Alforja viu el tercer mandat a l'alcaldia de Joan Josep Garcia (PDECat) que, entre altres àmbits de treball, manté com un dels principals assegurar que el poble compta amb els serveis necessaris per mantenir població i atraure'n de nova. Ensenyament, Serveis Socials, Esport, Turisme o Urbanisme són algunes de les àrees amb projectes en marxa o a punt d'engegar-se que han d'aconseguir aquesta fita.
Com a batlle d'Alforja ha donat el tret de sortida a la Festa Major de Sant Miquel aquesta setmana. Joan Josep Garcia, però, també és diputat provincial i president de vegueria del PDECat al Camp de Tarragona. De totes les seves facetes polítiques en parlem en aquesta entrevista a TarragonaDigital per saber quin futur espera per al municipi i per a la regió, i què cal fer per assolir-los.
Arrencada de mandat
—Com encareu el tercer mandat com alcalde?
—Bàsicament el que estic fent és una continuïtat, seguim treballant amb tot el que ens va quedar pendent. Un dels problemes que hem viscut a Catalunya és l'aplicació de l'article 155, que va aturar durant gairebé vuit mesos la presa de decisions des de la Generalitat de Catalunya. Hi havia projectes que depenien d'Urbanisme i, alhora, del conseller, que els havia d'acabar signant.
Molts municipis canviem la zona verda o l'ampliem, o fem algun canvi urbanístic per adaptar-nos a les necessitats del municipi, i quan es va aplicar l'article 155 se'ns va aturar la maquinària. L'administració és un procés que sempre va lent per complir amb la normativa vigent i els procediments, i ens van quedar projectes pendents que ara intentarem acabar.
—Quins són, aquests projectes, a Alforja?
—Licitem l'escola bressol nova, que ens ha portat moltíssima feina. Ara tenim un problema, que l'escola està a una punta del municipi, i a l'altra punta del poble tenim l'escola bressol. Hem aconseguit ubicar-la sobre de l'escola per fer un nucli escolar. La fem en una zona verda, per sota d'aquesta zona verda, perquè hi ha un gran desnivell.
Serà una escola bressol ecològica, amb plaques fotovoltaiques, terra radiant..., no repercutirà en CO2 al medi ambient, i té un impacte pressupostari a l'Ajuntament de vora 350.000 euros, que hi podem fer front. Hi ha les urbanitzacions Les Barqueres i Portugal, i durant aquests quatre anys volem recepcionar-les. Saben que han de fer un esforç econòmic per poder ser recepcionades per l'Ajuntament.
Alforja d'aquí a quatre anys
—I pel que fa a nous projectes, què teniu previst per als pròxims quatre anys?
—Un dels projectes que volem començar a treballar és un servei a domicili per la gent gran. Tenim una problemàtica estesa a tots els municipis de la comarca; nosaltres tenim 1.960 habitants, i el 8 %, unes 135 persones, són més grans de 80 anys. Aquesta gent, si tenen fills, sí que els fills se'n preocupen, però n'hi ha molts que no tenen fills, i llavors, coses que fem cada dia, no poden fer-ho.
Podem donar un servei que permeti donar-los assistència, trucar al matí per veure com estan, si necessiten ajuda. Ho coordinarem amb el Consell Comarcal del Baix Camp, però hi ha una partida important del municipi d'Alforja que hi haurà de fer cap. Per altra banda, estem posant ascensor a l'Ajuntament, i serà el començament per convertir el poble en accessible per a persones amb mobilitat reduïda, rebaixant les voreres, per exemple.
—I en àmbits que no siguin el social?
—Un altre dels projectes que tenim en marxa des de la legislatura passada però que volem intensificar és el turisme. Vam definir deu rutes de senderisme pel municipi que estan senyalitzades, catalogades al web de l'Ajuntament i al Wikiloc. El que volem fer ara és dinamitzar aquests espais perquè la gent els conegui, per exemple, a través de la marca Costa Daurada o del Consell Comarcal.
També volem fer arribar la fibra òptica perquè els municipis petits, si no volem que es vagin despoblant, la gent hi ha de poder tenir els mateixos serveis que hi ha a les grans ciutats. Tenim el projecte d'un proveïdor que vol implantar la fibra òptica al municipi i, segurament, el tirarem endavant. Nosaltres ja fem la nostra part, tenim la llar d'infants, la zona del Parc dels Amics d'Alforja, on tenim localitzat el pavelló, la piscina, les pistes de tenis, ara les de pàdel...
Durant aquesta legislatura tenim un projecte per portar-hi un gimnàs, el ballet..., ho volem centralitzar en un sol punt. La gent està venint a viure, és un poble viu, s'està construint, i hi ha la llar d'infants, que és el que, per mi, marca el pols de com està el poble. Sempre pregunto a la directora quanta canalla tenim perquè és el que et dona el pes del municipi, i tenim 29 nens i nenes, que en un municipi com Alforja vol dir que la cosa funciona.
—Aquest cap de setmana celebreu Sant Miquel, però no teniu només la Festa Major; la Fira del Pataco va suposar un revulsiu que heu canviat de model, per què?
—Vam començar amb un plat típic que cuinava l'Associació de Dones, que és el pataco, i ho fèiem una nit per sopar en un acte molt local. Llavors vam saltar per fer-lo en una fira gastronòmica, vam registrar el plat a la Generalitat com a plat típic d'Alforja, i de fet és de tot el Baix Camp, els pagesos en menjaven dos o tres cops per setmana. La fira en si aportava entre 1.000 i 1.200 persones només a dinar, i passaven per la fira 3.000 o 4.000 persones.
Econòmicament ens aportava un impacte important, d'entre 40.000 i 50.000 euros de fira, i també ens aportava un desgast entre els voluntaris, perquè necessitàvem unes 100 persones per poder-la fer. Dos anys enrere la vam replantejar; en comptes de fer-la amb un format tan gran, fem la Nit del Pataco i la barregem amb una fira amb gent jove per fer tapes. Això ens dona un moviment d'entre 700 i 800 persones, gairebé totes del municipi, i el que ens plantejarem de cara a l'any vinent és si tornem al format de fira. Per fer-ho cal que les entitats estiguin disposades a participar-hi perquè, si no, és impossible fer-la.
La Diputació com a cohesionadora de territori
—A més d'alcalde d'Alforja també sou responsable del Servei d'Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona, quines competències desenvolupa?
—La nomenclatura és Servei d'Assistència al Ciutadà però, bàsicament, més conegut com el diputat de Cultura (riu). És la part que, des de la Diputació, se subvenciona als ens locals i les entitats, i als actes singulars. Des de la Diputació de Tarragona, entre els àmbits que treballo, sóc responsable del Museu d'Art Modern de Tarragona, del Palau Bofarull de Reus i de l'Escola d'Art de Tortosa.
A més, quan una entitat té un projecte com el de Pratdip Mil·lenari, per exemple, és perfecte perquè compleix una sèrie de requisits: és un municipi petit, i crec que les Diputacions han de treballar pels municipis petits; dona a conèixer el municipi, i ho fa a través de la cultura. Ajudem els Ajuntaments quan tenen patrimoni que s'ha de restaurar o presentar, i també donem suport als pintors de Tarragona fent exposicions en museus i promoció.
Quan vaig ser conseller comarcal vaig poder conèixer a fons el Baix Camp i les necessitats dels pobles petits. Quan em van donar la possibilitat, dins del partit, d'anar a la Diputació, vaig demanar ser diputat de Cultura perquè penso que és des de la cultura que es pot arribar a tots els municipis i entitats. Crec que tinc una visió prou bona, no culturalment parlant, però sí des de l'àmbit dels pobles petits; conec perfectament què són 1.500 o 2.000 euros per a un municipi de 400 habitants.
—Precisament a la Diputació hi ha hagut un pacte amb ERC que, fins a l'últim moment, es va estar dubtant si seria realitat. És el millor pacte de govern que podia haver-hi?
—Nosaltres com a PDECat, des de la direcció, el que es volia era entrar al govern. Els resultats són els que són, no tinc cap dubte que ERC, en aquestes darreres municipals, han tingut un resultat excel·lent, a nosaltres ens hauria agradat tenir millors resultats, però no els hem tingut, i ells han tingut uns bons resultats. Hem de ser conseqüents i, com a president del PDECat a la vegueria, sempre ho explico als caps comarcals i als militants, que els resultats són els que són i el que ens hem de preguntar és què ens ha passat i com ho hem de fer i què podem canviar del que hem fet malament.
Des de la direcció del partit teníem com a prioritat poder estar a govern a les quatre diputacions i, per poder fer això, vam fer un pacte d'àmbit nacional. A Tarragona hauríem pogut pactar amb els socialistes, perquè també sumàvem, i per això es va estar parlant fins a l'últim moment, però estaven en joc altres diputacions, principalment la de Lleida. El pacte que tenim amb ERC és bo, gestionem gairebé el 50 % del pressupost i de moment et puc dir que ERC és un bon soci.
El pressupost el consensuem entre tots dos partits i jo, que sóc en aquesta taula, puc dir que les coses flueixen com han de fluir. Per què el pacte de Barcelona?, doncs perquè seguíem tenint com a prioritat entrar als quatre governs, i a Barcelona no hi entràvem si pactàvem amb ERC, perquè havien fet un pacte amb els comuns i l'únic que volien era que els donéssim suport sense entrar a govern.
Redefinir el rumb del PDECat
—A l'àmbit general, quina situació viu el PDECat, internament?
—Hem estat consultant les bases de tot Catalunya per veure cap on hem de reorientar el nostre partit. Tenim molts dels nostres líders que són a l'exili o a la presó, i això ens penalitza molt, i la transformació que estem vivint els darrers tres anys és una transformació que ens ha agafat en un ritme vertiginós. Volem ser un partit útil per a la societat i és el que estem treballant, però sense perdre mai el nostre horitzó, que és la independència del país. Però penso que ens hem d'aturar, i això és el que hem fet per preguntar a les bases com hem d'encarar el futur del partit. Tindrem els resultats a finals d'aquest mes i, a partir d'aquí, orientarem el rumb del partit.
—Fa uns dies hi va haver una trobada a Poblet, quin pes ha de tenir, dins del partit? Hi éreu?
—No, no hi vaig anar. Estic al corrent de la trobada, però no es va fer des del PDECat sinó que va ser més una confluència d'idees, la direcció del partit, o jo mateix, no hi estàvem convidats.
El futur de la regió
—Per acabar, i també des d'una òptica de política local o territorial, des d'aquí sempre ha semblat que la regió de Tarragona té poc pes a l'hora de prendre decisions estratègiques com són les infraestructures. Hi esteu d'acord?
—Estic totalment d'acord amb aquesta visió, el centralisme de Barcelona és molt gran, i no conec les altres províncies, però conec Tarragona, i com a president de la Vegueria defenso els interessos dels meus associats, però també dels alcaldes que tenim al Camp de Tarragona. El que hem de fer és reivindicar els serveis que ens falten, com l'A-27, i no depèn de la Generalitat sinó de l'Estat, però el que és important i sí que depèn de nosaltres són les sinergies entre les grans ciutats del Camp de Tarragona.
—Això, a la pràctica, què vol dir?
—És molt important que treballem tots junts, seríem un pol molt atractiu si, amb les sinergies entre Valls, Reus, Tarragona, Vila-seca o Salou, poguéssim anar amb un projecte conjunt. Si cadascú va per la seva banda, són ciutats petites, però hauríem de tenir un projecte definit com a gran urbs, com una ciutat de 300.000 habitants. Si agafes la diagonal de Barcelona i la fas de punta a punta, hi ha la mateixa distància que entre Reus i Tarragona.
El que passa és que, quan es va dissenyar la T-11, al costat s'hi van posar polígons, i potser s'hauria d'haver posat alguna altra cosa. No seré dels que insisteixen en què no s'ha fet bé, però sí que hem de mirar al futur pensant en la sincronització entre aquestes ciutats. Per exemple, com alcalde d'Alforja m'he queixat que no hi hagués un tiquet únic per baixar en autobús fins a l'Hospital de Reus.
Resulta que no es pot fer, doncs hem de fer una regió metropolitana que permeti aglutinar una sèrie de serveis. Si qui va a reclamar és una regió metropolitana de 300.000 persones, és una altra història, i això sí que depèn de nosaltres. Aquesta regió metropolitana ha de ser el futur.