Jordi Molinera i Alba Muntadas són els 'coalcaldes' d'Altafulla, una figura política que proposaven des de feia mesos —tot i que la 'firma' l'ostenta Molinera. Curiosament, tots dos han estat pares en les darreres setmanes i, per tant, han coincidit les seves baixes per paternitat i maternitat, cosa que ha marcat d'una forma o altra els primers 100 dies de mandat a la plaça del Pou.
Després de guanyar les eleccions del maig amb 5 regidors, l'EINA va arribar a un acord amb el PSC i Ara Altafulla per sumar majoria absoluta al ple. Des de llavors, van posar en marxa un govern que ja ha pres les primeres decisions i ha comptat amb una àrdua oposició d'Alternativa Altafulla i Junts. BaixGaiàDiari.cat conversa amb Molinera i Muntadas després de les primeres setmanes de govern.
—Ja han passat els primers 100 dies de govern i han estat una mica atípics per les seves dues baixes per maternitat i paternitat. Amb tot, quina valoració en fan?
—Alba Muntadas (AM): La valoració és bona. A principi, abrumats per l’arribada, vam abocar esforços bàsicament a resoldre problemes, i ara ja podem dir que estem començant a implementar el nostre programa i obrir les nostres vies prioritàries. De totes maneres, tenim el cap posat en l’any que ve, on ja tindrem el nostre pressupost, i on de debò podrem implementar el nostre programa electoral
—Jordi Molinera (JM): Vam començar amb una acció de govern centrada en urgències, com el nou contracte de la brossa, o sorpreses de magnitud important com la urbanització dels Safranars, de la qual no sabíem res tot i que el govern anterior portava tres anys negociant amb els propietaris. Vam fer la suspensió de llicències i ara estem renegociant amb els propietaris. Com aquest tema, molts d’altres: amb barris com Brises del Mar, que estaven deixats de la mà de Déu, hem estat més curosos, tenim rondes de reunions amb ells i, per exemple, hem recuperat les festes. Pot semblar senzill, però allà ha estat important… en definitiva, ens vam trobar un Ajuntament aturat, sort dels tècnics que comandaven el dia a dia.
—Per què creieu que va ser així? El govern anterior portava vuit anys i havia de tenir la dinàmica assumida i en marxa.
—AM: Ells esperaven guanyar i quan van perdre, van deixar de treballar. La sensació que tenim és que, des de les eleccions, no es va fer res més. Com diu el Jordi, sort dels tècnics. Un exemple: vam entrar el 17 de juny, la temporada de platja començava el 15 i no s’havia fet el contracte del reforç d’estiu de la brossa. Ho van aturar tot quan van saber que deixarien de governar.
—JM: En en el govern anterior, l’alcalde estava més a Madrid que a Altafulla, i a alguns regidors no se’ls veia el pèl al consistori. Ara, molts treballadors i veïns veuen un equip de set persones implicats en la governança i en el dia a dia del municipi. És preciós veure com regidors nous han après la dinàmica de l’Ajuntament com si portessin molts anys fent-ho.
El pacte amb PSC i Ara i l'agressivitat de l'oposició
—Governen amb un acord a tres, entre l’EINA, el PSC i Ara. Va ser sempre la seva prioritat?
—JM: Hi ha qui ha dit que aquest pacte estava fet abans de les eleccions, però la veritat és que a les nostres quinieles no prevèiem que EINA, PSC i Ara suméssim 7. L’EINA sabíem que guanyaríem, però ens preocupava molt amb qui pactaríem, perquè ens preocupava que, tot i guanyar, Alternativa pogués sumar amb altres grups. La nit electoral, estàvem sorpresos de tenir possibilitats de pacte i, al principi, parlàvem d’un govern a 9 (EINA, Junts, PSC i Ara).
—Haurien governat còmodament amb un pacte amb Junts per Altafulla?
—AM: Hauria estat difícil. El primer obstacle era el fet que en el mandat anterior havíem tingut posicions contràries en moltes coses, perquè ells governaven amb Alternativa Altafulla. A més, però, en els primers 100 dies de govern han criticat molt fortament, i fins i tot impugnat, mesures com el vot telemàtic. Una impugnació que arriba sense que haguessin fet cap al·legació en el termini previst, però bé. Tot això crea tensions que farien molt difícil la seva incorporació al govern.
—JM: Hi ha grups que han assumit els resultats electorals, com els guanyadors, que som al govern. D’altres, les van perdre contra els seus pronòstics i encara no han assumit els resultats electorals. Esperem que els acabin assumint pel bé del joc democràtic a Altafulla. Dit això, amb Junts ens hi podríem arribar a entendre malgrat les diferències. Amb el PSC i Ara, la qüestió nacional ha quedat clara: a Altafulla, el 52% dels electors han votat partits independentistes. A partir d’aquí, amb la Inma Morales (PSC) i la Natàlia Sanz (Ara), hem trobat moltes coincidències sobre quin model de poble volem, del dia a dia. La qüestió nacional, aquí, ni hi entra ni hi surt! Qui vingui a l’Ajuntament d’Altafulla i miri al balcó, on hi ha una pancarta de ‘Llibertat presos polítics’ i un llaç groc, tindrà clar a quin bàndol estem a nivell nacional. A partir d’aquí, parlem d’Altafulla.
—Ja que en parlaven: l’oposició està sent massa agressiva aquest inici de mandat?
—AM: Creiem que sí. Ens retreuen problemes que provenen de la seva gestió, com els problemes de l’Escola d’Adults, que ens impedeixen començar el curs amb normalitat.
—Alternativa Altafulla diu que es podrien iniciar igualment les classes.
—AM: No! Ens recomanen esperar que Inspecció de Treball resolgui, perquè segons quina contractació fem, potser ens trobem que després ho hem de tirar enrere i no val la pena. L’opció més plausible sembla que serà licitar el servei i instar als treballadors que s’organitzin en una cooperativa de treball per poder optar-hi.
—JM: Que Alternativa es miri els informes d’intervenció que ells aprovaven, i on es deia que la contractació a l’Escola d’Adults no era correcte per incorrien en casos de falsos autònoms. I ho deien molt clar. En aquests governs l’EINA no hi era. Què van fer els regidors d’AA i el PDECat responsables durant el mandat passat? Liquidar una plaça de director per reconvertir-la en auxiliar administratiu i van incrementar les taxes: la sensació que donava des de fora és que es volien carregar l’Escola d’Adults. Què ens trobem ara? Que en 100 dies hem de revertir tota aquesta situació generada en els darrers tres anys. Per tant, estem a l’espera que Inspecció de Treball resolgui i ho hem explicat a tothom. Hem informat, i això també és una novetat.
—Hi ha hagut un traspàs adequat amb l’exalcalde Alonso?
—JM: No hi ha hagut traspàs. L’última conversa amb ell és una trucada de 15 segons la nit electoral, on ens felicitava i desitjava, amb segones, que «Altafulla seguís anant igual de bé». Des de llavors, només sabem que té un nou càrrec a Mallorca.
Una mancomunitat del Baix Gaià?
—Altafulla s’acollirà imminentment al nou contracte de recollida de la brossa que ofereix el Consell Comarcal, però es va mirar de buscar una sortida i cercar un servei que s’adeqüi més a les necessitats del poble...
—JM: Hem intentat negociar una sortida d’aquest conveni, però no és possible per qüestions legals. Ens hauria agradat molt el que l’EINA va plantejar a l’alcalde de Torredembarra de mancomunar serveis com el de la recollida de la brossa.
—AM: Treballarem en aquest sentit, com ja fem amb el Consorci Turístic o en els serveis per a la joventut i ara volem afegir-hi altres aspectes.
—Hi ha sintonia amb l’alcalde Rovira?
—JM: Els resultats de les últimes eleccions municipals donen peu a que els municipis del Baix Gaià puguin treballar en forma de mancomunitat. Hem parlat de turisme, de joventut, de gestió de residus, de polítiques laborals, mobilitat, energies renovables… per què no podem crear un parc públic de plaques solars on els municipis inverteixin conjuntament i sigui d’autoconsum per als nostres pobles? A la reunió del Consorci Turístic de fa uns dies, es va palpar la necessitat d’avançar cap a una mancomunitat, i no només per part de les alcaldies que estan en mans d’ERC, també les d’altres colors polítics, que ho veien bé. Perquè el Consell Comarcal del Tarragonès, que és molt necessari, de vegades té una forma de treballar molt del Gaià cap avall. Al Baix Gaià hem de fer ‘lobby’ conjuntament, però d’una manera més formal.
—Un dels temes on el Baix Gaià ha fet ‘lobby’ és en les converses amb la subdelegació del govern espanyol sobre la rotonda. Què més es pot fer?
—JM: La competència és d’algú que ens respon que ara hi ha eleccions generals. És la seva excusa, el mateix que ens deien al primer trimestre, amb el 28 d’abril a la vora; i a l’estiu ens deien que encara estaven en funcions. En tot cas, hem de ser pràctics: cal fer entrar els camions a l’autopista a Vila-seca o Tarragona. Ja tenen teletac i el descompte ja el tenen igual. Cal aplicar aquesta solució quant abans millor, perquè trenca Altafulla com a municipi i el Baix Gaià com a espai de mobilitat interna.
—AM: Entenem que els veïns de Brises del Mar volen una solució ràpida i que no tenen resultats palpables. Estem fent tot el que podem fer; i ens hem reunit amb ells sempre que ens ho han demanat.
Un mandat de projectes
—L’Ajuntament d’Altafulla pot optar als ajuts de 250.000 euros del PUOSC. A què els destinaria?
—JM: Hi ha moltes opcions. El centre de dia, part de la rehabilitació de l’hospital… és complicat perquè el PUOSC ha d’estar en una obra on suposi el 50% del finançament, i sí que tenim un Ajuntament amb deute zero, però el que no s’ha explicat tant és que tenim la guardiola també a zero, no hi ha romanent. Hem d’acabar d’estudiar-ho.
—El centre de dia és un dels grans projectes del mandat. Quin és l’estat de la qüestió?
—JM: Hi havia un petit projecte sobre la taula, i ara ens hem de reunir amb els Serveis Territorials d’Acció Social perquè determini quantes persones són susceptibles de ser-ne usuaris. Sembla que tant Tarragona com el Baix Penedès estan coberts a nivell de centres de dia, però el Baix Gaià no, i aquí tornem a parlar de mancomunitat: si la Torre ha de tenir la caserna de Mossos o el nou CAP, per què Altafulla no pot tenir el centre de dia per a gent gran per a tot l’àmbit del Baix Gaià? No tots podem tenir tots els serveis, i Altafulla pot apostar per aquest equipament que, a més, compta amb el consens de tots els grups del consistori.
—AM: A partir d’aquí, discutirem el lloc on s’escau més, perquè no tenim una ubicació predilecta.
—En quin moment es troba la renegociació amb els propietaris de Safranars?
—JM: Volem redibuixar els volums dels habitatges sense haver de reparcel·lar. En la part d’habitatge de protecció oficial, en sortien set per una mica més de 250 metres quadrats. Enlloc d’això, per què no en fem una vintena d’entre 90 i 100 metres quadrats? Només per això, ja val la pena haver fet la suspensió en només 80 dies de govern. Els propietaris estan força en la nostra línia. Però no és només això! També ens permetrà el model de creixement que volem i ens dona més marge per estudiar-ho