Les crisis més profundes obliguen a fer passes endavant. Impulsos, inèrcies. En les hores més complicades, les respostes més compromeses. I urgents, tot sigui dit. A hores d'ara, la demarcació de Tarragona manté un ritme baix de contagis de coronavirus en comparació amb altres punts del país o de l'Estat. Una trentena, aproximadament. Previsions de multiplicar-se en els pròxims dies i hores, però.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Tarragona és una mica menys bonica des del vidre de la finestra, i n'hi ha que saben que seran més útils a fora que a dins. Una xarxa de 120 alumnes i exalumnes sanitaris de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han fet la passa endavant i han articulat un sistema de voluntariat amb l'única finalitat «de facilitar el treball dels professionals que estan donant-ho tot als hospitals» del territori. Saben que caldran mans. Les ofereixen, i punt.
Davant els dies complicats que venen, els estudiants de ciències de la salut de la #URV han iniciat una cerca de voluntaris dels graus de Medicina, Infermeria, Nutrició i Fisioteràpia per ajudar en les tasques que els puguin assignar.
— Universitat URV (@universitatURV) March 15, 2020
Prop de 120 alumnes i exalumnes de ciències de la salut a la URV creen una xarxa de voluntariat en plena crisi del coronavirus
El Javier Flores és estudiant de Medicina a Bellissens, però a mitjans de la setmana passada va rebre l'avís d'aturar les seves pràctiques clíniques 'sine die'. «Em van enviar cap a casa, efectivament», explica entre rialles des de l'altra banda del telèfon —i què hem de fer?—. Dies després, l'estat l'alerta. N'haureu sentit a parlar. «I uns quants de nosaltres comencem a difondre pels grups de Whatsapp interns que podríem ajudar, que som sanitaris, que podem fer alguna cosa», explica.
La Maria Agràs ja és metgessa. Ara està pendent d'assignació del MIR, però és metgessa graduada. Ens accepta la trucada, encantada, i explica que «vam entendre, des d'un principi, que la situació és de crisi extraordinària i que tots havíem de fer el possible, el que estigués a les nostres mans». L'anunci d'aquest diumenge nit del ministre Illa, titular de la cartera de Sanitat, obre la porta a què la truquin en cas de necessitar reforços. Ella ja s'havia ofert abans, per ser precisos.
«Reforços mèdics o cangur dels menuts»: els joves sanitaris volen donar un cop de mà als professionals dels hospitals
No és gaire diferent del testimoni del Ramon Descarrega. Ell estudia sisè, any de pràctiques i que el deixa a les portes de ser oficial metge després de tants anys i anys d'esforços a Reus. Reitera «la nostra completa disposició per al que calgui, només cal que ens diguin on podem ser més útils». El decret del ministre Illa també el converteix en 'reclutable' a urgències o a l'UCI si es complissin els pitjors pronòstics. Està disposat a ajudar igualment, amb o sense la roba verda. «'El que calgui' vol dir 'el que calgui'», insisteix.
Formen part del gran entramat d'estudiants de Medicina, Nutrició, Fisioteràpia i Infermeria que s'han organitzat i s'han posat a disposició del que calgui. «Coneixem la zona i ens hem format i formem als hospitals de Joan XXIII i el Sant Joan de Reus, de manera que tenim la base per ajudar, si ens criden», explica la Maria.
El Javier, a mitja carrera, encara no la té i no podria exercir. «Oferim portar medicaments als avis que viuen sols, fer de cangurs per al personal sanitari que dona la cara, reforçar els telèfons d'emergències», posa d'exemple. No es tanquen a res. Si calen mans, n'ofereixen les dues. No té més.
Metges graduats a l'espera d'assignar el MIR o estudiants a mig grau uneixen esforços «per al que calgui»
Són uns 120, ara mateix, en una iniciativa coordinada també a través de la universitat pública. «Sí, és una empenta que ha sortit d'ells i elles i on l'únic que puc dir és que m'omple d'orgull, que estan donant la talla de manera extraordinària», recull el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, el doctor Antoni Castro. Arreu de Catalunya s'han articulat respostes similars.
«Tenim clar que l'objectiu base és evitar la saturació de la sanitat de Tarragona en aquestes hores tan difícils», recorda el Javier. «I que farem tot el possible per facilitar que els nostres professionals treballin en les millors condicions, de la manera més còmoda, per poder ser més rendibles», apunta el Ramon. «Perquè tots som importants, tots tenim responsabilitat als nostres nivells i amb l'ajuda de tothom ens en sortirem», sentencia la Maria. Ni fet 'a posta', tu.
«Els joves que aprenen avui són els qui assumiran la responsabilitat de cuidar-nos demà»
La seva borsa voluntària està a disposició dels caps de medicina interna dels hospitals de Tarragona per si la poden necessitar. Una mà de reforç a urgències, dues que em cuidin el menut mentre faig guàrdia i doblo el torn o un vehicle que arribi a casa dels qui són més vulnerables. Un engranatge. «Són els joves que aprenen de la crisi d'avui els qui hauran d'assumir la responsabilitat de cuidar-nos quan arribi la pròxima», recorda el doctor Castro. «I quin planter que tenim!», se li escapa.
Ja dèiem en aquests dies que les mobilitzacions espontànies de la ciutadania s'estaven començant a entreveure com la imatge que ens quedarà, quan li expliquem als néts, d'aquella pandèmia que ens va posar l'ai al cor i ens va tancar unes setmanes a casa quan ni ens ho pensàvem. Una de les anècdotes que quedaran és la dels més de sanitaris —graduats o en formació— que van desafiar la incertesa i van fer una passa endavant quan van detectar que se'ls podia necessitar.
Ja ho diu la Maria, que «aquí tots som responsables de fer tot el que estigui al nostre abast». Quan venen ombres i núvols és quan es veu la veritat de les coses. Tant les joves que s'obren de forma desinteressada com les més veteranes que acumulen hores i hores de tensió entre llits, la conclusió és la mateixa: quan el tema va de salut, estem en bones mans.