L'empresa que impulsava la pedrera de l'Argentera, MJ Gruas, és una de les investigades en una operació anticorrupcióque els Mossos d'Esquadra han posat en marxa aquest matí i que ha comportat la detenció, entre altres, del president de la Diputació de Lleida. La investigació se centra en presumptes casos de corrupció en el si de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya i, en concret, en suposats pagaments en efectiu fets a canvi d'adjudicacions públiques.
Pagaments a canvi d'adjudicacions públiques
L'operatiu d'aquest matí s'emmarca la investigació d'una presumpta trama de corrupció a través de comissions a CDC. En concret, els pagaments s'haurien fet a través de la fundació CatDem, una entitat que ja s'investigava quan es va detenir i posteriorment deixar en llibertat els reusencs Víctor Terradellas i Judit Aixalà. Entre les persones detingudes hi ha els gerents d'MJ Gruas, pare i fill, una de les empreses investigades i, alhora, origen de la investigació. Hauria estat un dels socis de la constructora lleidatana qui hauria fet públics els presumptes pagaments.
La investigació l'hauria posat en marxa la Fiscalia Provincial de Lleida després que aquest soci mostrés, segons algunes fonts, suposats pagaments en efectiu al president de la Diputació de Lleida en concepte de comissions. La contrapartida per a la constructora seria, i és part del que s'està investigant, guanyar l'adjudicació del manteniment de sis depuradores al Pla d'Urgell.
La pedrera de l'Argentera, aturada
La seu de l'empresa és a Lleida, però la companyia també compta amb instal·lacions, almenys d'oficines, tant a Tarragona com a Reus. El cas és que la constructora hi té part de la seva activitat, tot i que no és la que s'investiga en aquest cas. Un d'aquests projectes era la pedrera de l'Argentera, una explotació d'extracció que impulsava a través d'una filial. El projecte està, ara mateix aturat, i és que van caducar els permisos d'extracció i calia que la companyia tornés a posar en marxa els tràmits.
Els permisos caducats alenteixen el procés de la pedrera
Entitats com Defenterra s'han mostrat, des d'un inici, molt contràries a la construcció d'aquesta pedrera malgrat que algunes administracions públiques ho veiessin amb bons ulls. Després d'anys d'oposició i recursos judicials —el darrer, un contenciós administratiu que es va fallar a favor de la pedrera—, l'entorn ecologista i de protecció del medi ambient ha respirat tranquil.
El cas és que els permisos d'extracció de l'empresa van caducar i, per tant, no podien explotar la zona. L'Ajuntament de l'Argentera, que segons algunes fonts properes al cas, s'havia mostrat partidari de la pedrera, va acabar canviant d'opinió. Tant és així que, juntament amb altres consistoris, ha d'impulsar, ara, una declaració de Bé Cultural d'Interès Local per a la zona.
Aquesta etiqueta l'ha de concedir el Consell Comarcal del Baix Camp que, després d'haver tombat, anys enrere, una proposta similar, ara estaria esperant que els Ajuntaments implicats la fessin arribar per aprovar-la. Es tracta d'un entorn de la Baronia d'Escornalbou que es coneix, en alguns sectors, com les roques gaudinianes. De fet, en aquella zona hi ha formacions rocoses que recorden parts d'algunes de les construccions d'Antoni Gaudí i, segons alguns experts, l'arquitecte s'hi hauria inspirat.