De sempre, Torredembarra i Altafulla han estat separades pel 'pontet', però unides per múltiples raons, també en el pla polític. Ajuntaments fragmentats, mandats convulsos, trencaments de governs i de partits i alguna moció de censura han estat el denominador comú dels darrers trenta anys polítics a la plaça del Castell i a la del Pou. Falten poc més de dos mesos per a les eleccions municipals i, 'a priori', res fa presagiar que el mandat 2019-2023 comenci gaire diferent: a la Torre es preveu una dotzena de llistes, mentre que a Altafulla, vuit.
Malgrat la fragmentació, tret ja característic de la fesomia política dels dos municipis, el cert és que els Ajuntaments de Torredembarra i Altafulla semblen haver calmat les aigües en els darrers anys. A la plaça del Pou, sota el clar lideratge d'un Fèlix Alonso que —tot i diversos canvis de govern— ha mantingut amb mà de ferro durant vuit anys la vara de l'alcaldia. A la Torre, amb el present mandat: quatre anys amb el mateix alcalde —feia vint anys que no passava—, el mateix govern i, encara més, amb tots els regidors electes el 2015 sense haver abandonat el seu grup municipal o el saló de plens.
Les eleccions del maig cercaran doncs, a tots dos pobles, allargar aquest temps de relativa calma de la situació política —no pel que fa a qui governa, sinó al conjunt del consistori— malgrat una fragmentació que ja podem considerar estructural —i que es perpetuarà almenys quatre anys més, a jutjar pel nombre de llistes confirmades.
Canvis de cares al govern tripartit de la Torre
Del tripartit que avui integra el govern de Torredembarra, només l'alcalde Eduard Rovira seguirà encapçalant ERC el pròxim mandat. Després de quatre anys amb un govern que ha resistit bé la pressió del procés —pel pacte amb els socialistes— i la de les polèmiques —casos Solé, Suñé i Solivellas—, Rovira parteix amb un previsible avantatge en partir de la 'pole position' de l'alcaldia. De la llista d'ERC, tot i que no se'n sap res de manera oficial, es preveu una línia continuista respecte als regidors actuals, sense descartar incorporacions que, almenys fins ara, no han transcendit.
Els seus companys de govern canvien el cap visible. Jordi Solé deixa la política i ja fa temps que la cara del PSC arreu és la de Vale Pino, el primer tinent d'alcalde i regidor de Via Pública i Manteniment, cartera que li ha permès gaudir de força visibilitat al llarg del mandat. Pino va presentar, tot just dissabte passat, una llista renovada, renovada i marcada per l'elevada presència d'independents en llocs destacats.
El tercer soci de govern és una Alternativa Baix Gaià que tindrà com a principal rival electoral l'ombra de qui, els darrers setze anys, ha estat la seva ànima: Lluís Suñé. La seva marxa de la política pot contrarrestar les opcions de Clara Solivellas, actual regidora d'Urbanisme i cap de llista de la formació, que anirà acompanyada al número 2 de Robert Tatay i que no ha desvelat cap altre nom de la candidatura.
Una oposició continuista a Torredembarra
El valor de la marca en la política catalana i espanyola és el principal avantatge de Ciutadans, segona força i principal de l'oposició de l'Ajuntament de Torredembarra, per lluitar per un possible 'sorpasso'. El mutisme sobre la candidatura és total, pendent que el partit segelli la proposta feta des de la Torre, que preveu que Toni Cruz repeteixi com a alcaldable. Que Javier Ramírez repetirà al capdamunt de la candidatura es dona per fet, en una llista on també hi serà l'actual regidor Juan Carlos Hurtado —veurem, però, en quina posició.
Qui busca recuperar el terreny perdut el 2015 després del cas Torredembarra és la postconvergent Anna Magrinyà. La líder de Junts per Catalunya - Torredembarra tampoc no ha desvelat els setze noms que l'acompanyaran, però l'aposta sembla clara: perfils independents i vinculats a barris on la seva força política pot recuperar suports al maig. Veurem, però, si l'escenari polític català pot frenar les seves expectatives: la nit del 28 d'abril tindrem alguna pista.
Més enllà d'aquestes formacions, Avui Democràcia ja s'ha llençat a la precampanya amb la incombustible Rosa Maria Guasch, que buscarà mantenir amb ungles i dents l'acta de regidora amb el 'leitmotiv' de Torredembarra i el municipalisme, i liderant un important contingent de torrencs d'intramurs. El PP de Núria Gómez buscarà mantenir la representació al consistori ateses les dificultats del partit a escala catalana amb una campanya basada en el petit-comitè, però amb alguna 'patum' que els populars passejaran per la vila. En els propers dies, Gómez anunciarà el seu fitxatge per al segon lloc de la llista.
La CUP, al seu torn, allarga el secret absolut sobre Toni Sacristan. Si aquesta continuïtat és incerta, ho és encara més qui el podria succeir o acompanyar a la candidatura: els anticapitalistes semblen —almenys portes enfora— haver perdut presència al carrer respecte el 2015.
La complicada irrupció al Castell de quatre noves forces
Per si els actuals vuit grups municipals no són prou, quatre llistes més provaran d'accedir al Castell dels Icart. Cada dia sembla més clar que Torredembarra en Comú i Podem concorreran per separat, cosa que pot dificultar la seva entrada a l'Ajuntament. Tres quarts del mateix per a VOX, que pot esgarrapar prou vots a l'ala més dura de PP i Cs per frenar l'embranzida dels de Toni Cruz i l'acta de Núria Gómez, i alhora ser insuficient perquè el partit que lidera Jordi Fernández accedixi a l'Ajuntament. Tornar al Castell també sembla una papereta complicada per a l'exalcalde Grangel, que es presenta en solitari amb Moviment d'Esquerres.
Altafulla o la dinastia Alonso
Altafulla ha superat, després d'anys a punt de fer-ho, el llindar dels 5.000 habitants. La dada no és anecdòtica: les butaques del seu saló de plens hauran d'estretir-se una mica per encabre'n dues més —el consistori passarà, al maig, d'onze a tretze regidors electes. Vuit anys d'alcaldia i l'experiència i visibilitat al Congrés han consolidat el lideratge d'un polític de fusta com Fèlix Alonso, que vol mantenir la vara quatre anys més.
La seva oferta és clara i transparent: llista de continuïtat pura i dura, de no tocar allò que, certament, fins ara ha fet que l'Alternativa guanyés les tres darreres eleccions municipals. Què pot frenar Alonso? El desgast que comporten els anys de govern i el grau amb què Altafulla voti per un canvi d'aires —no tant el càstig a una marca, dels 'Comuns', que a Altafulla està molt 'tapada', justament, pel nom de Fèlix Alonso.
Hi haurà, però, combat. I serà amb l'EINA que, de nou, lidera Jordi Molinera amb la fórmula —no emparada legalment— del que anomenen 'coalcaldables' al costat d'Alba Muntadas. El tàndem Molinera-Muntadas lidera una llista renovada, molt transversal i amb persones procedents de diversos àmbits de la vila. L'aposta és atractiva no només per al vot ja consolidat d'EINA, si no per poder captar desencantats del govern actual. Se'n coneixen els set primers llocs i les primeres propostes, però la marca blanca d'ERC a Altafulla sembla haver travat una 'alternativa a Alternativa' capaç de plantar cara a Alonso i a l'espera dels posteriors i possibles pactes.
El fitxatge d'Hèctor López Bofill com a alcaldable ha elevat les expectatives de Junts per Altafulla. El cert reconeixement de López Bofill al món independentista tindrà traducció el pròxim 26 de maig? Farà forat en detriment del creixement que pugués tenir EINA? Són les incògnites a les quals, en les seves respostes positives, s'aferren les esperances de la candidatura hereva de CiU, sòcia de govern de Fèlix Alonso, que presenta el regidor Xavier Rofas de 2 i l'exedil Eva Martínez al tercer lloc.
La lluita per accedir a l'Ajuntament d'Altafulla
A partir d'aquí, la resta són incògnites: el 2015, Ciutadans ja va obtenir un regidor que va passar a ser no-adscrit fa uns mesos. Amb l'equip renovat però el nom de l'alcaldable i la resta de la llista per desvelar-se, el partit opta a fer-se un lloc a l'Ajuntament de manera prou còmoda a base de marca, com fa quatre anys. A la mateixa ala dreta, s'especula que un PP inexistent a la vila podria presentar, com el 2015, llista amb militància forana. Un grapat de vots qua fa quatre anys no van servir per acostar-se a la representació al consistori, però que van ser un gra d'arena més per a la representació en ens supramunicipals.
La llista independent Ara Altafulla ha irromput amb certa força al panorama polític altafullenc. Amb Natàlia Sanz al capdavant, coneguda comerciant del poble, i una llista d'altafullencs amb poca experiència però ben posicionats en les associacions educatives de la vila, no és descabellat pensar que la candidatura independent pugui obtenir prou suports per tenir representació al maig.
Més incert és el retorn del PSC, que passa de l'experiència política de Fonxo Blanch a la d'una altra militant veterana, Inma Morales. Podem, al seu torn, sembla que desistirà de presentar-se a les eleccions després de no trobar l'encaix amb Fèlix Alonso, tot i que encara és d'hora per descartar sorpreses.