La manifestació de professors i professores durant la vaga a Tarragona

El sector educatiu de Tarragona encara una intensa setmana de vagues i mobilitzacions

S'han convocat dues manifestacions, a Tarragona i al Vendrell, i dues més a Barcelona

Aquesta setmana serà intensa pel que fa a mobilitzacions al sector públic català. Sanitat i educació han convocat dies de vaga i manifestacions tant a Barcelona com arreu del país. A Tarragona, i en concret pel que fa al sector docent, la convocatòria és aquest dijous, 26 de gener, a dos quarts d'onze del matí a la plaça dels Carros.

La vaga s'ha convocat dimecres dia 25 i dijous dia 26. El primer dia s'ha convocat una manifestació a Barcelona, conjunta entre sanitat i educació, per a la qual s'han organitzat autobusos des de Reus, Tarragona i Valls. Hi haurà, encara, una altra mobilització, el dissabte dia 28, novament a Barcelona, com a reivindicació general de serveis públics.

A les nostres comarques hi ha una primera convocatòria aquest dimarts, 24 de gener. Serà al Vendrell, on els sindicats convocants de la vaga també han cridat a concentrar-se a la zona escolar a les deu del matí. Jordi Martí, de l’Assemblea Docent de l’Institut Baix Penedès, explica a TarragonaDigital que els motius de la protesta són ja coneguts.

Reclamen revertir unes retallades que han esdevingut «estructurals»

Els docents demanen la retirada del nou currículum, i la supressió del decret de plantilles i de l’avançament del calendari. També exigeixen que els sous dels docents tinguin una crescuda equivalent a la pujada de l’IPC. Es tracta de les mateixes reivindicacions que es tornaran a sentir la resta de dies.

La portaveu d'USTEC-STEs a Tarragona, Laura Ferré, critica que «el departament ha incomplert l'acord del setembre, on un dels punts era poder negociar la resta de demandes». «Hem fet moltes reunions i no se'ns ha posat sobre la taula una proposta que puguem negociar», explica. És per això que el moviment sindical ha considerat que s'havia de recórrer a la vaga i les mobilitzacions.

«Seguim reclamant la inversió per educació que toca, la que diu la mateixa LEC, que diu que s'ha d'invertir un 6% del PIB en educació i estem al 2,74%». A grans trets, exposa, «hauríem d'estar parlant de millores i no de recuperar retallades». Des del sindicat clamen contra el fet que «fa tretze anys que arrosseguem unes retallades que havien de ser excepcionals i transitòries i, al final, han esdevingut estructurals».

Volen garanties durant l'estabilització de la plantilla

Un àmbit on es volen garanties és en l'estabilització de la plantilla docent. La situació actual, compartida a la sanitat, és d'un alt percentatge de professionals sense plaça fixa. Des d'Europa s'ha exigit que es regularitzi aquesta situació i, entre altres mecanismes, s'ha optat per convocar oposicions i concursos de mèrits.

Des dels sindicats es reclama «que ningú pugui ser acomiadat pel fet de no poder-se estabilitzar en aquest procés extraordinari que hi ha ara». Fa referència a aquells casos en els quals el professor o la plaça no entrin dins dels procediments convocats. La reivindicació és que ni el docent perdi la feina ni desaparegui la plaça que ocupa sense consolidar.

Altres aspectes concrets que es reclamen a través de les mobilitzacions són la reducció de dues hores lectives als majors de 55 anys o la recuperació dels estadis laborals. Segons detalla Ferré, «hi ha un greuge comparatiu entre els sous dels docents; uns ho cobren quan toca i altres no». Es tracta de l'increment salarial que s'aplica segons l'antiguitat.

Abans eren sexennis, és a dir, complements que s'incorporaven cada sis anys de feina. Amb les retallades, però, es va allargar el primer fins als nou anys, fet que implica, com exposa Ferré, que la resta d'estadis quedin endarrerits tres anys. Segons els càlculs del sindicat, al llarg d'una vida laboral suposa haver deixat de cobrar «gairebé 30.000 euros».

Estimen que, actualment, aquest greuge afecta un 40% de la plantilla docent catalana, «i cada dia s'incrementa». Apunta, també, que Catalunya és l'única comunitat autònoma on s'aplica aquesta retallada. Reclamen, també, més personal d'atenció educativa, regulat a través d'un decret d'educació inclusiva.

Educació inclusiva, calendari escolar i currículum educatiu

«És utòpic, perquè no hi ha els recursos necessaris», critica. En clau de planificació, les mobilitzacions d'aquesta setmana també reivindiquen poder «consensuar aspectes de política educativa». Un exemple és l'avançament del calendari escolar, «que no veiem que hagi aportat res positiu en clau pedagògica».

En canvi, critica, «ha suposat una despesa de 40 milions d'euros que ningú havia demanat». Aquest avançament «va ser una imposició de la qual es va informar les direccions dels centres mitja hora abans de sortir en roda de premsa». En aquest sentit, la voluntat és «parlar-ne, fer debats i arribar a consensos».

El canvi no va passar ni per la mesa sectorial ni pel Consell Escolar de Catalunya, «es van saltar tots els protocols». Segons exposen des d'Ustec-Stes, el departament ho considera una reivindicació molt estesa socialment, fet que neguen des del sector docent. «Volem establir uns dies mínims per preparar bé el curs i garantir que totes les plantilles estiguin al centre», resumeix.

És un escenari que enguany no s'ha produït, i que «no ho ha estat així ni quan començàvem el dia 12». Un altre aspecte contra el qual es manifestarà el sector docent és el currículum educatiu. «Preocupa moltíssim perquè s'estan devaluant molt els coneixements», sentencia.