Una de les situacions més complicades que ha comportat la pandèmia de Covid-19 i les mesures que s'han pres per combatre-la és la de la mort de familiars o amics als quals no s'ha pogut acompanyar o acomiadar de manera habitual. Aquestes defuncions poden tenir un impacte més significatiu del que ja suposen en condicions normals si no es treballen, i és per això que els expertens consideren que s'ha de fer una feina de gestió emocional al respecte.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
De la mateixa manera que per conèixer la necessitat d'un desconfinament infantil, des de TarragonaDigital s'ha consultat al Col·legi de Psicologia, des d'on la doctora Montse Domènech, vocal també de la junta rectora de la delegació de Tarragona, ho té clar: «S'ha de treballar el dol igualment, no podem dir 'com que no l'hem pogut enterrar o acomiadar com cal o com hauríem volgut, doncs no el plorem'».
El dol virtual com a alternativa
Un dels aspectes que cal tenir en compte és el de no capficar-se en les condicions actuals. «No hem de donar voltes al fet de no haver pogut veure la persona; estem en una situació excepcional, hem de pensar que els sanitaris han estat amb ella fins al final, hem de partir d'aquesta premissa perquè si no ens podem angoixar molt», destaca.
«Hem de plorar-lo», insisteix. «Sigui com sigui s'ha de fer el comiat», i com que el comiat presencial no és possible, s'ha de recórrer a les comunicacions virtuals per mantenir el component social del dol. «Una de les maneres és quedar virtualment amb els amics, amb la família, amb qui sigui, per fer el comiat posant una fotografia a la taula, cantant una cançó, com sigui, però que sigui social sempre que sigui possible, no només la família nuclear, sinó obrir-ho», apunta.
La doctora Domènech afegeix, de fet, que es pot arribar a compartir a les xarxes aquesta mostra del dol. «El que també es pot fer, i no només ara durant el confinament, és agafar una capsa, que sigui bonica si podem, i hi posem dins records de la persona que hem perdut, una fotografia, un objecte que ens la recordi, qualsevol objecte que ens hauria agradat poder posar a la tomba, per exemple».
El que és important, insisteix, és «verbalitzar-ho, explicar perquè hem escollit aquests objectes, també en família o en trobades virtuals». Aquesta capsa, que explica que es pot obrir diverses vegades, si cal, per deixar-hi més objectes, ha d'acabar quedant tancada per poder fer, també, un tancament emocional de la situació. «Quan la donem per acabada, que tampoc hauria de durar gaire, perquè s'ha de tancar, ho podrem posar al costat de les cendres, o enterrar-ho quan acabi tot», exposa Montse Domènech.
Treballar el dol dels infants
Com actuar en el cas dels infants és una situació en la qual caldria prestar atenció, segons la doctora, no només durant l'actual situació de confinament. «Als nens se'ls ha d'explicar, se'ls ha de dir que ha mort l'avi o la persona que sigui, no se'ls ha d'amagar, no se'ls ha de dir que se n'ha anat, se'ls ha de dir que s'ha mort, han de saber que aquesta persona no tornarà».
Per fer més fàcil aquesta comunicació, de fet, la delegació tarragonina del Col·legi de Psicologia ha editat un recull de contes. Són relats pensats per explicar aquestes situacions a cada franja d'edat. Un altre puntal que, actualment, troben a faltar els experts, és el de l'escola.
Si per al desenvolupament emocional de la canlla, segons explica Montse Domènech, ja és important que s'intentin mantenir les relacions socials amb els companys de classe, en situacions com la pèrdua d'una persona estimada encara més. «Al dol també s'ha de treballar a l'escola, també en condicions normals, però ara seria bo poder tornar a l'escola per fer un tancament».
És per això que lamenta que, segons sembla, es pugui acabar el curs sense que els alumnes hagin tornat a les aules. «M'hauria agradat que s'hagués tornat a l'escola per fer aquest tancament, perquè el benestar emocional dels alumnes és molt important», reflexiona.
Assumeix que la situació actual no sembla que ho pugui permetre, però apunta que s'hauria de tenir en compte la necessitat emocional d'alguns infants, que poden necessitar fer aquest tancament de curs que els serveix, alhora, per posar punt final de manera gràfica i evident a la situació actual.