Xarxa Sud ha convocat, per demà diumenge, 13 de setembre, un tall de carretera a l'N-420. És la resposta que l'agrupació d'entitats dona a l'inici de les obres de la central eòlica d'El Vedat del Pany que l'Ajuntament de Riudecols ha autoritzat recentment.
Des de Xarxa Sud ja fa temps que es rebutja el model de producció d'energia renovable que la Generalitat té en marxa i es reclama «un model alternatiu adaptat al territori». La seva aposta, expliquen, és el de petites distribuïdores adaptades al consum del seu entorn més proper i que no malmetin el paisatge i l'ecosistema en la magnitud que, denuncien, ho fan les noves instal·lacions previstes.
Per fer notar el seu rebuig a aquesta construcció, aquest diumenge tallaran l'N-420 entre Les Voles i Riudecols a les sis de la tarda, una convocatòria en la qual demanen a qui vulgui prendre part que dugui mascareta i mantingui la distància de seguretat.
Recamen distribuir la producció eòlica
Sota el lema «Per l'energia eòlica i contra la massificació, prou agressions al territori», Xarxa Sud ha convocat aquesta nova mobilització, que no és la primera en frontal oposició al decret d'energies renovables aprovat per la Generalitat l'any passat. Denuncien que precisament aquesta normativa implica que la zona on es construeix la instal·lació no és la beneficiària de l'energia que s'hi produeix.
«Tan sols un 3,4% del rendiment reverteix a la zona i aquesta queda exclosa de la presa de decisions», denuncien. Tal com defensen algunes entitats, les instal·lacions arriben «sense comptar amb el territori, decidit des de Barcelona i en mans de les oligarquies».
Asseguren, a més, que els beneficis econòmics són per a grans companyies energètiques. Remarquen que no s'oposen a l'energia renovable, sinó que consideren que cal impulsar-ne la producció. Algunes veus denuncien, també, la massificació i concentració de projectes d'energia eòlica i fotovoltaica al sud de Catalunya.
Dels projectes previstos a Catalunya els pròxims anys, destaquen que la gran majoria es concentren a la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp principalment. Aquest volum creixent previst d'instal·lacions eòliques impacte negativament, expliquen algunes entitats i activistes, en el medi ambient, però també en sectors econòmics com el turisme rural o l'enoturisme, o l'agricultura. La dinàmica i el model actuals, exposen, suposa substituir camps agrícoles per instal·lacions d'energies renovables, un canvi que apunten que s'hauria de considerar seriosament.
Projectes petits amb l'impacte d'un de grans dimensions
Els darrers anys, i sobretot des de l'aprovació del decret d'energies renovables de la Generalitat de Catalunya, una altra de les crítiques que es fa des de les entitats ecologistes i en defensa del territori és la divisió en petits projectes de planificacions més àmplies.
A la pràctica, apunten, els tràmits i permisos per construir un parc eòlic com els que s'han projectat al sud de Catalunya són força més àgils que els que calen per construir una instal·lació més gran. Això acaba fent, critiquen, que el conjunt dels parcs instal·lats en una mateixa zona constitueixi, pel que fa a l'impacte ambiental, paisatgístic i de producció energètica, un gran parc.
La diferència, denuncien, és que no ha passat els procediments que hauria passat si s'hagués projectat inicialment amb les dimensions de tots els petits projectes junts. Un exemple d'això, afirmen, és a la Conca de Barberà, on diverses instal·lacions independents segueixen una mateixa línia.
Per últim, des de l'ecologisme s'apunta també que, la Generalitat, facilita la instal·lació d'aquests molins de vent per poder complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU en matèria de producció d'energia verda. Uns objectius que, critiquen, podrien estar més a prop si durant els darrers anys s'hagués treballat en aquesta línia en lloc d'abocar-s'hi ara.