Quim Masdeu (1948) sempre ha estat, per als veïns de La Selva del Camp, el cronista del poble. Des de l'estiu passat, nomenat per l'Ajuntament, en té el títol honorífic que ho certifica. La passió per la història, sobretot per la del poble, la va heretar del seu avi, coetani d'Eduard Toda, amb qui va compartir estades al monestir de Poblet. Masdeu és molt conegut, a La Selva. En va ser regidor de Cultura pel PSC, promotor i exdirector de Canal Camp, la televisió municipal, i membre actiu de diverses entitats locals. Amb motiu del seu nomenament, TarragonaDigital entrevista, a casa seva, a Quim Masdeu, cronista de La Selva del Camp.
Cronista vocacional d'un poble amb història
—Se us ha nomenat cronista de La Selva; com rep un títol honorífic com aquest algú que s'ha passat tota la vida fent de cronista?
— Sempre he tingut afició per la història de La Selva, i amb els càrrecs que he tingut, com el de regidor de Cultura, sempre m'hi he bellugat. A més, tinc una herència del meu avi, que era historiador a Poblet, amb Toda, per exemple, i jo sempre he mamat molts llibres des de petit, en aquesta casa. El Josep Masdeu, quan era alcalde, sempre em preguntava coses del poble, perquè tinc força memòria, al respecte, i em deia 't'he de fer cronista oficial', i es va fer un protocol, que es va aprofitar per fer el dels fills il·lustres.
Avui en dia, si vols que et digui la veritat, no té gaire sentit, perquè ja hi ha la televisió, per exemple, diàriament ja surten les notícies. És honorífic, i per tant, et fa molta gràcia. Aquí a La Selva, afortunadament, n'hi ha molta, de gent que es dedica a la història; fins i tot que tenen carrera, que jo sempre he sigut autodidacta; que m'hagin triat a mi no deixa de ser un honor.
— Heu parlat del vostre avi, us va venir de casa, aquesta vocació?
— Sí, perquè el meu avi era metge, però a més era historiador i va estar a Poblet durant la restauració, amb Toda. El meu avi va morir quan jo tenia vuit anys, però és una persona que m'ha gravat molt. Per altra banda, la meva àvia era una persona d'aquelles que tenia tota una saviesa popular, que sabia les dites, que li venien a llegir l'oració de l'airada... Era molt coneguda, i també em va influir molt en viure les coses del poble. El que sí que m'ha agradat sempre és qüestionar la història, les coses que es donen per fetes o la mitologia.
— I a La Selva, d'història, n'hi ha un bon munt...
— Sí, precisament estic treballant en un llibre, que suposo que sortirà per Sant Jordi, sobre els aplecs que hi va haver a Paretdelgada els anys 60. Per situar-me en aquesta època he fet un estudi de La Selva dels anys 50 i 60, i és curiós, perquè hi havia un bon pòsit de personatges. Es feia molt de teatre en català des del primer moment que es va permetre, hi havia dos o tres personatges que publicaven llibres en català en aquesta època, a part de mon avi, mossèn Muntanyola, que va viure uns anys aquí a La Selva, Eufemià Fort, que feia llibres d'història, Ramon Blasi Rabassa, que és un poeta... tota aquesta gent formava un pòsit important, és un poble que sempre ha sigut viu.
Aquí a La Selva hi ha hagut moltes monografies locals, moltes, però en canvi només hi havia un llibre sobre el poble, que el va fer mossèn Pié, que el vam editar fa uns quants anys a través de la Diputació perquè havia sortit en fascicles. És un llibre bàsic, perquè es va dedicar a buidar tot l'arxiu municipal i tot l'arxiu parroquial, i hi ha una sèrie de dades i d'històries que són la base de tots els historiadors. I ara fa quatre anys que vaig rebre l'encàrrec de Cossetània de fet un llibre de resum de la història de La Selva.
— Una prova d'aquesta quantitat d'història és l'activitat del Centre d'Estudis Selvatans, no?
— El Centre d'Estudis ha tingut molts alts i baixos. El vam fundar una colla de gent, ja fa una colla d'anys i va funcionar una temporada; en acabat va decaure per problemes que hi va haver aquí a La Selva, que va ser quan hi va haver el crac de la cooperativa; llavors va arribar una fornada de joves nous que va voler començar i va durar tres o quatre anys més; va estar uns anys aturat, es va tornar a reprendre, i ara torna a estar en un moment una mica tocat, perquè els que estaven al davant s'han cansat i no trobem ningú, perquè els joves estudien i són fora.
Setmana Santa i Misteri, dos pilars culturals de La Selva
— La Selva, durant les últimes dècades, ha crescut molt en població; han canviat gaire, les dinàmiques del poble?
— La Selva era un poble que havia quedat, ara fa quinze o vint anys, una mica estancat, i va ser quan es va començar a implementar la indústria, aquí a La Selva. Això va portar una revifalla a l'economia local, va venir a viure molta gent de fora, sobretot gent jove amb canalla o en edat de tenir-ne, i en dos o tres anys hi va haver un canvi total i absolut a la demografia de La Selva, i a més, tota aquesta gent, s'ha integrat. Hi ha gent, al poble, que deia que 'tots aquests només venen a dormir', i això no és veritat, perquè tots són de la junta de pares de l'escola, participen en les Festes Majors, que ara són totes molt reeixides...
— Ha ajudat a mantenir tradicions com la del Misteri o la Setmana Santa?
— El Misteri va ser un invent dels anys '80. Era un Misteri que havia trobat Mossèn Joan Pié; el va trobar darrere uns fulls de contes que havien baixat de Prades, i a la part de darrere hi havia escrita la representació de l'Assumpció de Madonna Santa Maria. Això s'havia representat a Barcelona com a teatre medieval; per la Mercè s'havien fet, al Tinell, representacions de teatre medieval, i un any van fer aquesta representació, que no té res a veure amb la que fan aquí a La Selva. De fet, saps qui va debutar, fent de diables? Els Joglars; el Boadella va debutar fent de diable en aquesta representació.
— I com es va portar cap a la Selva?
— Aquí hi havia persones que estaven interessades que això es pogués fer aquí a La Selva i ho van portar. Jo sempre he cregut que ho fan massa litúrgic. De fet, volien que fos com el d'Elx i li van canviar el nom pel de Misteri de La Selva, tot i que sembla que s'havia fet a Tarragona, aquesta representació. No els agradava això de l'Assumpció de Madonna Santa Maria perquè llavors era quan es va posar de moda la Madonna, i com que tots eren gent d'Església i la Madonna feia aquells numerets anticlericals, van posar-li El Misteri de La Selva. Fins i tot va sortir un acudit al Diari de Tarragona on es veia el Tarzan que es referia al Misteri de La Selva.
— I, a banda del Misteri, La Selva també té la Setmana Santa...
— Aquí a La Selva hi va haver un moment en què les festes havien decaigut, però en canvi, la Setmana Santa sempre ha sigut una festa molt arrelada al poble. Quan jo vaig ser regidor de Cultura contractàvem elements a base de talonari, perquè no en teníem, no hi havia ni balls, ni diables... I en canvi ara, la Festa Major la fa el poble. Jo tinc família a Vilafranca del Penedès, i de petit ho veia, com ho vivien, fins i tot durant el franquisme, quan les de Reus i Tarragona estaven molt tocades; jo deia 'si alguna vegada ho poguéssim tenir a La Selva...', i mira, al final, hi ha sigut.
En canvi, la Setmana Santa sempre ha estat molt participada, la gent ho sent molt. Veient que tenia aquesta força, quan era regidor de Cultura, va ser quan vaig veure que es podia declarar Festa d'Interès Nacional; i això ha sigut al revés, era una festa molt participada i la gent nova no s'ho sent, com la festa de l'Ermita de Paretdelgada, que la gent que ha vingut a viure aquests anys, no s'ho sent.
Present i futur de La Selva del Camp
— Què té, La Selva, per tenir tanta activitat i teixit social?
— (Riu) Aquí a La Selva hi ha hagut duplicitat en moltes coses, sempre ho dèiem. Sempre hi ha hagut dues societats, dues cooperatives, dos col·legis, i ara, a més, dos alcaldes... sempre hi ha hagut molta activitat. Abans, totes aquestes entitats es reunien a les entitats grans, sobretot a l'Ateneu, que era la mare de tot, però aquestes societats van anar canviant i la gent ha anat creant grups d'interès i s'ha anat dispersant.
— Com veieu, La Selva, d'aquí a deu o vint anys?
— Jo crec que porta un bon ritme, té molts serveis; ara, el que passarà amb la política, és que quedarà una mica tocat tot, perquè hi ha un munt de grups que volen sortir, i crec que passarà amb La Selva el mateix que passa a Catalunya i a Espanya, que hi haurà una diversificació, i així no es pot funcionar bé, si no hi ha una cohesió. Ara, pel que fa al poble, jo crec que està encarrilat i que té un bon futur.