És de rebut a la majoria de municipis que, amb l'arribada del Dilluns de Pasqua, s'abaixi el teló a les festes de Setmana Santa i l'endemà tothom recuperi les rutines que li pertoquen. És el camí habitual. Però sempre hi ha alguna excepció: sabíeu que el Dimarts de Pasqua també és festiu a Altafulla?
Si aquest dimarts, 23 d'abril, que a més és Sant Jordi, us apropeu a l'ermita de Sant Antoni, és fàcil que us trobeu amb la tradicional missa votiva o la ballada de sardanes, perquè és festa local. I si els vostres fills hi estudien allà, ningú s'ha confós quan us han dit que avui no hi ha classe. I no és una dada nova, sinó que es remunta a principis del segle XIX.
Una història del 1820
La història altafullenca situa l'origen de la jornada festiva en l'any 1820. Segons explica la tradició, uns anys de males collites van convertir Altafulla en un poble malnodrit, i una forta epidèmia va arrasar la localitat —amb molt pocs habitants, en aquella època—, i va deixar més d'un centenar de morts. És sota aquesta crisi, desesperats, quan els vilatans es van adreçar a la seva darrera esperança, Sant Antoni, per demanar-li ajuda i protecció, i recuperar la salut dels malalts.
Els altafullencs van acudir en massa al quadre de Sant Antoni que hi havia a l'església del poble, i... miracle! Un núvol negre va tapar completament el municipi, i es va emportar amb ell la malaltia: tot el poble va quedar curat de l'epidèmia, i eternament agraït.
Una tradició que perdura
Des d'aquell moment, els altafullencs es van comprometre, cada Dimarts de Pasqua, a tornar en processó a l'ermita del seu salvador, Sant Antoni —que encara duu el seu nom— com a acte d'agraïment a la bona fe i a la voluntat de Déu. I, per molts anys que passin, el dia es manté com a festiu local. L'arrel religiosa s'ha convertit en un lligam tradicional vinculat amb força a Altafulla.
És tradicional que la missa i les sardanes donin vida a l'ermita al matí, i que, després de dinar, les famílies del poble hi pugin a menjar la Mona de Pasqua. Sí, a Altafulla es menja el dimarts, enlloc de dilluns. I sempre, com no podia ser d'altra manera, als peus de l'ermita de Sant Antoni. Fins i tot avui, que la festa és encara més grossa, per la bona coincidència del festiu local altafullenc amb Sant Jordi.