Riudecols i Duesaigües (Baix Camp) tindran un parc eòlic format per deu molins d'uns 180 metres d'alçada cadascun. Es coneix com Lo Vedat del Pany i de la desena d'aerogeneradors, sis estaran en terme municipal de Riudecols i quatre a Riudecanyes, amb una potència total d'uns 26 megawatts (MW). Els primers treballs d'adequació de camins ja han començat i es preveu que estigui tot enllestit cap al 2025. La inversió estaria al voltant dels 25 MEUR. Grups ecologistes ja han demanat que es paralitzi el projecte. Una de les raons és que els molins s'instal·larien a prop de l'ermita de Puigcerver, de principis del segle XIII. L'Ajuntament de Riudecols treballa per fer canvis en la qualificació del sòl per protegir l'element patrimonial.
El parc eòlic de Lo Vedat del Pany se situa a continuació del de Collet dels Feixos (Duesaigües), que ja porta anys en funcionament. La nova instal·lació s'ubicarà més a l'est, a prop de l'ermita de Puigcerver. «L'últim molí quedaria a uns 700 metres de l'ermita i a 550 del mirador. Però aquest últim molí no sabem si el faran», apunta Raül Grau, regidor de Medi Ambient de Riudecols.
Des del consistori no es mostren obertament en contra del projecte, si bé Grau reconeix que «tant de bo no hagués vingut mai», pels maldecaps que els està donant, «però ha vingut». Els tràmits administratius van començar el 2018 i l'empresa impulsora ja té una primera llicència per adequar els camins i fer un primer soterrament de cablejat. Unes tasques que han d'estar acabades a finals del 2022. Aleshores caldrà una segona llicència per construir els aerogeneradors, amb una validesa de tres anys més. «La sensació és que tenen ganes de fer-ho i que poden anar bastant ràpid», comenta Grau.
Rebuig dels ecologistes
Més enllà de la proximitat amb l'ermita de Puigcerver, diversos col·lectius també apunten que la zona té valor paisatgístic i ecològic. Oriol Ponti, membre de la Plataforma del Priorat, sosté que l'indret «és una de les principals rutes d'ocells planadors en migració i té una gran riquesa biofísica i ecològica».
En la seva opinió però, el problema de fons «és la manca d’un debat obert sobre les possibilitats de desenvolupament de les comarques agrícoles i del món rural en general, que instal·lacions industrials d’aquest tipus poden condicionar irremissiblement». A més, defensa que la Plataforma del Priorat no s'oposa a l'energia eòlica, sinó a un model «molt industrial basat en grans centrals».