El dia 3 de febrer se celebra Sant Blai, una data que, amb l'excepció de l'Aleixar, al Baix Camp no implica festa en si, però sí una tradició compartida, els blaiets. Aquesta galeta, originària de la comarca i d'on no n'ha sortit, s'elabora exclusivament aquests dies i, tot i tenir un origen molt vinculat a l'Església Catòlica, s'ha mantingut en el temps, sovint, sense passar per la seva benedicció, però sense deixar de ser present al centre de moltes taules.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Moltes pastisseries, forns i confiteries tradicionals n'elaboren, i la Poy de Reus no n'és una excepció. Albert Poy, gerent de la confiteria i quarta generació al capdavant del negoci, explica que n'han fet sempre i que, de fet, que «el marcador que tenim dels blaiets, que és de fusta fet per un artista de l'època del meu besavi, pot tenir 80 o 90 anys, i encara és el que fem servir avui en dia; és un fet, com tantes altres en el nostre ofici, amb un punt de romanticisme».
La recepta amb més ingredients de ca la Poy
La galeta típica de Sant Blai té una base comuna arreu, però la recepta concreta varia d'un establiment a un altre, i es guarda secreta entre el receptari propi. «És una galeta rica, molt bona; és la fórmula que més ingredients porta de tot el formulari de casa meva, 20 o 25 ingredients els porta, almenys el nostre; és alquímia de Confiteria Poy», explica, somrient, Albert Poy.
«Porta massapà, praliné d'arròs, farina de blat, un punt de llimona, un punt de canyella, un punt de vainilla...», detalla, i afegeix que el que es busca és «una galeta que tingui un cruixent que duri en el temps, molt gustosa, té mil gustos, lliga molt bé amb el menjablanc, però també amb la xocolata», sentencia. La clientela principal que entra a la confiteria per comprar blaiets és, almenys, de mitjana edat, i el públic més jove no és tan procliu a demanar-ne. «La gent jove hi entra perquè és bona i agrada, i perquè fa cap a la família, al mig de la taula», reflexiona Albert Poy.
L'origen dels blaiets
Com va començar la tradició d'elaborar aquesta galeta específicament per aquesta data no se sap del cert. «La pastisseria, tant a les festivitats religioses com a les populars, sempre hi està molt lligada, i els blaiets és una d'aquestes diades que, a més, és molt local», explica Albert Poy. «Hi havia una creença popular que deia que curava el mal de gola, i es portaven a beneir», recorda.
És un dels trets característics dels blaiets que no s'ha mantingut amb la mateixa constància que la galeta en si, però que havia tingut una gran importància. «La meva àvia ho feia, i veníem blaiets beneïts i no beneïts». Ara es manté més per tradició, «fins i tot en època de crisi», assegura. Més enllà del dia 3 de febrer, de blaiets se n'elaboren i se'n venen els dies anteriors i posteriors.
El primer Sant Blai sense la Llauneria Mata
A la confiteria Poy utilitzen un marcador de fusta i d'herència familiar. A altres llocs se'n fa servir un de metàl·lic que, sovint, s'havia comprat a la Llauneria Mata. El negoci, que va tancar l'any passat per aquestes dates, era dels pocs, si no l'únic, on es venia el relleu de Sant Blai en forma de marcador i també el motlle per fer blaiets. Albert Poy explica que qualsevol negoci que hagi de tancar és un cop per a la resta del sector.
«Quan es tanca una pastisseria o quan es tanca qualsevol activitat relacionada amb el nostre ofici no és cap alegria», afirma. «Molta gent es pensa que jo m'alegro que tanqui la pastisseria que sigui, i en absolut; dins d'una economia liberal com la nostra, la competència és positiva i és bona, i a més ajuda a culturitzar el consumidor».
La recepta dels blaiets
Malgrat que cada pastisser té la seva pròpia recepta, hi ha una base d'ingredients que permet fer-ne de casolans, i que es fan de la següent manera.
Ingredients per a unes 35 peces
125 gr. de mantega
125 gr. de sucre
2 ous sencers
ratlladura de pell de llimona
1 culleradeta de llevat
1 ou per pintar-los
300-350 gr.de farina
Preparació
Es bat la mantega amb el sucre fins que es torna una pasta fina i blanca. A banda, es baten els ous fins que són ben esponjats i es barreja tot. S’hi posa també el llevat, la ratlladura i la farina. Es pasta fins que és llisa i s’aplana al marbre amb el corró. Es tallen els blaiets amb un got, i amb les mans se’ls dóna una forma una mica ovalada. Es pinten amb l’altre ou batut i es posen en una llauna de forn untada d’oli. Es couen a forn moderat un quart d'hora i, seguidament, es treuen i es deixen refredar.