La Catedral Metropolitana de Tarragona, el Palau Arquebisbal, la Prioral de Sant Pere de Reus o l’església Arxiprestal de Sant Joan de Valls són alguns dels temples més emblemàtics de la nostra demarcació que l’Església ha inscrit al seu nom sense cap títol que n’acrediti la propietat. Segons la Generalitat de Catalunya, la institució religiosa s’ha apropiat, en els últims 69 anys, de 369 immobles al Camp de Tarragona, una xifra que suposa el 10% del total de les immatriculacions del Principat, que s’eleven a 3.722.
En la majoria de casos, es tracta d’edificis destinats al culte, com esglésies, ermites, capelles o santuaris, però també hi ha un bon nombre de terrenys rústics, cementiris i edificacions destinades a l’ús particular i a l’habitatge, com les rectories, les abadies o alguns palaus. Pel que fa a les comarques tarragonines que acumulen una major quantitat d’immatriculacions, destaca la Conca de Barberà, amb 80 casos; segueix el Baix Camp, amb 68; l’Alt Camp amb 50; el Priorat amb 36 o el Baix Penedès amb 16.
L’origen: una llei franquista de 1946
La polèmica generada sobre els béns patrimonials inscrits a nom de l’Església catòlica té el seu origen en la llei aprovada pel règim franquista l’any 1946 i que va ser vigent fins al 2015. Segons la legislació, la institució podia inscriure al seu nom qualsevol finca i construcció tot i no disposar de cap document que n’acredités la seva propietat.
En aquest sentit, l’autoritat eclesiàstica assumia poders notarials i podia estendre un certificat per demostrar l’origen del domini i l’ús que la institució feia de la finca, amb la finalitat d’obtenir la seva inscripció en el Registre de la Propietat.
Dades obertes i crida de la Generalitat a la mediació
Davant d’aquest escenari, el Departament de Justícia s’ha convertit en la primera administració que fa públiques aquestes xifres després que el Govern Espanyol fes cas omís a la de la Resolució 419/X del Parlament, de 13 de novembre de 2013. Així, des de Catalunya s’ha elaborat un mapa interactiu en el qual tothom pot consultar l’afectació al seu municipi i comprovar quins temples i finques es troben dins d’aquesta catalogació.
Paral·lelament, des del govern català també s’ha impulsat l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, un servei que pretén servir per arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg i la mediació. Així, davant d’un possible cas d’immatriculació, i si el legítim propietari vol recuperar la finca, s'ha d'adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l'immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda.
«No ens hem apropiat de res que no sigui nostre»
Davant d’aquesta situació insòlita, la Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa les 10 diòcesis de Catalunya, ha emès un comunicat en el qual assegura que, com en qualsevol procés d’aquestes característiques, «la institució sempre ha actuat dins de la legalitat i ha respectat la legislació vigent, sense buscar privilegis, i l’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu».
En l’escrit es puntualitza que «una immatriculació és la primera inscripció d'una finca en el Registre de la Propietat i cal que cap particular o entitat la tingués registrada abans, i per això, cada vegada que una diòcesi ha registrat un immoble ha presentat la documentació de prova de la titularitat eclesial».
Tanmateix, l’Església catalana deixa clar que els béns patrimonials sempre han estat a disposició dels fidels i al servei de la comunitat en general, ja que no pertanyen a cap rector o bisbe a títol personal. Per això, la institució «només administra aquests béns» i en el cas de possibles errors, «les diferents diòcesis estan obertes al diàleg amb els interessats i a resoldre-ho de forma amistosa», conclou el comunicat.
Enuig dels bisbes catalans
La roda de premsa del Departament de Justícia ha causat malestar en el si de l’Església catalana i ha iniciat un conflicte entre les dues institucions que s’ha vist incrementat arran de la prohibició expressa del Procicat (Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya) de celebrar el funeral per les víctimes de la pandèmia a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona.
En aquest sentit, diferents bisbes catalans han mostrat el seu enuig pel fet que la Generalitat no hagi estat prou clara en l’assumpte i hagi actuat al marge de tota relació amb ells, prescindint de la comissió que existeix per dirimir les possibles diferències. Així, el bisbat d'Urgell ha fet públic un vídeo de l'arquebisbe Joan-Enric Vives, en què el clergue afirma que «troba molt bé que s'hagi creat un mapa de les immatriculacions, però aclareix que immatricular no és apropiar-se sinó atribuir un terreny per primera vegada a algú».
Per això, el bisbe Vives demana que aquestes afirmacions es facin «amb més objectivitat», ja que «és molt injust que es tracti així l'Església catòlica que ha treballat molt pel patrimoni, que l'ha mantingut durant molts segles, alhora que ha posat el seu art i el seu ús a l'abast de la participació del poble».
Pel que fa al servei de mediació que ha engegat la conselleria per abordar possibles conflictes, el bisbe Vives manifesta «que hi ha molt bona relació amb els ajuntaments i amb la gent interessada». També reconeix que pot haver-hi algun privat que hagi trobat algun error en alguna llinda, però que «ho resoldran bé, sense més mediació, perquè el que s'ha fet, s'ha fet bé».