Una flor de llúpol trencada per la meitat

El llúpol, el conreu que agafa volada a Prades i s'utilitza per fer cervesa

La collita d'enguany gairebé dobla la producció | Conreen 9,5 hectàrees de tres varietats diferents d'aquesta planta

Prades ha afegit un altre conreu molt reconegut a banda de les patates. Es tracta d'una planta que s'utilitza per fer cervesa: el llúpol. Una producció que confien que arribi als 10.000 quilos gràcies a 9,5 hectàrees de tres varietats diferents. 

Una planta que, el 2014, tècnics de Damm van veure que creixia de manera silvestre. Després de fer estudis van veure que les condicions per conrear-lo eren òptimes. Així doncs, des del 2017 en fan una producció que augmenta cada any. 

La cervesera contacta amb agricultors perquè plantin llúpol, els assessora i els compra la producció. Després , a la Cooperativa de Prades es transforma en pèl·let per fer la beguda.

En els primers estudis es va descobrir que les característiques de Prades són similars a les zones d'Alemanya on hi ha la producció més gran de llúpol d'Europa. A partir del terreny, van decidir quines varietats s'adaptarien millor a l'entorn. De moment, s'ha començat amb tres: la nugget (amarga); i la centennial i willamette (aromàtiques).

L'agrònom de Damm responsable del projecte del llúpol de Prades, Kevin Tejedera, va contactar amb agricultors. També van parlar amb l'ajuntament i la cooperativa per oferir un projecte. 

«Fem un procés de quatre anys durant els quals els assessorem i acompanyem, i a partir del quart ja treballen les seves finques de manera autònoma però amb la nostra ajuda», detalla. De fet, tot i que es tracta d'una planta enfiladissa, pot produir durant 20 anys.

Marius Ruscovan és un dels pagesos que va afegir-se a la iniciativa. «Ha estat estrany. Ni jo ni cap pagès de Prades coneixíem el cultiu, però tot el que és nou, m'agrada», assegura. Fins aleshores basava la producció en les patates i les avellanes, però darrerament s'ha adonat que el llúpol pot arribar a ser més rendible.

«El llúpol dona més que les patates», exclama. A més, té la «tranquil·litat de tenir la venda assegurada» i el fet de tenir un assessorament tècnic li ha permès millorar constantment. Aquests darrers mesos, i davant la dificultat per trobar productors locals, Damm ha optat per llogar terrenys per impulsar més plantacions.

Plantes fins als set metres

El llúpol comença a brotar al març i assoleix la màxima alçada pels volts de Sant Joan, quan arriba a uns set metres. En aquest període els pagesos han de fer un procés curós i manual de «tutoratge» per anar encaminant la planta cap on més interessa al productor.

La collita comença a finals d'agost i s'allarga durant el setembre. A Prades, en concret, la fan combinant tècniques manuals i mecàniques. Una de les dificultats amb les quals s'han trobat darrerament són els fongs.

Un cop les rames són al tractor es porten cap a la cooperativa. «Tenim totes les finques a menys de tres quilòmetres del centre de transformació», destaca Tejedera. Allà hi tenen maquinària que els ajuda en el procés, que comença amb dues peladores que separen la flor de la branca, que es descarta.

Les flors passen a una assecadora, on s'hi estan entre quatre i cinc hores amb un aire a uns 60 graus de temperatura. «Quan la planta està seca amb menys d'un 14% d'humitat, fem bales per emmagatzemar i després un procés de pel·letització», concreta el tècnic. Quan tenen un bon estoc de pèl·let de llúpol, l'envien a la planta cervesera.

Damm utilitza el llúpol pradenc per produir la Complot IPA. Aquesta cervesa conté fins a vuit varietats diferents, incloses les tres de Prades. «La idea és arribar a conrear les vuit per fer-la 100% catalana», avança Tejedera.