Quan la Biblioteca Mestra Maria Antònia compleix deu anys des de la seva inauguració, el 16 de març de 2008, Ana Merino (Torredembarra, 1973) ja en fa una vintena que és rere el taulell. A la seu de la Caixa de Pensions, a la Golfa, ara a Cal Llovet... Merino ha crescut en paral·lel i de la mà de la biblioteca de Torredembarra.
Conversem amb ella sobre la Biblioteca Mestra Maria Antònia: com va costar que es construís, com han passat els primers deu anys i quin futur es planteja. Una dada impactant per començar: hi ha més carnets de soci de la biblioteca de la Torre que no pas torrencs.
—A la Torre tenim millor o pitjor salut literària que fa deu anys?
—És molt bona. Contínuament es publiquen llibres sobre la vila i cada cop hi ha més autors locals. El nombre de gent creativa creix de la mà del poble, que també augmenta. És clar que sempre es pot fer més...
Deu anys de la Biblioteca Mestra Maria Antònia
—Com va ser l'odissea per aconseguir una biblioteca digna a la vila?
—Va ser un procés molt llarg, semblava que no arribaria mai. Però penso que vaig tenir molta sort, em van cuidar molt. Els responsables de llavors, el Pep Bargalló, el Gerard Ciuró... van comptar amb mi i em van permetre formar part del procés de decisió. Era una època difícil: la biblioteca no valia el que val ara i hi van apostar fort, per un equipament gran i bonic. Sota el meu punt de vista, el millor dels darrers anys a la Torre.
—Però tot es fa vell, i ja han passat deu anys. Aquí també, la biblioteca s'ha fet vella?
—Hem dedicat aquest any, el del desè aniversari, a fer millores. Hem canviat d'espai la sala infantil perquè no molesti tant: és on era la zona de premsa, tancada en vidre. I li diem sala familiar, perquè la canalla hi ha de venir acompanyada pels adults. Allà on abans hi havia la sala infantil, ara hi hem posat la sala jove. Si tombeu per les biblioteques d'arreu, no en trobareu gaires.
—Què hi trobarem?
—Ara mateix estem en un impàs. Però hi trobarem un espai envaït per majors de dotze anys, amb taules més altes, butaques mirant al jardí, més ordinadors, una bibliotecària donant suport a l'hora de fer els deures, literatura juvenil, còmics, revistes, llibres d'aprenentatge d'idiomes. Ah, i els vidres estan guixats amb poemes escrits per joves! I falta molt més. Primer, que el mateix jovent hi posi cullerada. Una d'elles ja ho fa: té una prestatgeria on recomana llibres... i el millor és que tenen sortida!
—A la generació més jove se l'acusa de manca de compromís. També ho noteu?
—Eren la nostra assignatura pendent. Fins l'estiu passat no vam començar a prendre'ns-ho seriosament. Costa. Però ja ha de ser així, ja ha de costar. Hi ha pocs joves participatius, però és lògic! La seva naturalesa és autoafirmant-se negant allò que proposa l'adult? Per això els proposem que autodissenyin la sala jove. Que ells facin el que vulguin, nosaltres aportem l'espai perquè se'l facin seu.
Més de 16.000 carnets de soci de la biblioteca Mestra Maria Antònia
—Fa molts anys, més de deu, que a la biblioteca es treballa amb públic infantil i juvenil. Comenceu a recollir-ne els fruits, en forma d'adults lectors que porten els seus fills a la biblioteca?
—Sí. Ja hi ha persones que recordo que eren canalla i ara ja són pares. Quina il·lusió quan els atenc, m'adono que hi ha relleu. Qui ha estat usuari de biblioteca com a infant, molt fàcilment portarà els seus fills ja d'adult.
—Quants usuaris teniu?
—500 persones diàries.
—I socis?
—Si som una població d'uns 16.000 habitants, tenim més de 16.000 carnets.
—Caram.
—I pensa que hi ha gent que no té el nostre, perquè ja el té de Tarragona o el d'alguna altra localitat.
—La ràtio d'ús de la biblioteca deu ser alta, doncs.
—Estem en una situació de sobreexplotació del metre quadrat. Som molt actius i estem per damunt de la mitjana de les comarques de Tarragona i de la resta de Catalunya. Al Camp de Tarragona utilitzem molt les biblioteques, més que a la resta del país. I la de la Torre, en particular, ha estat sovint en el top-10 de biblioteques de Catalunya pel que fa a ús.
—I també tenim la Biblioplatja...
—Va ser pionera. Quan vam començar, no existia. Ara s'ha convertit en una biblioteca de barri: la Generalitat no ens obliga a donar aquest servei, però ha estat una prioritat política mantenir-lo i també una aposta important de la Biblioteca. De cara al 2019, volem arreglar la pèrgola.
—El préstec encara és una de les principals fonts d'usuaris?
—Està en descens generalitzat arreu de Catalunya, però nosaltres ens mantenim, cosa que té molt de mèrit tenint en compte el context general. La biblioteca està deixant de ser un espai per recollir llibres per passar a ser un lloc per viure i compartir la lectura. Per això nosaltres apostem per aquest darrer camí.
Present i futur a la biblioteca de Torredembarra
—Com es tradueix, aquesta aposta?
—Tenim molts clubs de lectura. És l'activitat per excel·lència per unir la literatura amb les persones de manera creativa i constructiva, fomentant el pensament crític. Una biblioteca de la nostra mida, amb el personal que tenim, té un nombre molt alt de clubs de lectura. Som modèlics, en això i en altres coses, però amb els clubs de lectura ho som. Fa molts anys que hi treballem. Per exemple: no es troben clubs de lectura per a canalla de P-4 o P-5, però nosaltres sí que en tenim.
—Quina oferta de clubs de lectura teniu?
—A banda d'aquest, per a pàrvuls, tenim el de primer i segon, el de tercer i quart, el de cinquè i sisè, el juvenil, el de novel·la, el de poesia, el de teatre, i el d'àlbum il·lustrat, exclusiu per a mestres. I alguns d'ells, en doble torn.
—Doneu l'abast?
—Tenim molts voluntaris que ens ajuden. Però això es cosa de vocació. Treballem molt. Això potser fa que ens falli la promoció, l'actualització de la web, la memòria, en algun cas l'ordre de les prestatgeries... però és clar: és una cosa o l'altra.
—Em comentaves, però, que sou modèlics. Us copien, des d'altres biblioteques de Catalunya?
—Sobretot en temes de foment de la lectura, en projectes amb les escoles... També el projecte que teníem per a nens de 0 a 3 anys, que era molt maco. Som exemple per a moltes biblioteques, però nosaltres anem a copiar, també! Hem copiat un mètode de la biblioteca de Granollers, per exemple. No ens fa por: hi anem, copiem i ens llancem a la piscina. Ens encanta i ho necessitem.
—Fem una carta als Reis. Quines millores demanaries, per a la biblioteca?
—Demanaré força, doncs. Més personal i una tercera planta de silenci absolut per a investigadors, hi posaria la col·lecció local.
—Us manca el silenci?
—Sí. Això és dolent i és bo... vol dir que hi ha vida. Però certament, és poc silenciosa. Que sigui tan diàfana és preciós a la vista, però té els seus defectes. Però si pogués tornar a fer la biblioteca en un obrir i tanca d'ulls...
—Com si tingués una vareta màgica: què faries?
—Posaria a baix tots els espais de promoció i a dalt, les taules i les prestatgeries per estudiar. La planta baixa seria el lloc on passen coses. Com una plaça, on sempre passen coses: tertúlies, concerts, contacontes... És un aparador. Si fem activitats al mig de la biblioteca la gent s'enganxa, si les fem a dalt, no es veuen.
—Pot créixer més, la biblioteca?
—La volem fer créixer pel jardí, des de la sala de joves, amb una porta, perquè la gent surti fora a llegir, amb bancs per a lectura informal, fins i tot també amb taules. Som mediterranis i fer vida fora ens agrada.
—I pel que fa a nous projectes, què teniu en ment?
—Hem de tenir cada cop més usos per a públics més diferenciats, vincular-nos a entitats que representen grupuscles de persones: jocs de rol, escacs... I seguir el calendari. Si es fa la Fira de la Cervesa, per què no podem fer un tast a la biblioteca? Ja ho fem, però ho volem potenciar.
Podríem tenir encara més clubs de lectura: en francès, en àrab, en alemany, en anglès per a principiants i en anglès per a infants, d'assaig, de còmic, de manga, de cinema, d'anime, d'il·lustració, de ceació literària, de novel·la històrica, de biografies, de viatges, de lectura en veu alta, feminista, de periodisme, de cuina, de música, de salut, per a pares novells...
—Es valora prou, la feina de les biblioteques?
—La biblioteca és un servei molt ben valorat per la ciutadania. Tant pels que l'usen com pels que no. És natural que es digui «no vinc tant com m'agradaria». El col.lectiu més valorat a Catalunya són els bombers i després les bibliotecàries. Si se'ns valora tant, cal que des de l'àmbit polític es reconegui la nostra funció. Som motor de canvi per a la societat. Ens calen ciutadans crítics, lliures, informats, culturalment actius i compromesos amb la societat. Som espai d'acollida, d'inclusió social, d'educació i d'inspiració creativa. I, sobretot, de lectura. La cultura construeix el nostre país.
Ana Merino, vint anys rere el taulell
—Ana, quant fa que ets aquí?
—Vint anys.
—És passió?
—Evidentment.
—Sempre has volgut fer això?
—De petita, per tradició familiar, tothom em deia que seria mestra. Però era rebel i vaig decidir que no ho faria. Vaig estudiar història de l'art i em vaig fer càrrec de la biblioteca de Santa Oliva. Casualment, una mestra d'allà coneixia una responsable d'aquí, que plegava. Me'n vaig assabentar en un concert de l'empalmada. Un joc de casualitats, i aquí estic, ja fa més de vint anys.
—I a partir de llavors et vas formar.
—M'hi vaig abocar. M'ha costat molt treure'm el complex de no saber-ne prou, però n'he après amb els anys i ara soc jo qui va a formar altres companys.
—Per acabar, recuperem la vareta màgica d'abans. Projectes que t'agradaria, un dia, acomplir a la Biblioteca Mestra Maria Antònia?
—La 'Human library', la biblioteca humana per a compartir el coneixement de les persones. Com funciona? Organitzaríem quedades entre persones, per parlar en parella, i explicarien la seva vida. Per exemple, a mi m'agradaria quedar amb l'Iris Figuerola, Torrenca de l'Any, perquè em parlés de Baix a Mar. Convidaríem a llegir persones en lloc de a llegir llibres. Un altre: aconseguir que la biblioteca sigui realment accessible per a tothom, per a les persones especials.
M'agradaria acabar el desè aniversari amb una trobada de moltes persones llegit a l'aire lliure. M'agradaria organitzar una 'arteca', com a Palafrugell, i prestar quadres i obres d'art, com prestem llibres. M'agradaria convidar el jovent a fer xiuxiuejadors i que surtin al carrer a xiuxiuejar poesia. Els xiuxiuejadors són uns tubs de cartró que s'usen per poder llegir poesia a cau d'orella. I, ja que hi som: m'agradaria que no patim algun mal ús que se'n fa, de la nostra biblioteca. Que aprenguem a parlar una mica més fluixet i que valorem el que tenim, el material, els llibres. Que és de tots i ho hem de conservar. I m'agradaria que el 50% dels llibres de la biblioteca fossin obres de dones.