Tant cert és que el turisme és la pota vertebradora i cabdal de l'economia espanyola i catalana com que és un dels sectors més afectats pel confinament i les mesures preventives i restrictives que s'han hagut de prendre per fer front als contagis de la Covid-19. La incertesa ha deixat en l'estacada una alterada i atípica temporada turística estival d'aquest 2020 que encara està en marxa, i que a la demarcació de Tarragona ha respost d'una manera molt desigual, però negativa en conjunt.
La realitat desigual no permet fer una valoració genèrica en ple mes d'agost
L'escenari divers de l'activitat turística, que suposa el 25 per cent del producte interior brut directe a la província de Tarragona, impedeix fer una valoració genèrica de com ha reaccionat el sector. O més aviat, de com s'ha activat, adaptat i ha preparat la franja de l'any que més importància adquireix, l'estiu. És per això, que hem parlat amb una selecció d'alguns dels actors protagonistes del sector turístic tarragoní.
Han estat la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme (FEHT) o el Patronat de Turisme de la Diputació, però també ho hem fet amb les oficines de turisme d'algunes localitats emblemàtiques i amb afluència turística de les comarques de l'interior. Així, hem volgut elaborar una radiografia eventual i aproximada —en alguns aspectes basada en l'experiència dels actors però no en dades reals i empíriques— de com està sent la campanya turística d'estiu darrere la Costa Daurada i les serres prelitorals.
Comarques com el Priorat, la Terra Alta o la Conca de Barberà. Territoris, tots ells, que durant l'etapa més dura de la pandèmia s'ha demostrat que compten amb unes condicions de vida més còmodes en les circumstàncies actuals, i sobretot, cobdiciades. Això, junt amb la impossibilitat, en molts casos, de poder viatjar més enllà de les fronteres, la facilitat i la seguretat que ofereix viatjar per entorns més propers —i, sumat a això, la sensació, «de vegades real, que en haver-hi menys gent hi ha menys risc», considera Xavier Guardià, portaveu de la FEHT—, ha esdevingut en una situació que cal revisar a l'interior de la regió.
«El turisme és molt subjectiu i molt susceptible»
El portaveu del gremi d'hostalers i restauradors es mostra més realista que pessimista en assegurar que, en general, tant a la costa com a l'interior, «no està sent una gran temporada enlloc, ni ha reaccionat ni reaccionarà». Dóna aquest any per perdut i ja està centrat en el 2021, i apunta amb comprensió que el turisme «és molt subjectiu i molt susceptible, ja que depèn de la decisió individual del propi turista i de com aquest vegi les circumstàncies». En aquest punt, el més fàcil —apunta— és renunciar a viatjar.
La realitat és que l'oferta de places ha baixat i la demanda també, sobretot en el gruix de turistes estrangers. Però dins aquest atzucac, Xavier Guardià apunta que zones costaneres com Salou, on les infraestructures estan més preparades i l'activitat està dedicada gairebé íntegrament al turisme, pateixen més que en zones on es tracta d'una activitat complementària. A això, cal sumar-li la dependència del tradicional turisme 'de sol i platja' de més i més diferents mercats; amb tot, les zones interiors de la regió «han suportat una mica millor la pressió», conclou Guardià.
Les comarques de l'interior han suportat millor el cop
Malgrat la baixada evident i fatídica del turisme estranger, majoritàriament de procedència europea, el cert és que l'activitat turística a les comarques interiors està podent sobreviure gràcies al fet que treballa amb un públic de més proximitat. Aquest, en molts casos ha preferit viatjar prop de casa, reduint la despesa i la distància. Malgrat que no es llencen coets, l'ocupació es manté, algunes zones han superat afluències, i a banda, s'han batut alguns rècords històrics de visites, com a la Cartoixa d'Escaladei, a la Morera de Montsant.
El mes de juliol s'han fet les mateixes consultes que el 2019 a l'Oficina de Turisme del Priorat, aproximadament la meitat fetes per turistes catalans, la qual cosa mostra que s'ha invertit la tendència. A Prades, calculen que s'han doblat i inclús triplicat, i algunes han estat de turistes bascos, valencians i ebrencs.
Encara que no es pot fer un balanç definitiu, es preveu que a tot l'interior el turisme de proximitat ha estat capaç de compensar la poca arribada de turistes estrangers,. I ho ha fet, en molts casos, allargant la pernoctació mitjana fins als tres o quatre dies. Una aparent bona operació, ja que representa més públic i més despesa. Tot i que, repetim, no extensiva a tot arreu, ja que des d'Horta de Sant Joan destaquen una reducció en les estades.
No obstant això, a la localitat més atractiva per als turistes de la Terra Alta, durant el mes de juliol s'ha superat l'afluència de la Setmana Santa i es preveu una compensació gràcies al turista nacional. L''overbooking' ha obligat alguns turistes allotjar-se a pobles propers com Batea o Arnes i en càmpings com el de Bot o la mateixa Arnes. A banda de l'arribada d'alguns turistes estrangers que tenen segones residències al poble, s'ha detectat un augment de la demanda d'apartaments, en molts casos masos aïllats en què la gent buscava comoditat i seguretat.
La majoria d'activitats han mantingut la demanda, especialment el senderisme i l'oci als espais naturals, com els pantans de Siurana o els Guiamets, al Priorat. Això, apunten des de l'Oficina de Turisme, ha representat també un augment de persones en aquests espais i l'incivisme d'alguns. De fet, el Parc Natural dels Ports ha tancat l'accés a les piscines naturals per culpa de la Covid-19 i per evitar que es malmetés la natura per la gran concentració de gent.
Més turistes catalans i de procedències més diverses
Respecte als turistes catalans, cal destacar-ne un augment en la diversitat deprocedències. Totes les oficines de turisme coincideixen a destacar aquest fet, i expliquen que s'ha passat d'un turisme molt vingut de Barcelona ciutat i alguns altres punts a una varietat més àmplia d'orígens. Tot i això, des de les oficines de Prades i de Montblanc, fan palesa la falta de turistes espanyols i francesos, aquests últims gairebé omnipresents al Càmping Montblanc Park.
La mateixa oficina de turisme de la vil·la medieval conquenca reflexiona que no existeix cap referència sobre la qual establir comparacions amb la temporada turística d'aquest estiu. «No podem dir que va malament, però si ho comparem amb l'any passat seria un desastre. Si al mes de maig ens haguessin dit que estaríem com ara, hauríem estat contents». L'impacte serà relatiu.
Podrien estar millor, asseguren, però s'han adaptat a les circumstàncies. Tal com ha fet Prades amb taules de treball entre autoritats i establiments per garantir la seguretat i fomentar la fidelització i l'arribada de turistes, a Montblanc s'han adaptat les visites guiades al patrimoni.
S'està notant un petit descens cap al final del mes d'agost
Arribats a mitjan mes d'agost, algunes localitats estan notant l'inici del descens en l'activitat, però confien en les últimes arribades del setembre. A la conca, especialment a Montblanc, on el turisme català ha arribat a ser del setanta per cent en proporció al total, segons apunten, confien en una tipologia de turista que consideren diferent, no estacional, i que esperen que segueixi arribant per conèixer la resta de diversos atractius que s'ofereixen, com la Setmana Medieval, el Terrània o el Safrània. Per això, també estan encarant les seves accions cap a la fidelització, «per tal que qui ja ens coneix torni a descobrir més coses», asseguren.
Amb tot, en la reduïda cerca duta a terme s'ha percebut la manifestació implícita en algunes anàlisis dels actors que desprenen la reivindicació i la posició del Sud més interior dins l'entorn del territori català. El responsable de l'Oficina de Turisme de Montblanc amb qui hem parlat, declara que «la resta de catalans han descobert les Muntanyes de Prades o Montsant, entre altres». Caldrà veure com evoluciona aquesta dinàmica en el futur, què és el que pot oferir l'interior de Tarragona i en quin concepte d'atractiu turístic es converteix.
La FEHT reclama que es cuidi com correspon un sector que és primordial
Xavier Guàrdia, de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme, envia un missatge contundent al Govern. Recorda que el turisme és un sector primordial, l'únic en el qual l'Estat espanyol i Catalunya són líders, i per aquest mateix motiu reclama que sigui tractat i cuidat tal com li correspon. Posa per exemple les ajudes que s'han donat a altres països i els canvis en els impostos que han donat millors condicions al sector turístic, i denuncia que «les ajudes ofertes per l'Estat són, en el fons, crèdits que s'han de tornar».