant un període mínim de cinc anys. Ha avançat, a més, que tot just iniciar-se el projecte avançarà els pagaments de les 18 primeres mensualitats «com a mesura d'estímul» per tal de seduir els interessats a sumar-se al programa com a llogaters. En funció d'aquí, la Generalitat cobrarà a les famílies reallotjades un lloguer inferior «i adaptat a les seves possibilitats econòmiques reals».
Els pisos llogats, en aquest supòsit, han de disposar de cèdula d'habitabilitat, estar en condicions que permetin la integració immediata en el programa públic i no poden superar una superfície útil màxima de 90 metres quadrats En la suma dels dos programes d'habitatge a la Catalunya més urbana i a la Catalunya més real, la Conselleria de Territori hi destinarà una inversió inicial ambiciosa de prop de 23 milions d'euros.