Amb una mida molt similar però unes característiques ben diferenciades, al Catllar i a Creixell les eleccions municipals 2019 també es presenten, com a tants altres municipis, més interessants que mai. A tots dos pobles s'hi presenten set llistes: un rècord absolut que a Creixell iguala la dada de 2007.
Així doncs, set llistes lluitaran per ocupar les onze cadires de cadascun d'aquests consistoris: els ingredients per a la fragmentació semblen evidents. Repassem quines són les propostes que fan per a cadascun d'aquests municipis en cas de sortir escollits als comicis d'aquest diumenge.
El Catllar, amb el principal repte d'unir el nucli i les urbanitzacions
Set formacions, doncs, lluitaran per la vara d'alcalde del Catllar que, en el darrer mandat, ha passat per les mans d'Antonio López (PSC), Joan Díaz (ERC) i Joan Morlà (Unicat). Ara, l'alcalde Morlà és el cap de llista de la coalició d'Unicat i ERC, sota la marca dels republicans, i aspira a renovar el càrrec.
Morlà aposta fortament per la contrucció d'una escola de música i un institut que puguin anar acompanyats d'un pavelló esportiu en aquesta mateixa zona educacional. L'alcalde catllarenc cre que «cal descentralitzar l'Ajuntament per aconseguir un reequilibri entre el nucli urbà i les urbanitzacions». D'aquesta manera, els republicans volen implantar una prova pilot que traslladi algun dels departaments del consistori al local municipal de Pins Manous. Morlà assegura que en aquest moment «de país» no pensa pactar ni amb PP, ni amb Ciutadans, ni amb PSC.
Qui va guanyar les eleccions ara fa quatre anys va ser Antonio López, precisament, encapçalant la candidatura socialista. López hi torna amb una candidatura continuista. Vol crear una brigada ràpida d'intervenció que resolgui les deficiències de les urbanitzacions amb celeritat. A més, també aposta per la construcció d'un nou pavelló multiusos. «Ens hem de posar ja en temes d'eficiència energètica com la implantació de LED o l'ús de la biomassa», apunta. Electoralment és prudent i no es tanca a pactar amb cap formació.
Des de Junts pel Catllar, Carles Guillén vol resoldre «els problemes de correus, incivisme, brossa i Internet» que ha detectat a les urbanitzacions «durant aquests quatre anys de molta feina de formiga que m'ha permès tenir una visió molt global del terme municipal». Guillén assegura haver parlat amb les 40 entitats de tots els caires a la vila i prioritza «la resolució dels seus problemes». Finalment, Marcelo Tarantino torna a liderar l'esquerra verda, ara en forma d'El Catllar En Comú. Prioritza la «cohesió del terme municipal», no només físicament, amb propostes de creació de transport públic intern, sinó també culturalment. «Cal que es programin espectacles culturals a les urbanitzacions», explica.
Tres forces polítiques volen accedir a l'Ajuntament del Catllar. En primer lloc, el PP que lidera l'exdiputat al Congrés Jordi Roca, que posa l'accent en controlar la despesa del consistori, abaixar impostos i unir les urbanitzacions amb vies verdes i fer-hi arribar la fibra òptica. Ciutadans, amb Jordi Porta al capdavant, vol també una rebaixa d'impostos i una millora del servei de neteja. Finalment, la candidatura assembleària i sobiranista Mo1-te pel Catllar, que lidera Daniel Rodríguez, vol «democratitzar l'Ajuntament a partir de l'esperit de l'1 d'octubre» i només negociarà amb formacions independentistes.
Creixell, set partits lluiten amb un clam per la millora dels serveis
Ja va passar l'any 2007, quan sis candidatures van accedir a l'Ajuntament de Creixell i una en va quedar fora. Dotze anys més tard, les eleccions municipals igualen el rècord de candidatures en aquesta localitat del Baix Gaià que s'aproxima als 3.500 habitants. Set llistes buscaran una alcaldia, la de Creixell, que fa vuit anys que ocupa Jordi Llopart, que es presenta a la reelecció amb Junts per Creixell.
L'alcalde Llopart destaca com a mesura principal del programa la implantació del nou sistema de reciclatge a la localitat. «Hem d'apostar pel servei de llar d'infants integrat a l'escola, i exigir una escola-institut a la nostra vila, de manera que es pugui fer l'educació integral, dels 0 als 16 anys», ha explicat a aquest mitjà. Llopart és «continuista» i vol seguir amb l'obra del seu govern dels darrers dos mandats. La seva crossa de govern ha estat la FIC de Pilar Romero, que torna a anar d'alcaldable amb la proposta de reobrir la llar d'infants per bandera, un equipament que el govern PDECat-FIC va tancar ara fa dos anys. «La seguretat ciutadana, i les polítiques per a la vellesa i la joventut són les meves altres prioritats», explica Romero a aquest mitjà.
A l'oposició, durant el mandat, s'ha mantingut el PSC de Montserrat Muñoz, que torna a ser l'alcaldable amb la proposta d'una estació de ferrocarril per bandera. «Amb un govern de Pedro Sánchez a Madrid pot ser més senzill», ha explicat. Muñoz creu, a més, que el servei mèdic de la localitat «està oblidat i manquen efectius», i reclama amb urgència «millorar el servei de recollida de residus». Des d'ERC posen l'accent en la «transparència». «Cal obrir l'Ajuntament i analitzar-ne els números abans de saber cap a on podem anar» diu el seu cap de llista, Jordi Moliné. «Un cop sapiguem què podem fer, tenim prioritats com ara obrir la llar, implantar transport per a la gent gran, eliminar barreres arquitectòniques o arreglar parcs i jardins», comenta el candidat republicà.
Jaime Serret, que s'estrena com a candidat del PP «sense amagar-me de les sigles», creu que cal «canviar el rumb de Creixell, no mirar de quin partit som i treballar pel nostre poble conjuntament». Al marge de la crida a la unitat, Serret creu que cal «fer arribar la fibra òptica, connectar Roda i Creixell pel passeig marítim i treballar per un desenvolupament sostenible per la via de l'Agenda 2030». Creixell en Comú, hereus de la representació que ICV té a Creixell i que lidera la nova cap de llista Roser Escrich, exigeixen «reobrir amb urgència la llar d'infants» i també «que hi hagi pediatre al centre mèdic». A més, proposen obrir negociacions amb els pobles de la contornada per mancomunar serveis com el transport públic, les escombraries o la neteja de la via pública.
Una llista s'estrena a les eleccions creixellenques: és la CUP de Vicent Gómez. Entre les propostes dels anticapitalistes hi ha, com a pedra angular, «la transparència i la participació ciutadana, i deixar d'aplicar l'actual política clientelar». «Estem a la cua de Catalunya en recollida de residus i reciclatge, hem de millorar urgentment els parcs i els jardins i hem de donar més dotació al consultori mèdic», diu la CUP creixellenca, que vol entrar per primer cop al consistori.