Les empentes del coronavirus han deixat pas a un estiu negre per a l'economia de Tarragona, acostumada a viure durant un trimestre del turisme i que enguany ha vist, a la força, la cara més amarga de la moneda. Les veus més dolgudes, essencialment hostaleria i restauració, han aconseguit elevar el to de les seves legítimes —i justificats— lamentacions, però no són els únics que han vist com el comptador d'ingressos gairebé baixava a zero. Els efectes directes i indirectes de la pandèmia encara són difícils de calcular. «Sectors petits com el nostre ens sentim oblidats, del tot oblidats», assegura a TarragonaDigital David Navarro, portaveu de l'associació de taxistes Radio Taxi Tarragona.
El sector del taxi està passant un dels estius més delicats que es recorden, si no el que més. «La nostra feina s'ha reduït a més de la meitat i ara mateix no cobrim les despeses del dia a dia», lamenta Navarro. Ens narra les històries de companys que «passen el dia aturats davant les estacions de tren o autobús» esperant clients que o no arriben, o ho fan amb comptagotes. La caiguda de les visites turístiques o de les visites comercials representa, per a ells, una daga al centre de la butxaca. «No hi ha feina per als 93 taxistes que som a Tarragona, de cap manera», rebla.
Un estiu negre agreuja les ferides d'un hivern fluix per al sector del taxi a Tarragona
«Estem vivint un any perdut», resumeix la veu del sector a la ciutat de Tarragona. David Navarro explica que la tònica habitual és «un hivern fluixet» seguit d'«un estiu intens on fem bona caixa per poder tirar quan arribi el pròxim hivern fluixet» i mantenir la roda en marxa. Els números, però, no surten enguany. «Perquè estem passant un estiu de feina mínima, s'està allargant la situació, estem patint ja els primers problemes greus i sabem que el pròxim hivern arribarà igual en tres mesos», explica. La veu del David no sona enfadada, ni indignada, ni calenta. Sona trista, molt trista. Potser desesperada. Essencialment, trista.
«Les despeses són les mateixes de sempre i els ingressos aquesta vegada no permeten compensar res», narra. Assegura que les claus per entendre el 50% menys de feina que estan rebent passen per eliminar de l'equació la totalitat del turisme internacional, una part molt notable del turisme nacional i totes les visites, conferències, trobades o reunions que aquest estiu Tarragona ha mantingut, sí, però de forma telemàtica. «Per nosaltres, el forat és gran», insisteix. Pocs clients a l'estació de trens, encara menys a la d'autobusos. I res d'un turisme de creuers del qual enguany no n'han quedat ni les ombres.
Amb el turisme sota mínims, el sector del taxi s'aferra a l'objectiu «de sobreviure al 2020»
Els creuers són des de fa uns estius una gran taula de salvació per al sector, i l'altra gran pota que manté la taula en ordre és sempre la de Port Aventura, la gran referència del turisme familiar del Sud del país. «Enguany, que ho tenim tot anul·lat o a un funcionament molt petit, no ens serveix per arribar als mínims», lamenta. Del 2020 només espera «poder sobreviure com sigui» per tal de «recuperar l'esperança quan arribi l'estiu de 2021». Però la incertesa es va menjant els pneumàtics.
Els prop de 100 taxistes de la ciutat han fet esforços per adequar els seus vehicles a la situació actual «amb mampares, mascaretes i gels desinfectants» i recorden que en l'etapa més crua del confinament on ni tan sols es podia baixar encara a fer un passeig als vespres, «nosaltres sempre vam ser al peu del canó, presents i de guàrdia per quan calgués algun trasllat d'urgència als hospitals». El David es pregunta si «hem oblidat tot això». I lamenta que «no se'ns ha reconegut» l'esforç. Posa l'exemple que «quan la Guàrdia Urbana va anar els primers dies a repartir mascaretes a les estacions de transport públic, no va pensar en si nosaltres, que érem a la porta, també en podíem necessitar».
Massa oferta per a tan poca demanda: els taxis de Tarragona es plantegen reduir temporalment la flota
Una de les peticions del sector del taxi tarragoní és «mirar de reduir la flota» per tal que no tothom hagi d'estar permanent disponible i de guàrdia en uns mesos on la demanda es manté sota mínims. Demana establir alguna regulació per dies «perquè no pot ser que molts companys estiguin fent jornades de 15 hores diàries per mirar de salvar les despeses que costa seguir en marxa». Assegura que tenen prevista una reunió aviat amb l'Ajuntament de Tarragona per abordar aquesta petició, així com altres peticions que van des d'una concessió d'ajuts per amortir el forat fins a congelar temporalment l'impost per operar a les parades de taxi més cèntriques de la capital.
El David Navarro no amaga l'enorme preocupació i no dubta a assenyalar que, sense turisme, la Costa Daurada trontolla tal com està plantejada des de fa dècades. I el seu sector pateix de ple l'onada expansiva, com moltes altres branques que beuen del turisme. Però s'atura un moment. «Sí que volem fer un agraïment als nous clients que hem notat que volen ser a prop», exposa. «Principalment, aquelles persones grans que ara ens truquen per anar al metge o a l'hospital i que abans anaven amb l'autobús», somriu tímidament. En qualsevol altre any hagués passat desapercebuda l'anècdota, però l'estiu de 2020 no sembla estiu de ple dret quan els taxistes han de fer agraïments tan poc habituals.